De la RMI al salari de 1.000 euros

La part social del pla de xoc presenta llums i ombres, i encara que sens dubte comportarà millores en alguns camps, no és cap punt d’inflexió. Es parla del pla com si anés a pal·liar de manera significativa els problemes actuals. Però perquè això passi, la inversió, segons tots els experts, hauria de ser molt més gran.

POBRESA ENERGÈTICA

Se’n parla molt, es fa poc

La pobresa energètica és un dels problemes socials que més apareixen en el debat del dia a dia sense que ara per ara s’hagi fet gaires coses per contrarestar-la. En el pla de xoc és el primer apartat. L’actuació anunciada és, d’entrada, desenvolupar la llei 24/2015, contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional, aprovada al juliol, en l’últim ple del Parlament. La llei, impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) entre altres moviments socials, apareix de manera recurrent en el pla, cosa que no deixa de sorprendre, perquè la llei hauria de desenvolupar-se en tot cas, i no en funció de cap pla. És cert que l’infern n’és ple, de lleis que van ser aprovades i que van acabar guardades en un calaix. A Catalunya hi ha un gran exemple: la renda garantida de ciutadania, article 24.3 de l’Estatut, mai desenvolupada i avui aturada al Parlament.

El pla contra la pobresa energètica dins del pla de xoc és, doncs, el que està previst a la llei 24/2015, impulsada per la PAH entre altres entitats. Aprovar protocols que regulin la comunicació obligatòria als serveis socials dels talls de subministrament imminents així com el reconeixement de la vulnerabilitat econòmica dels usuaris. El pla subratlla que el decret de desenvolupament de la llei es tramitarà per la via d’urgència.

VIVENDA I DESNONAMENTS

A la caça de cessions de bancs

La llei 24/15 també sustenta el següent punt del pla, el de la vivenda, un dels problemes principals per a desenes de milers de famílies els últims anys, en què després del boom de la compra de pisos va arribar un impagament massiu d’hipoteques. Aquesta part del pla és, lògicament, la que ja descrivia la llei: una política de desnonaments zero, si bé la norma deixa clar que en el cas que el propietari del pis en qüestió no sigui un gran tenidor de vivenda sí que hi haurà desnonament. Però el pla de xoc no ho esmenta. En vivenda apareix un segon apartat que concreta la inversió: 10 milions d’euros per augmentar el parc de vivenda pública, aconseguir més cessions de pisos per part de bancs i, entre d’altres, promoure la cessió obligatòria de vivendes buides ja prevista, sí, a la llei 24/2015.

 

RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ

70 milions per a una prestació castigada

La prestació que més debat ha ocasionat en els últims anys és la renda mínima d’inserció (RMI). El 2011, quan va arribar al nombre màxim de titulars, més de 33.000, va ser retallada i bloquejada: va desaparèixer el dret que permetia que tothom que complís amb els requisits hi pogués accedir. Això suposava mantenir una partida oberta, que creixia en funció de la demanda. El 2011 això va canviar i una vegada s’esgotava la partida no hi entrava ningú més. La veritat és que les entitats socials van denunciar que la prestació havia quedat bloquejada durant mesos.

El pla de xoc preveu recuperar aquest dret subjectiu i ampliar el pressupost per garantir la cobertura. Per a això s’han pressupostat 70 milions addicionals. El 2014 el pressupost de la RMI va pujar a 173 milions, tres més que el 2011, si bé aquell any es va tancar amb 27.000 titulars, 6.000 menys que tres anys enrere. La falta de proporció es deu als diners invertits en plans d’ocupació (que han tingut un èxit escàs) i a pagar endarreriments i reduir l’espera. No ha sigut fàcil accedir a aquestes xifres, perquè sota la direcció de Felip Puig, la Conselleria d’Empresa i Ocupació, que gestionava la renda mínima, va optar per facilitar dades només amb comptagotes. El 2015, segons la Generalitat, es va arribar als 200 milions d’inversió.

El pla de xoc inclou el compromís que les persones que superin el límit de 60 mesos rebent la prestació seguiran percebent-la si les seves circumstàncies no han canviat. És una mesura positiva, però responsables autonòmics i entitats afirmen que això ja es fa.

DEPENDÈNCIA

Una sagnia de difícil remei

La dependència és una ferida econòmica per la qual la Generalitat sagna sola, perquè l’Estat gairebé se n’ha retirat: fins a tal punt hi han afectat les retallades estatals, la majoria sota la presidència de Rajoy, tot i que el PSOE ja va treure les tisores. La llei difícilment serà el que havia de ser. Amb aquest panorama, cada euro per a dependència és bo, encara que és difícil saber quant es necessitaria per a un canvi palpable. El pla de xoc preveu 50 milions, amb els quals es vol incrementar les places de residència finançades amb recursos públics, els serveis d’atenció domiciliària i el nombre de les prestacions econòmiques vinculades (PEV), que serveixen de suport per afrontar el cost d’una residència.

PLA DE BARRIS

Rescat d’un pla del tripartit

Notícies relacionades

Fan falta metges, molts

CDC impedeix la supressió de concerts educatius

El pla de xoc recupera el pla de barris que va encunyar el tripartit. Preveu destinar 10 milions a accions comunitàries en barris en risc d’exclusió. Per dimensionar la inversió: l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat 150 milions per a 15 barris.

SALARI MÍNIM

Una mesura a tocar de la utopia

Algunes mesures del pla de xoc són anuncis difícils de materialitzar. Entre ells el que fixa l’objectiu d’un salari mínim català «d’acord amb els estàndards que defineix la Carta Social Europea», equivalent al 60% del salari mitjà. El salari mínim català seria, si arriba a ser, de 1.000 euros mensuals. Això, amb tota probabilitat, quedarà pendent per a un nou Estat.