Josep Campmany: "Vaig començar a estirar el fil del 1714 i me'n vaig fer addicte"

Tant imparteix una conferència sobre una desconeguda batalla medieval com explica les ones gravitacionals en una xerrada d'una associació de veïns. Fill d'un transportista amant de la cultura i d'una dona que va deixar la feina per criar els fills, Josep Campmany (Gavà, 1966) és un dels físics fundadors de la instal·lació científica més important del sud-oest d'Europa, el sincrotró Alba, on actualment dirigeix la secció de mesures magnètiques (foto). Però la seva afició és la història.

Físic del sincrotró Alba. Maneja amb la mateixa habilitat electrons i manuscrits medievals.

-Venint cap aquí amb el bus B7, el conductor feia broma amb el nom del sincrotró: l'anomenava «cinturó» i «sin cotó». [riu] El 2010 ens va arribar una carta a nom de Laboratorio Sin Control. ¡Crec que encara la guardem! Llavors ningú sabia què era un sincrotró, però sis anys més tard tenim mil usuaris anuals.

-¿Quina és exactament la seva feina?  Mesurem imants. En un sincrotró hi ha imants disposats al llarg d'una circumferència que obliguen els electrons a girar per un camí determinat, mentre emeten raigs X. Perquè els electrons no es desviïn del seu camí, les mesures dels imants han de ser superprecises. Aquests raigs X són molt potents, i tant serveixen per a un experiment farmacèutic com per determinar l'autor d'una pintura gòtica.

-Pocs científics poden dissertar sobre acceleradors de partícules i manuscrits medievals amb la mateixa fluïdesa. Precisament estic preparant una xerrada sobre les ones gravitacionals que m'ha demanat una associació de veïns... El vincle entre la física i la meva afició per la història és la tafaneria, les ganes de saber. He publicat deu llibres sobre història local de Gavà i el Baix Llobregat i escric articles. Però no sóc historiador, sóc un estudiós.

-Elegir entre ciències i lletres a l'institut devia ser complicat. Em va costar moltíssim. M'agradava molt la Història i tant Física i Química com Matemàtiques m'anaven molt bé.

-¿Per què es va decantar per les ciències? Lletres és fàcil, perquè és el llenguatge comú, i jo volia aprendre el llenguatge de les matemàtiques, que és el codi en què s'escriu la naturalesa. Però sense la base de les humanitats tota la resta no té sentit.

-¿Quin va ser el seu primer estudi històric? El 1992 estava prenent un cafè a Gavà i vaig pensar en un carrer que es diu Màrtirs del Setge de 1714. «¿Per què hi ha un carrer amb aquest nom aquí? ¿I qui són aquests màrtirs?», em vaig dir. Amb el títol de doctor en Física em vaig presentar a la Biblioteca de Catalunya i vaig demanar que m'autoritzessin a accedir a la sala de reserva per investigar.

-¿Va trobar la resposta? Sí, en uns manuscrits vaig trobar referències a la batalla. Vaig començar a estirar el fil del 1714 i me'n vaig fer addicte. Em feia una pregunta rere una altra: «¿Per què es va arribar a aquesta situació a Gavà al segle XVIII? ¿Què va passar al XVII? ¿I al XVI? La història és un continuum infinit.

Notícies relacionades

La proposta dels metges per frenar les malalties del fetge: una pujada del 40% del preu mínim de l’alcohol

Centenars de veïns de Cabrils sense gas per una fuga: «Sortia aigua pels fogons»

-Treballa envoltat de tecnologia punta. ¿De què li serveix saber història? Em serveix com a actitud. Quan alguna cosa no surt bé, no paro fins que ho resolem. Historiadors i científics comparteixen aquesta actitud de no acceptar el que està establert i d'interrogar-se contínuament. De fet, la història dels grans descobriments científics està relacionada amb experiments que no han sortit bé.

-¿Per exemple? La famosa revolució quàntica no complia les lleis de la física de l'època. Fins que va arribar Max Planck i va dir: «¿I si el que està malament són les lleis de la física i aquest experiment demostra que hem de pensar una nova teoria?». Una actitud inquisitiva és útil en tots els aspectes de la vida.