Sequera amenaçadora

Nombrosos marfulls, ginestes, arboços, aladerns i altres arbustos característics de les serres mediterrànies presenten aquests dies un aspecte moribund i es trenquen amb facilitat. Era d'esperar: després de tres mesos de sequera gairebé absoluta i un any sencer amb precipitacions per sota de la mitjana, la supervivència no és fàcil ni per a espècies tan habituades a l'estrès hídric. Amb prou feines queden reserves d'aigua al sòl. La situació a bona part de Catalunya comença a ser preocupant.

Durant aquesta setmana, els Agents Rurals del Departament d'Agricultura de la Generalitat han recollit diverses mostres de vegetació per analitzar el grau d'humitat. I encara que els resultats encara no estan disponibles, tot indica que "es troben molt per sota del que seria recomanable", resumeix Xavier Castro, cap d'inspecció de Prevenció d'Incendis Forestals. L'anomalia no és la sequera de l'hivern, cosa habitual per aquesta zona, sinó el dèficit acumulat a la tardor. "Si les coses no canvien i arriba vent -adverteix-, podem tenir un problema. Estem preocupats, sí, perquè és en aquesta vegetació arbustiva seca on comencen els incendis". 

Segons el Servei Meteorològic (SMC-Meteocat), en els últims 12 mesos ha plogut a bona part de Catalunya entre el 50% i el 70% de la mitjana de les últimes dècades, equivalent a menys de 400 litres per metre quadrat, valors similars o fins i tot inferiors als assolits en els pitjors anys de la gran sequera de la passada dècada. I a curt termini termini la situació no canviarà, perquè un anticicló ancorat al Mediterrani està frenant l'arribada de les pertorbacions atlàntiques que han deixat pluges generoses a Galícia, Astúries o Extremadura.

L'Observatori Fabra de Barcelona, que el 2015 va registrar l'any més sec de tota la seva sèrie centenària amb 345,8 litres per metre quadrat, molt lluny de la mitjana anual de 618, ofereix una altra dada aclaridora: està a punt de batre la ratxa més llarga de dies sense pluja apreciable (almenys un litre) perquè no plou des del 3 de novembre, ja molt a prop dels 85 dies seguits de sequera de l'estiu del 1928. El Meteocat destaca també com a registres "excepcionalment baixos", entre altres, els 165 litres per metre quadrats recollits en tot el 2015 a Castellnou de Seana, menys que a Almeria, així com quantitats inferiors als 300 a bona part del pla de Lleida i punts del Vallès Occidental i el Bages. 

LA PARADOXA DELS EMBASSAMENTS

Malgrat això, els embassaments de les conques internes de Catalunya acumulen en aquests moments 440 hectòmetres cúbics d'aigua, equivalent al 73% de la seva capacitat màxima, cosa que garanteix el proveïment humà durant almenys un any. Enrique Velasco, cap del Departament de Gestió dels Recursos Hídrics de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), atribueix aquesta situació sorprenent a diversos factors. El primer que ha de tenir-se en compte és que les capçaleres dels rius Ter i Llobregat han quedat una mica al marge del pitjor. “També allà ha plogut menys, però el 95% de la mitjana”, diu Velasco. L'especialista recorda així mateix que el consum s'ha reduït en els últims anys “perquè, a més de l'augment del preu, les passades sequeres van servir perquè la gent prengués consciència que l'aigua és un bé escàs”. Barcelona, per exemple, té en l'actualitat un dels menors consums per càpita entre les grans ciutats europees. Finalment, Velasco comenta que la gestió també és ara més eficient: “Ens coordinem millor per no perdre aigua, i sempre mantenint el cabal ambiental”.

En opinió de Velasco, el moment crític serà a la primavera, una època tradicional de pluges, perquè a partir de llavors el consum es dispara a causa de les activitats agrícoles, el turisme i una evaporació més gran per efecte de la calor. “A l'hivern ja és habitual que no plogui gaire. El problema ve d'abans”, insisteix l'especialista de l'ACA

Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), considera que Catalunya està ara moltíssim més ben preparada que fa una dècada per resistir una sequera gràcies, entre altres factors, a la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, el control dels pous d'extracció i algunes connexions com la de la Fontsanta, però creu que s'hauria d'anar encara més lluny. Prat lamenta l'actual sistema tarifari de l'aigua, "amb uns mínims tan alts que no conviden a estalviar", així com les carències en sectors com la reutilització de les aigües residuals o l'ús de dipòsits pluvials.

Notícies relacionades

Primavera al gener

Poc marge per al cereal de secà

En el cas dels boscos, Castro explica que serien necessàries diverses setmanes amb pluja. "Els boscos viuen de la regularitat. I l'únic que hem tingut des de fa molts mesos ha sigut un episodi molt intens a començaments de novembre". Hi ha molts arbres que creixen en terrenys escarpats amb poc sòl i la supervivència de les quals depèn exclusivament d'aquella continuïtat en les precipitacions. "Tal com tenim la vegetació, qualsevol vent pot fer mal, especialment quan comenci a augmentar la radiació. La situació no pinta bé", afegeix el responsable dels Agents Rurals. "Malgrat tot, la tendència dels últims anys mostra que el nombre de sinistres està baixant -insisteix esperançat-. La gent ha pres consciència del problema.

Encara que els resultats han d'observar-se amb cautela, les previsions estacionals no són precisament favorables. Segons la NOAA, l'administració de l'atmosfera i els oceans dels EUA, en tota la península Ibèrica s'esperen precipitacions inferiors a la mitjana durant la primera meitat de l'any. El model de càlcul de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) mostra unes pluges en la mitjana històrica però una temperatura lleugerament superior, cosa que també pot traduir-se en més demanda d'aigua.