ELS RECURSOS HÍDRICS
Poc marge per al cereal de secà
Els pagesos de Lleida necessiten que plogui en els pròxims 15 dies per no patir greus pèrdues
Temen també que la sequera es prolongui i afecti als fruiters de primavera

lpedragosa32499338 22 01 2016 lleida campo completamente seco en la160124162221
La boira, la gran aliada
Les boires establertes a la província de Lleida durant el mes de desembre passat han sigut una alenada d'aire fresc per als regants. Els pagesos calculen que ha estat present una vintena de dies, cosa que agraeixen. “Si tenim boira, els terrenys aguanten la humitat i és com si tinguéssim aigua”, explica el president de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové. “Si bé és cert que no soluciona el problema, almenys no empitjora la situació”, apunta. “En alguns casos, la boira ha arribat a salvar les collites”, acba dient.
Els regants de la província de Lleida estan preocupats. Ho estan per la falta de pluges acumulada durant els tres últims mesos, però també pel risc que la sequera duri fins a la primavera, que és quan més aigua necessiten. L’escassetat afecta ara com ara les zones de secà, principalment les dedicades al cereal d’hivern.
«Des del 2 de novembre, només ha plogut en quatre ocasions comptades», recorda el president de la Junta de Sequiatge, Joan Antoni Boldú, que assegura que la situació no es pot mantenir així gaire temps més. «Si no plou en els pròxims 10 o 15 dies, podríem perdre part de la campanya del cereal d’hivern», afegeix Josep Maria Jové, president de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues. «Encara tenim uns dies de marge», apunta, encara que es mostra alarmat per la possibilitat que aquesta escassetat persisteixi en els pròxims mesos i acabi afectant els arbres fruiters.
El fred i les boires dels últims dies han donat una treva als pagesos, encara que no ha sigut prou. Alguns sistemes de reg s’han vist en la necessitat d’augmentar la demanda d’aigua com a conseqüència de la sequera dels dies previs a iniciar-se les baixes temperatures. Són factors que no ajuden al bon funcionament de la producció, ja que un avançament en la floració després de poques hores de fred pot produir problemes de qualitat en les finques, tant de la mateixa floració com dels seus fruits.
Regar a manta
A partir del mes de març, coincidint amb un augment en la demanda d’aigua, és quan podrien començar realment els problemes. «Quan hàgim de plantar el blat de moro necessitem regar a manta.És el que es coneix com a sistema d’inundació», apunta Boldú.
És cert que els pantans tenen reserves, però si la situació no millora i el reg comença abans del previst, seran necessàries més provisions, «i tindrem un greu problema». A la zona de Lleida, les comarques més afectades per la falta de precipitacions són en aquests moments la Segarra i la Noguera, que és justament on es concentren els cultius de secà.
Les boires establertes a la província de Lleida durant el mes de desembre han sigut una alenada d’aire fresc per als regants. Els pagesos calculen que ha estat present una vintena de dies, cosa que agraeixen. «Si tenim boira, els terrenys aguanten la humitat i és com si tinguéssim aigua», explica Jové. «En alguns casos, la boira ha arribat a salvar les collites», acaba dient.
En qualsevol cas, no tots veuen la situació tan preocupant com Boldú i Jové. En el cas de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell, el seu president, Ramon Carné, creu que el descens de les temperatures dels últims dies ha permès tranquil·litzar una mica la situació. «Amb el fred, els arbres no treballen, i per això no necessiten aigua, cosa que ens permet tenir una mica més de marge», explica.
En la seva opinió, els pagesos que van sembrar el cereal abans de ploure, és a dir, al mes d’octubre, han resultat ser els més afortunats. En canvi, els que ho van fer més tard, a finals de desembre o començaments de gener, són els que s’han vist més afectats.
No obstant, el Canal d’Urgell ofereix solucions a aquelles persones que realment necessiten regar. Els pagesos tenen la possibilitat d’agafar aigua de la seva llera un cop per setmana i omplir d’aquesta manera els seus dipòsits. D’aquesta forma, els regants intenten salvar la temporada d’hivern, mentre esperen les pluges. H
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Espanya, paralitzada per una gran apagada d’origen desconegut
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Resolució elèctrica nacional El Govern obre dos expedients a Red Eléctrica i Endesa per esbrinar les causes de l’apagada
- Danys a l’economia Impacte econòmic del tall de subministrament: Catalunya estima pèrdues de gairebé 900 milions d’euros
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- «NO EM COMPARO AMB MESSI» Lamine Yamal, 17 anys i partit 100 amb el Barça: «La por la vaig deixar al parc, a Mataró, fa temps»
- Apagada L'Audiència Nacional obre una investigació per determinar si l'apagada va ser ciberterrorisme