ANÀLISI
Unitat de conca en defensa de l'Ebre
La conca de l'Ebre torna a mobilitzar-se en contra del Pla Hidrològic recentment aprovat per aquest Govern del Partit Popular (PP), malgrat estar en funcions. Un pla que, en l'aspecte essencial, ignora les advertències de la Comissió Europea i repeteix els continguts del que va promoure en el seu dia el Govern de José María Aznar. Continua marginant-se l'objectiu central de la directiva marc, que exigeix recuperar el bon estat dels rius, els aiguamolls i els aqüífers, incloent-hi els deltes, els estuaris i els litorals marins. Continua, de fet, ignorant l'obligació de restringir l'expectativa de cabals per als diversos usos i ambicions productives, establint i garantint règims ecològics mínims que permetin recuperar la salut i el bon estat dels nostres rius. Es continuen minimitzant i difuminant les expectatives vigents de reducció de cabals fluvials pel canvi climàtic en curs. Es mantenen les demagògiques expectatives de creixement del regadiu en aquest context climàtic, posant en risc els actuals regadius. Però, sobretot, es reforça l'oferta de nous drets concessionals en un marc en què aquests drets es podran vendre, dins o fora de la conca, aprofitant els canvis normatius i legals imposats pel PP al llarg dels últims anys.
Eina excepcional
En efecte, des de la seva majoria absoluta el PP ha desenvolupat discretament, al llarg de la passada legislatura, la seva nova estratègia transvasista, basada a legalitzar el lliure mercat de drets concessionals d'aigua. L'opció coneguda com a cessió de drets, prevista i aprovada en un principi com una eina excepcional de gestió de sequeres, permetia transferències de drets, però de caràcter temporal i solament mentre estigués vigent una emergència per sequera. En successives reformes legals es va suprimir la restricció temporal i la condició d'emergència per sequera, de manera que va passar a legalitzar-se, de facto, la compravenda de drets concessionals, per temps indefinit i en qualsevol circumstància, com si l'aigua fos un bé privat.
Finalment, una modificació del règim jurídic dels transvasaments, emmascarada en la Llei d'Avaluació Ambiental, va completar aquesta nova arquitectura transvasista. El control parlamentari de futurs transvasaments va quedar substituït per una simple autorització de la Direcció General d'Aigües. Amb la nova normativa, un eventual transvasament de cabals venuts d'una conca a una altra pot eludir l'avaluació d'impacte ambiental i ni tan sols s'ha de justificar des de l'obligada avaluació ambiental estratègica del corresponent pla hidrològic de la conca cedent.
Notícies relacionadesEn aquest nou context legal, el Govern no necessita promoure explícitament el transvasament, sinó que tan sols ha de construir la infraestructura que permeti exercir el lliure mercat entre usuaris de diferents conques… «Ja tenim contractes firmats amb els regants del canal d'Estremera, al Tajo», em deien no fa gaire a Múrcia. «I estem negociant tractes avantatjosos amb regants de la vall de l'Ebre». L'oferta de nous drets concessionals de reg, que promou de manera irresponsable aquest Pla Hidrològic, encara que són drets de paper, tenen valor de mercat en el negoci de l'aigua privatitzada que el PP promou.
Per això ahir diumenge, a Amposta, els moviments socials que fa anys vam aturar el transvasament de l'Ebre aixecant la bandera de la Nova Cultura de l'Aigua hem tornat a manifestar-nos en contra d'aquest Pla Hidrològic de l'Ebre, que obre pas a aquestes noves estratègies transvasistes basades en la privatització i la mercantilització de l'aigua. Una altra vegada catalans, aragonesos, navarresos, bascos i riojans hem tornat a reivindicar els nostres rius, com un patrimoni públic de tots i totes, per evitar-ne la mercantilització, la contaminació i l'espoli.
