Clam per la despatologització

«Que la gent sàpiga que això està definit com una malaltia mental. Una patologia mental. La despatologització és el més important. Ara semblaria una barbaritat dir malalts als homosexuals», proclama en Ferran, el pare d’en Leo, un menor transsexual. Experts i familiars veuen en aquesta situació el principal repte pendent. Que la societat conegui el que és i que entengui que no es tracta d’una malaltia. 

Rosa Almirall, doctora de Trànsit, servei de promoció de la salut per a persones trans, explica la transsexualitat com el sentiment de rebuig a un gènere que no s’adequa a com t’identifica la societat: «Un nen de 3 anys es veu com un nen quan tanca els ulls. I tot el seu entorn el veu com a nena. Més enllà dels genitals». Ella rebutja la idea d’un cos equivocat, al·ludeix als cossos dissidents però prefereix dir-ho com ho diu als que atén: «Tu ets una persona especial».

La transsexualitat és considerada disfòria de gènere: la contradicció entre la identitat de gènere i el sexe anatòmic. El 'Manual estadístic dels trastorns mentals V' (DSM V) ho considera un trastorn d’identitat sexual. No és només una ofensa per als transsexuals, és un problema diari. «Cap endocrí farà un tractament sense un informe psiquiàtric que diagnostiqui disfòria de gènere», explica Almirall. «El món trans demana que això deixi de ser necessari». No és només un destorb: «Alguns psiquiatres diagnostiquen travestisme fetitxista». I no hi ha tractament. A Trànsit no fan avaluacions psiquiàtriques ni psicològiques. Mantenen una «conversa llarga». 

A partir d’aquí, cada persona és un món, segons l’experta. Llavors arriba un altre element tòpic sobre la transsexualitat: la del fet que implica per norma cirurgia i canvi de sexe. «Cada persona farà un recorregut diferent». I no tots acabaran operant-se. «El primer pas d’aproximació a la salut es dóna quan el desenvolupament del menor li causa un cert malestar». En efecte, les famílies entrevistades per aquest diari rebutgen amb contundència la visió que sigui obligatori un canvi de sexe. Estan atents a l’evolució dels seus fills i al possible ús de bloquejadors perquè el pas a l’adolescència no tingui efectes indesitjats. 

Un transsexual menor d’edat no es pot canviar el nom en la documentació. La llei no ho preveu, però una iniciativa judicial individual pot servir: uns 25 menors transsexuals tenen documentació al seu nom a Espanya. Un d’aquests menors era l’Alan, de 17 anys, que es va suïcidar la vigília del dia de Nadal. 

Notícies relacionades

Un menor transsexual de 17 anys se suïcida per assetjament escolar

Nenes amb penis, nens amb vulva

Un transsexual adult es pot canviar el nom si atresora dos anys de tractament hormonal (fins al 2007 era obligatori haver-se fet una operació de canvi de sexe), per a la qual cosa és imprescindible un informe psicològic que determina que existeix disfòria de gènere. Són diversos els pares que cada vegada que han d’agafar un avió han de mantenir una conversa amb el menor per explicar-li que l’anomenaran pel seu nom anterior, que li faran preguntes. Almirall facilita informes a les famílies per evitar aquest mal trago. També hi ha els casos de transsexuals que no volen canviar el DNI: «Són activistes, volen explicar-ho». La doctora celebra el canvi en les targetes sanitàries de la Generalitat, està convençuda que s’ha fet amb la millor voluntat, però subratlla que aquests documents porten un asterisc en el nom, cosa en què aprecia risc de transfòbia. 

La Cristina, mare de l’Erika, ho té clar: «No és disfòria, és eufòria de gènere. Són feliços quan poden ser el que són».