La Generalitat demana també el traspàs de l'AVE

Elconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat al Parlament el seu pla en tres fases perquè la Generalitat pugui tenir la gestió de totes les línies fèrries de Catalunya. Tot i no precisar dates, el seu objectiu és assumir en un primer moment les línies de Rodalies que encara depenen de l'Estat, després seguir amb els trens regionals i finalitzar amb l'alta velocitat. "Volem ser culpables de les nostres decisions i no ostatges dels errors d'altres --ha dit--. No en volem responsabilitzar Madrid”.

Rull ha comparegut en comissió parlamentària per explicar els objectius prioritaris del seu departament per a la legislatura acabada d'iniciar.

En relació amb la gestió ferroviària, Rull ha citat com a argument a favor seu que els 140 quilòmetres de línies de rodalies que ja estan sota jurisdicció de la Generalitat acumulen menys endarreriments. "Tenim el 95% de puntualitat, mentre que als Regionals de Renfe és del 54%", ha afirmat. Gràcies al traspàs que ja es va fer de Rodalies, ha prosseguit, la Generalitat decideix els horaris dels trens i el preu del bitllet, "però poca cosa més". "Som presoners del mal estat de la infraestructura", ha prosseguit.

Per assumir la gestió de les línies, Rull ha explicat que el Govern central hauria de fer una desclassificació de l'interès general dels corredors. "No és una petició improvisada", ha insistit.

La primera fase inclou vuit corredors ferroviaris en què el servei de rodalies és únic o almenys majoritari: 1) Nus de Castellbisbal-Arc de Triomf, 2) Arc de Triomf-Mataró-Maçanet/Massanes, 3) Arc de Triomf-Montcada Bifurcació / Montcada Bifurcació-Manresa-Lleida Pirineus, 4) Ramal d'accés a Cerdanyola Universitat, 5) Montcada Bifurcació-Puigcerdà, 6) Sant Vicenç de Calders-Vilanova-Passeig de Gràcia-Nus de Mollet, 7) Passeig de Gràcia-Estació de França i 8) El Prat de Llobregat-Aeroport.

Rull ha explicat que l'empresa pública Ifercat substituiria Adif com a responsable de gestionar aquestes infraestructures i que, per assumir aquesta gestió, la Generalitat necessitaria tres milions d'euros a l'any. El personal d'Adif seria subrogat.

També s'ha referit a carreteres. "Hem d'extreure moltes lliçons de la crisi. Hem de racionalitzar la inversió", ha dit el conseller. Com a exemple de prioritat, ha citat la millora de la C-58, incloent-hi la construcció del tercer carril entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell i l'ampliació de les calçades laterals entre Sant Quirze i Terrassa.

Així mateix, en el període 2016-2018, la Generalitat espera implantar la targeta T-Mobilitat, que substituirà els 84 títols integrats que hi ha en l'actualitat. La inversió per fer-ho serà de 58 milions d'euros. 

POLÍTICA AMBIENTAL

Notícies relacionades

El TSJC absol Alves per l'agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

En el terreny ambiental, Rull ha desgranat nombroses propostes que es podrien traduir en 11 noves lleis, però no ha detallat gaires aspectes concrets. Entre altres assumptes, ha afirmat que la Generalitat vol recuperar les dotacions pressupostàries necessàries per al bon funcionament dels 14 parcs naturals de Catalunya i "evitar la recentralització" que pateix, segons les seves paraules, l'únic parc nacional, Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. "Els últims anys, la política de parcs naturals ha patit retallades excessives --ha reconegut--. Si creiem en el territori, hem de destinar-hi recursos".

Així mateix, ha insistit en la necessitat de millorar la qualitat de l'aire i s'ha mostrat partidari de crear, com demanen els científics, zones urbanes d'atmosfera protegida (ZUAP), àrees en què es limita el pas de vehicles. Finalment, ha mostrat la seva voluntat de lluitar contra el canvi climàtic mitjançant la llei en creació, revertir la contaminació dels aqüífers amb nitrats i avançar en el reciclatge de residus, entre moltes altres propostes.