Les colles castelleres es dupliquen en només 5 anys

Comença una nova temporada i els castells es preparen per continuar fent història i trencar els rècords que aconsegueixen gairebé diàriament des que el novembre del 2010 la Unesco va proclamar Patrimoni Immaterial de la Humanitat aquesta activitat pròpia de la cultura popular catalana. A més de convertir en habituals els castells de deu pisos, en poc més de cinc anys s’ha passat de 56 colles castelleres a 100 i de 8.000 castellers assegurats a 12.000. Si la temporada passada es van veure coses mai vistes abans, en aquesta esperen superar-les. 

 Els principals protagonistes del món de les torres humanes destaquen que el reconeixement de la Unesco està tenint un pes important en el creixement actual dels castells, però no és l’únic factor. «El salt actual no és producte de cinc anys, sinó d’una tendència que es va iniciar en la dècada de 1970», explica Miquel Botella, expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), l’entitat que agrupa totes les entitats. «Els castells tenen un potencial extraordinari i encara no han tocat sostre», assegura Botella, que va estar a la sessió de la Unesco a Nairobi que va reconèixer els castells.

La realitat, tot i això, és que el 1970 només hi havia sis colles (Vella Xiquets de Valls, Joves Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Nens del Vendrell, Castellers de Barcelona i Xiquets de Tarragona) i que el novembre del 2010, després del brot que es va produir als anys 70, als 80 i als 90, n’eren 56. La CCCC ha informat que aquest mes han arribat al centenar de colles, de les quals 88 són de ple dret (deu d’elles universitàries) i 12 estan en període de formació. 

«És cert que ara els castells són més coneguts, que estan més protegits i que fins i tot cada vegada són més importants des del punt de vista turístic», admet el president de la CCCC, Jordi Grau. «Però més que pel fet d’arribar a les 100 colles, estic content perquè cada cop són més les que fan les coses ben fetes», afegeix, i destaca: «No tot s’hi val». Es refereix a la necessitat de ser estricte en el seguiment de les normes, tant de seguretat com de bones pràctiques, per preservar els valors que han encimbellat els castells. 

PRESTIGI I VISIBILITAT

Els èxits aconseguits els últims anys a les places engalanades de festa major i en el concurs que se celebra cada dos anys a Tarragona són una altra mostra de la nova edat d’or que viuen els castells. «El reconeixement de la Unesco ha comportat prestigi i visibilitat, però crec que també ha tingut un efecte cohesionador en un món on la rivalitat és evident, perquè el reconeixement és per a tots», explica Guillermo Soler, gerent de la CCCC, que està vivint tot el procés en primera línia. 

La temporada del 2015 es va tancar amb més de 10.000 castells i, entre ells, 107 dels anomenats de gamma extra, amb els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i la Colla Vella Xiquets de Valls com a triomfadors. Els castells de deu pisos van copar bona part del protagonisme, ja que es van descarregar cinc tres de deu amb folre i manilles, quan fins a l’agost del 2013, quan el van descarregar per primera vegada els Castellers de Vilafranca, només s’havia completat en dues ocasions. 

 GEGANTS DE DEU PISOS

El gegant de deu pisos, que en tota la història dels castells s’ha descarregat en deu ocasions i carregat en 21, continua sent la torre dels Minyons, que l’han completat set vegades en comparació de les tres dels Verds. Els de Terrassa també van obrir el novembre passat una altra pàgina històrica al descarregar per primer cop el quatre de deu amb folre i manilles, una construcció que ni tan sols s’havia arribat a coronar fins llavors. 

 Malgrat les altures, la dificultat i el vertigen pel presumpte perill, el nombre de caigudes tampoc ha sigut més alt que altres anys, tal com ho confirmen les estadístiques de la CCCC. «Els últims anys han anat baixant i ara s’han estabilitzat al voltant del 3% malgrat que cada dia hi ha més colles i es fan molts més castells», explica Grau. 

Notícies relacionades

Castells mai vistos

Castells per a la història

El reconeixement de la Unesco, segons el president de la coordinadora, també està servint per restar dramatisme a les caigudes. Grau assegura que formen part de la idiosincràsia d’una activitat que, segons demostren els seus estudis, tampoc és més perillosa que qualsevol altra. «Crec que si els castells no fessin llenya, la gent no aniria a veure’ls. Del que es tracta és que els castellers no es facin mal», defensa Grau. 

NORMALITZAR L’ACTIVITAT

Un veterà com Botella, cofundador dels Castellers de Sants, no dubta a afirmar que els castells, amb una història de més de 200 anys, tenen un important «component d’espectacularitat i potència», i també que els seus protagonistes han sigut capaços d’adaptar-se als temps moderns amb mesures de seguretat com el casc, les xarxes i els sòls esponjosos en els assajos. «Crec que el reconeixement de la Unesco està servint per normalitzar el món dels castells i que no ens vegin com un grup de salvatges», diu Toni Bach, cap de colla dels Castellers de Vilafranca.