"El cas de l'Alan no és un suïcidi, és un assassinat social"

En un ambient de ràbia i tristesa, un miler de persones es van concentrar ahir a la plaça de Sant Jaume per recordar l’Alan, el menor transsexual de 17 anys que es va suïcidar la vigília de Nadal, i per exigir a la societat que planti cara davant la transfòbia i eviti més casos com el seu. «No és un suïcidi, és un assassinat social», deia un manifest que es va llegir dues vegades.

    La concentració va ser convocada per Chrysallis, una associació que agrupa famílies de menors transsexuals, i que la família de l’Alan va descobrir fa només un mes. «No l’hem pogut ajudar però ell ens ajudarà molt», afirmava la presidenta de l’entitat, Natalia Aventín. Els congregats van encendre espelmes , van fer cinc minuts de silenci i es van estar al lloc més d’una hora i mitja.

    L’Alan havia aconseguit fa un mes modificar, via decisió judicial, el seu DNI. Gairebé una fita, tenint en compte que només 25 menors ho han aconseguit a Espanya: per llei s’ha de ser adult i haver estat dos anys en tractament d’hormonació. Però no va ser suficient per pal·liar tot el dolor de l’Alan. El menor havia patit assetjament en diversos centres, també en l’últim al qual va arribar, en Sant Cugat. Allà, lamentaven a la concentració diversos participants, va patir l’assetjament de tres noies. 

    

EL PRIMER I ÚLTIM NADAL

De fet, estava ingressat per depressió. El van deixar sortir amb motiu de les festes nadalenques, encara que segons alguna versió si no el van tornar a ingressar el mateix dia 24 de desembre va ser per falta de llits. Molts dels assistents consideraven que es podia haver fet més, començant pel col·legi. Fonts d’Ensenyament, el col·legi i la família estaven en contacte per abordar el problema de l’assetjament escolar. I afegeixen que s’havia fixat una reunió per després de les vacances de Nadal i no abans perquè el menor estava ingressat. 

    «Aquest era el primer Nadal que l’Alan vivia d’acord amb la seva identitat. Era també el primer en què podia celebrar un DNI acabat d’estrenar. Però, tràgicament, ha resultat ser l’última. La transfòbia en l’àmbit escolar ha pogut amb l’Alan. Va patir molta transfòbia al llarg de la seva vida; com la seva mare diu, el que va passar no és responsabilitat d’una sola persona, sinó que cada dia durant anys algú es va ocupar que sabés que la seva diversitat no era acceptada. Entre tots el van matar. No ha sigut un suïcidi, sinó un assassinat social», explicava el comunicat que es va llegir, que subratllava que les persones transsexuals i les seves famílies pateixen de manera quotidiana «actes de microviolència tant social com institucional que s’acumulen i que, com li va passar a l’Alan, es converteixen en una càrrega insuportable».

TRAVES ADMINISTRATIVES  

Els pares de l’Alan no van anar a la concentració. Al matí, hi va haver una vetlla al tanatori de Rubí a la qual van assistir alguns membres de Chrysallis. Després, ja en la intimitat familiar, el cos va ser portat al crematori. A la concentració hi van anar representants d’alguns partits i la secretària de Família, de Benestar Social i Família, Dolors Gordi.

Notícies relacionades

Un menor transsexual de 17 anys se suïcida per assetjament escolar

El dret al gènere en la infància transsexual

    Els fronts de batalla del col·lectiu transsexual i dels seus familiars són diversos. Per un costat, la ignorància general sobre la seva situació. Per un altre, les traves administratives per aconseguir un canvi de documentació, que pot resultar clau per a alguns menors (i adults).

    Però sobretot, la protecció dels transsexuals davant agressions de tot tipus. «Des de Chrysallis, exigim als poders públics, a les administracions educatives i sanitàries, als encarregats de registres civils, als grups parlamentaris i partits polítics, i en general a tota la societat, que es protegeixi els menors transsexuals, fent que es reconegui i respecti la seva identitat sexual», prosseguia el comunicat, que s’acabava així: «La transfòbia ens mata a tots. Tots som l’Alan».