No t'han posat res a la beguda

Una noia que denuncia una violació i assegura que li han posat alguna cosa a la beguda pot estar ocultant la veritat. L’han violada, sí, però no li han posat res a la copa. Un informe de l’Observatori Noctambul@s, que relaciona abusos sexuals i consum de drogues en espais d’oci nocturn, aprofundeix en els motius que potser l’empenyen a prendre aquesta decisió.

L’estudi, elaborat després de parlar amb diversos grups d’adolescents (nois i noies), sosté que una lògica, enverinada però dominant, regeix els contactes entre ells sota les llums de la discoteca i la influència de l’alcohol.

«Si un noi et convida a una copa… et vol follar», recull l’opinió d’una noia anònima citada a l’estudi. «És una llei no escrita… si accepta el cubata… està mostrant interès en tu…», afirma un altre noi.

«¿Però, per què?», desafia el coordinador de Noctambul@s, Miquel Missé, en una sala del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat plena de psicòlegs, infermers i sociòlegs especialitzats en la violència sexual i a tractar-ne les conseqüències. «Una noia pot acceptar copes perquè li agrada que la convidin i decidir més tard que no li ve de gust tenir sexe», raona l’especialista. A través d’aquest punt de vista, desenreda més relacions causals instaurades en la ment dels joves que  «no són certes».

Una d’aquestes és que «una noia que beu massa a la nit ja sap que s’exposa al risc de despertar-se l’endemà convertida en la víctima d’una agressió sexual». «¿Per què?», es torna a preguntar Missé. Més: determinades actituds d’una noia durant el flirteig l’obliguen a mantenir relacions sexuals al final de la nit. «Si coneixes un noi i te l’emportes a casa, ¿què vols que pensi ell?», apunta una altra de les opinions citades. «Una dona pot canviar d’opinió en qualsevol moment», recorda Missé. Si el noi no ho accepta i la força, es converteix en un agressor sexual.

La biologia com a atenuant

Missé també carrega contra el retrat del noi jove incapaç de controlar les seves pulsions sexuals. Un recurs que s’accepta com a atenuant erròniament, diu. «El tema és que quan vas torrat, i veus aquests espectacles, hi ha un moment en què se’t fica al cap follar, follar, follar!», va explicar un dels nois entrevistats. El pretext de la «biologia masculina» acostuma a buscar al final la manera de disculpar-se acusant un altre cop la víctima d’haver sigut «massa permissiva». Un estudi dut a terme fa poc en una universitat mexicana va concloure que «gairebé el 70% dels homes» van afirmar que si la violació «no fos un delicte, violarien», subratlla alarmat. «Anar calent no és cap excusa», assenyala.

Entre els adolescents, i els no tan adolescents, una figura especialment vergonyant és la del « pagafantas », remarca un educador social de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest insult, que pot recaure sobre el noi que tanca la nit sense cap conquista malgrat haver invertit els seus diners a convidar noies, podria definir en realitat un comportament «correcte», el d’ «un home que respecta sense pressionar la decisió de la dona», exemplifica Missé.

Les víctimes que diuen que els van posar alguna cosa a la beguda busquen la manera d’esquivar totes aquestes lleis que manen a la nit. «Perquè ningú les jutgi, al parlar de la suposada droga a la beguda, es converteixen inqüestionablement en víctimes», argumenta. «Segur que hi ha casos de drogues, com la famosa burundanga , però jo no en conec cap», conclou. Els episodis de «vulnerabilitat química» estan més relacionats amb víctimes que han begut en excés que no amb agressors que han sortit de casa  «amb droga a la butxaca perquè volen violar algú».

La droga que, amb més diferència, s’associa als abusos sexuals és l’alcohol. Mercè Triay, psicòloga de la Fundació Vicky Bernadet, explica que la beguda continua sent «un canal que fan servir per acostar-se a una altra persona». I una altra psicòloga, Sílvia Egea, del CJAS, analitza que al darrere de la frase «m’han posat alguna cosa a la beguda» sovint també hi ha una reacció «inesperada» davant de la potència que poden tenir les copes.  «Són joves, volen travessar límits i poden passar-se».

Notícies relacionades

Meritxell Jané: "Continuo viva 16 anys després de la detecció del tumor"

Elena Élez: "Ens preocupa l’augment del càncer de còlon en menors de 50 anys"

Els professionals que recullen les noies que han patit abusos coincideixen que convé continuar explorant la manera d’arribar fins als joves per treballar sobre les seves percepcions. «Tenen molta informació, massa», detalla Blanca Albillos, llevadora d’un CAP. «Quan treballes en grups amb ells saben què han de dir, però no diuen la veritat. Et sorprens rascant perquè parlin de com se senten i acabes formulant tu les frases que ells no volen dir, és estrany», reconeix.

Alba Badia, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental Infància Juvenil (CSMIS), explica que a vegades la inquietud de tots ells es resumeix en el fet que noten que cada vegada serveixen menys «els patrons antics» per donar consells. «Ara tot va massa ràpid».