Devoció, negoci i solidaritat

La Setmana Santa sevillana transcendeix la frontera d'allò merament religiós o cultural per convertir-se en un potent negoci de masses que omple la ciutat i que el 2015 va deixar 280 milions d'euros, l'1,26% del PIB local i que reverteix amb escreix la inversió municipal de 8,5 milions d'euros en seguretat, neteja o infraestructures. Més enllà de les xifres econòmiques també crida l'atenció l'impacte social de les confraries, un fenomen transversal a ideologies i classes socials que suma adeptes i que té la seva màxima expressió en la tasca assistencial que fan en molts barris. 

La cita atrau cada any prop d'un milió de visitants a la ciutat. La passada Setmana Santa l'ocupació hotelera va rondar el 87%, gairebé el 100% els dies grans, mentre que el consum en bars restaurants i comerços va tornar a xifres precrisi, amb una mitjana diària de 230 euros de despesa per visitant. Xifres gens intranscendents en una ciutat que viu fonamentalment del turisme i que té una alta taxa d'atur.

LA RESTA DE L'ANY

A menor escala, l'activitat continua la resta de l'any, ja que són fins a 80 els negocis relacionats amb la Setmana Santa que mantenen activitat permanent i que donen feina a gairebé 700 persones. En la sva majoria vinculades als antics oficis gremials, com orfebres, brodadors i imaginers, però també nous comerços especialitzats i recorreguts turístics, segons una tesi universitària realitzada el 2015 sobre l'impacte comercial de la Setmana Santa de Sevilla, firmada per Emilio Javier Ramírez.

Notícies relacionades

Setmana Santa a Sevilla: El meu regne per un balcó

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Més enllà de les confraries de fama mundial, el fervor entre els sevillans per les germandats es regeix no pel valor estètic de les imatges o la seva atracció mediàtica, sinó per un sentit de pertinença comunitària. Un efecte accentuat els últims anys per la tasca social que realitzen aquestes entitats. Les 60 germandats sevillanes agrupen gairebé 200.000 germans que paguen anualment una quota a la confraria. D'ells, més de 60.000 participen en la desfilada processional després de pagar uns 50 euros extra per això (i entre 300 i 3.000 euros per la túnica). Uns diners que, juntament amb les quotes anuals i les subvencions que reben del Consell de Confraries i Germandats de Sevilla pel lloguer de cadires i llotges oficials (menys de 3 milions d'euros a repartir entre totes les confraries), permet sufragar els gairebé 25.000 euros que costa posar una processó al carrer després de pagar a les bandes de música, els portants si són professionals, flors, espelmes, etcètera.

OBRA SOCIAL

Juntament amb aquests ingressos hi ha les donacions que permeten mantenir l'obra social (assistència a presos i immigrants, famílies monoparentals, discapacitats, famílies en situació de pobresa o vulnerabilitat, estudiants sense recursos...). Quan molts d'ells ja no tenen a quina porta picar, les confraries organitzen la solidaritat veïnal, en ocasions cobrint aquesta absència d'institucions oficials a l'hora de repartir aliments bàsics o roba. Per això no és estranys que les famílies facin l'esforç i busquin la forma de poder lluir una túnica i el capirot de natzarè, i que l'agraïment dels col·lectius desafavorits sigui tornat en forma de voluntariat per a noves activitats o mitjançant el multitudinari suport en les desfilades processionals. Així va passar dissabte de Passió amb la sortida de la Germandat dels Dolores de Torreblanca, considerat un dels barris més pobres d'Espanya segons l'últim estudi de l'INE. Empesa per la necessitat dels seus veïns, aquest any la confraria va posar en marxa l'“assaig solidari”: els veïns posen menjar sobre el pas per simular el pes de les imatges, però com més esforç dels portants, més aliments per al barri.