Ensumadors de pudors

"Mesurar les olors és extremadament difícil", adverteix Maria Mas, presidenta del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CQTC), una fundació privada que, entre altres iniciatives, està treballant des de fa sis anys en un projecte pioner per mesurar els episodis de pudors a Tarragona en què participen 150 ensumadors voluntaris. "El millor sistema per detectar una olor és el nas", aclareix el doctor Pablo Ramos, investigador del projecte, malgrat que una de les imatges que sorprèn en la seva feina és veure com Patricia Pindado, l'enginyera ambiental i química del projecte, es col·loca al nas una cosa semblant a un altaveu. És un olfactòmetre dinàmic de camp, un aparell que serveix per mesurar la percepció de l'olor.

La pestilència que es va apoderar de Barcelona els dies 18 i 19 de novembre i la que el 9 de desembre va ambientar restaurants i terrasses de Tarragona, la capital que concentra un dels pols petroquímics més importants del sud d'Europa, ha posat en relleu que a Espanya no hi ha legislació sobre males olors i que a Tarragona fa temps que oloren les pudors per intentar evitar-les.

APLICACIÓ INFORMÀTICA

"Crec que és un projecte interessant, sobretot tenint en compte que a Tarragona hi ha moltes empreses químiques", afirma Sílvia Bonjoch, de 42 anys, que forma part del grup d'ensumadors voluntaris distribuïts per Tarragona i altres poblacions del seu cinturó per participar en el projecte de la CTQC. "Hi hauria d'haver més voluntaris, perquè som gent del poble amb moltes coses a dir", afegeix.

Els voluntaris disposen d'una aplicació informàtica al telèfon mòbil que els permet enviar dades sobre olors de qualsevol hora i en temps real. Primer han d'identificar el tipus d'olor i, al final, la connexió permet situar el lloc i l'hora.  "És fàcil d'utilitzar", assegura Bonjoch. "És una experiència molt positiva, crec que ara les pudors no són tan habituals com quan vaig arribar fa tres anys", explica Ramón Álvarez, de 42 anys, un altre dels voluntaris que informa des de Salou. "És inevitable que existeixi la indústria, però tot el que sigui control de la seva activitat està bé, i és bo identificar un problema i saber on està", afegeix Álvarez. 

"Tothom és vàlid per informar, el més important és tenir en compte que qualsevol persona és vàlida per detectar olors, independentment que sigui més o menys sensible", assegura l'enginyera industrial i química Isabel de Lucas, responsable de gestió del projecte, sobre el qual asseguren que és únic a Espanya. A més de l'aplicació mòbil i l'equip de voluntaris, els investigadors se serveixen de l'olfactòmetre i d'un captador d'aire per fer mesuraments i prendre mostres que posteriorment s'analitzen.

Víctor Alfonso, de 47 anys, treballa al complex educatiu de l'antiga Universitat Laboral de Tarragona, un equipament situat enmig del complex portuari i petroquímic del sud de la capital. Acostuma a fer dues o tres notificacions mensuals, però assegura que el nivell de les olors és feble o mitjà. "Les més habituals són olors de plàstics i petroli, però rarament es poden qualificar de fortes", detalla. "Si cregués que no és útil el que faig, ja hauria deixat de ser voluntari. Almenys, veig que la informació arriba a les empreses", destaca.

També Montse Torrell, de 29 anys, forma part del grup dels ensumadors voluntaris del CQTC. Ella comunica les pudors que detecta al centre de Tarragona, des del col·legi on treballa com a professora i des de la seva vivenda a l'avinguda Catalunya. "Vaig començar fa cinc o sis anys per una companya de feina que també és voluntària. Abans rebíem cada mes un correu electrònic amb una taula de dades que havíem d'omplir, però ara és més fàcil i còmode amb l'aplicació del mòbil", detalla. "Només he notat olors fortes quatre o cinc vegades", afirma.

NETEJA A UN VAIXELL

Notícies relacionades

La pudor s'esfuma sense que la Generalitat pugui explicar-la

Torna la pudor a Barcelona

Ni a Barcelona ni a Tarragona van arribar a determinar amb certesa l'origen de les pestilències. Però els resultats són diferents. A Tarragona, l'anàlisi de més d'un centenar de trucades al telèfon d'emergències 112 en poc més d'una hora, de les condicions meteorològiques, dels mesuraments de l'aire que es van fer en tres punts diferents i de l'evolució de la pestilència, tot apunta que l'origen està en l'activitat d'un vaixell en aigües obertes a prop del port de Tarragona.

"No es pot garantir, però el més probable és que algun vaixell fes alguna maniobra de neteja o d'obrir bodegues i que l'aire arrossegués l'olor. A més, el vaixell havia d'estar fora del port perquè, contràriament, l'olor hauria impactat en un espai més reduït", argumenta la directora del CTQC, promoguda pel Port de Tarragona i la patronal química integrada en AEQT, i en què també estan integrats la Generalitat i vuit ajuntaments.