"És impossible que el col·legi no en sabés res"

Una víctima del professor de gimnàstica dels Maristes explica als 45 anys els abusos rebuts quan en tenia 14

 

  / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Deu del matí. Sona el telèfon a la redacció d'EL PERIÓDICO. El comunicant diu que és una altra víctima del professor de gimnàstica Joaquín Benítez als Maristes de Sants-les Corts. Les informacions publicades per aquest diari l'han impel·lit a explicar la seva història. Els detalls coincideixen amb els relats dels altres agredits. Assegura que contactarà amb els Mossos. 

¿Va patir abusos sexuals? Sí.

¿Quan? Tenia 14 anys, ara en tinc 45. Ha passat fa més de 30 anys, m'imagino que devia ser el 1985.

¿Què li va fer? El que li explicaré no ho sap ningú. Ni la meva dona. Fins que vaig llegir la notícia d'ahir [per dijous] tot havia quedat guardat en una capseta dins del meu cap. Ara ha tornat.

Volia saber de quin color era el meu semen. Em va explicar que el color podia estar relacionat amb algunes malalties. Va acabar masturbant-me

Comenci pel principi. Només es va excedir amb mi en una ocasió. Va ser una tarda quan em vaig quedar a classe de natació, una activitat extraescolar. Em va convèncer que el seguís fins al seu despatx, perquè deia que jo tenia un problema a l'esquena.

¿Què va passar un cop al despatx? Em va fer estirar i va començar a fer-me massatges a l'esquena i les cames. Va començar a deixar-me anar un rotllo sobre els problemes d'esquena i, a poc a poc, va anar portant la conversa al terreny que li interessava, fent-me preguntes estranyes.

¿Què li preguntava? Volia saber si em masturbava i de quin color tenia el semen. Em va explicar que el color del semen podia estar relacionat amb algunes malalties. També amb els suposats problemes d'esquena que deia que tenia. Va acabar masturbant-me.

¿Què va sentir quan el va deixar marxar? No entenia res. Em sentia confús i una mica desorientat. Però no vaig dir res.

¿Per què va callar una cosa així? Per por... i per vergonya.

¿Por? Eren altres temps, el col·legi estava ple de capellans. ¿A qui li podia explicar el que passava? ¿Al director del centre que em tocava el cul quan entrava a la classe? Els meus fills estan més informats i reben educació sexual. Però jo em vaig sentir molt sol i sabia que allò no estava bé. Però res més. 

Em feia vergonya explicar-ho. Vaig optar per no dir res. Durant 30 anys. Vull donar-li les gràcies al noi que ha tingut més collons que jo i ha denunciat

¿I als seus pares? Em feia vergonya explicar-ho. Als meus pares i als amics. Vaig optar per no dir res. Durant 30 anys. Ara tot això s'ha reobert.

¿El va afectar? Quan tenia 15 anys em vaig encallar en els estudis. Em vaig tornar rebel. Els meus pares es van pensar que era l'edat de la tonteria. Ara penso que potser tot tenia relació amb aquell trauma que no vaig saber pair. No ho sé.

¿Què sent? Vull donar-li les gràcies al noi que ha tingut més collons que jo i ha trencat un silenci de 30 anys [en al·lusió al jove de 22 anys que ha denunciat les violacions que va patir entre el 2006 i el 2010].

¿Què li diria? Al seu pare li diria que es cregui tot el que li explica el seu fill, i que el recolzi molt. I al noi, que penso declarar i ajudar que se sàpiga tot.

Notícies relacionades

¿Tot? Conec almenys un cas més d'un amic de la meva classe. He perdut el contacte amb ell, però el buscaré perquè també s'impliqui i expliqui la seva història. Vull que els enfonsin a tots. Vull que ell ho pagui, amb totes les de la llei. Però també el centre perquè ho va tapar, perquè és impossible que no sabessin què estava passant. Impossible.

Joaquín Benítez ha dit a aquest diari que vol demanar-los disculpes a tots els nois de qui va abusar. ¿Té el seu perdó? No. No.