Les denúncies per maltractament infantil es tripliquen a Catalunya en cinc anys

Els casos denunciats de violència contra menors s'han triplicat a Catalunya en els últims cinc anys. De les 649 víctimes ateses el 2011 es va passar a 1.871 el 2015, segons dades de la Conselleria d’Interior de la Generalitat. I van en augment perquè només en el primer trimestre d'aquest any ja s'han denunciat 453 casos de maltractament infantil, cosa que representa quasi cinc casos diaris.

Totes les entitats socials que treballen amb la infància tenen clar que aquestes dades són només la punta de l'iceberg d'un gran i estès problema amb molts tentacles. "No reflecteixen la realitat. És un fenomen invisible, ocult. Hi ha poques dades perquè la majoria no es denuncien", reconeix Émilie Rivas, tècnica de l'oenagé Save The Children Catalunya. "Entre tots hem de fer-lo visible com ha passat amb la violència masclista", puntualitza.

La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), dependent de la Generalitat, eleva a 4.561 el nombre de nens i adolescents, menors de 18 anys, que estaven separats de les seves famílies l'any passat a causa del maltractament que patien. D'aquesta xifra, el 5,2% va ser per violència física (vegeu el gràfic adjunt). Les dades d'Interior inclouen tots aquells casos en què hi ha hagut una denúncia tant de l'Administració com de particulars.

BOQUES OBERTES I COLORS

Alba Fernández Pous, coordinadora de projectes de violència i conflicte de la Fundació Ires, aclareix que "la violència no és només la que acaba a les urgències d'un hospital. És l'ús de la força per sotmetre algú. A vegades el maltractament físic no és el que fa més mal, és més dolorós la mirada o el gest previ a la bufetada perquè saps el que ve després". El maltractament físic causa estralls no només en la infància, sinó també quan la víctima entra en l'edat adulta.

L'estrès, l'ansietat, el sentiment de culpa, els trastorns alimentaris i del son, la irritabilitat i les dificultats en l'aprenentatge són només alguns dels símptomes que enumeren els psiquiatres consultats. No tots els nois expressen de la mateixa manera el conflicte. Els dibuixos aporten claus, però no sempre. Mans grans, boques obertes que evidencien xiscles i les barreges de colors són algunes evidències. I en les agressions sexuals sempre costa verbalitzar. Émilie Rivas destaca la importància de visibilitzar el maltractament infantil i conscienciar els ciutadans tal com ha passat amb la violència masclista. És la manera de frenar el problema. L'entitat lidera una iniciativa perquè s'elabori una llei contra la violència en la infància. També s'hi vol involucrar escoles i entitats que treballen amb els nens.

UNA GOTA D'OPTIMISME 

Notícies relacionades

L'Olga no vol arribar a casa

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Fernández Pous afegeix unes gotes d'optimisme al drama: “Les víctimes no tenen la vida sentenciada. Tenen una gran resiliència, una gran capacitat per tirar endavant”, apunta. “Les relacions afectives queden condicionades pel maltractament en la infància”, assenyalen els psiquiatres consultats. A la Fundació Ires en tenen constància: “Quan estan a punt de ser pares o mares tenen por i augmenta el seu nerviosisme perquè els preocupa reproduir amb els seus fills el que van fer amb ells”. 

María Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges i encarregada de la defensa dels drets de la infància, afegeix que cal incidir en la formació, que "s'ensenyi a activar els protocols quan es detecti un cas i una vegada formalitzada la denúncia hi hagi un acompanyament".