María Pérez: «Tots els autors tenen corrector, fins i tot Cervantes»

Que la protagonista de la pel·lícula més recent d'Almodóvar, Julieta, sigui una correctora de proves pot ser una feliç coincidència o l'evidència que aquest ofici tan minuciós com invisible comença a ser reconegut. María Pérez és llicenciada en filologia hispànica, fa nou anys que es crema les pestanyes com a correctora d'estil i és sòcia de la Unió de Correctors (UniCo). Treballa per al grup Planeta corregint sobretot novel·la juvenil d'autors com el premi Nobel Isaac Bashevis Singer, Juana Spyri, Carmen Kurtz, Gemma Lienas, Lucía Etxebarría, Laura Gallego, Jordi Sierra i Fabra, Francesc Miralles i Care Santos.

Correctora d'estil. Coincidint amb el dia del llibre, reivindica un ofici infravalorat.

-A la tardor vaig revisar una novel·la de 600 pàgines i hi vaig fer 27.000 correccions.

-¡Què diu ara!

-Ho sé pel comptador de Word, que marca cada vegada que faig una correcció. Però aquest no és el meu rècord. He arribat a fer 40.000 correccions en una obra.

-¿No dirà el nom de l'autor, oi?

-És clar que no. Els correctors som com la majordoma dels famosos.

-¿I si li afluixo una pasta?

-[Riu] No és el meu estil. Però aquests casos són encàrrecs de particulars, i 27.000 correccions no són gaires. Que un autor tingui corrector no és negatiu.

-Però sembla incòmode. ¿Per què si no en els crèdits d'un llibre apareixen l'autor, l'editor, el traductor, el dissenyador, el fotògraf, l'il·lustrador, tots menys el corrector?

-A vegades som molestos. Hi ha autors que escriuen molt bé, però no són lingüistes. L'important en un autor és que tingui imaginació per explicar una història i un domini digne del llenguatge, no té per què dominar la llengua a un nivell lingüísticament perfecte ni avergonyir-se per equivocar-se amb una preposició. És la meva opinió.

-Segur que fins i tot a vostè se li escapa algun error. ¿Existeix el text perfecte?

-Un bon corrector dubta i consulta. Jo sempre faig dues correccions, però el text perfecte no existeix; existeix el text idoni.

-¿Cervantes també tenia corrector?

-És clar, tots els autors tenen corrector, fins i tot Cervantes. És més, al Quixot hi ha més d'un error de correcció.

-Expliqui, expliqui.

-Per exemple, els títols dels capítols XXIX i XXX no corresponen al contingut del text, estan intercanviats. Francisco Rico, expert en el Quixot, coneix bé les inexactituds cronològiques i inconsistències de l'argument. Per exemple, a Sancho li roben el burro i ha d'anar caminant, però posteriorment l'escuder torna a aparèixer a cavall del Rucio.

-¿Quants tipus de correcció hi ha?

-Primer hi ha la de concepte, que es fa en obres científiques o enciclopèdies i que verifica que les dades són correctes. Després hi ha la d'estil, que atén a l'ús correcte del llenguatge i a la coherència. Després hi ha la correcció de proves o galerades, anomenada ortotipogràfica, i finalment hi ha una segona correcció de proves.

-Vostè corregeix l'estil. ¿Buscar incoherències no va més enllà del l'aspecte lingüístic?-Un corrector ha de tenir coneixements que no s'acaben mai. Una vegada vaig llegir un original en què hi havia un nounat que somreia al seu pare, però fan falta tres o quatre mesos perquè un nadó somrigui. Això ho sé per mare, no per lingüista.

-¿Quins són els errors més habituals?

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

-Escriure en castellà habían muchos asistentes en lloc d'había; girarse per darse la vuelta; sacar una cosa de la mesa per quitar; escuchar un ruido per oír; mirar la tele per ver; els gerundis de posterioritat; el leísmo; l'ús de les preposicions, que està en decadència...

A vegades tinc la sensació de batalla perduda.