La guerra dels bous

A Catalunya, el rebuig animalista als correbous va passar a primera fila després de la prohibició de les corrides de toros, el 2010. No va ser casualitat que a penes dos mesos després de l’abolició de les funcions de lídia es blindessin els correbous per llei. Un moviment de fitxes que buscava les taules en el tauler de la tauromàquia catalana. Però només temporalment. L’escalada de tensió ha augmentat des d’aleshores, i va esclatar el 29 d’abril amb una agressió a dues animalistes a Mas de Barberans que desperta incertesa. Respecte a si les mesures acordades pel Govern català, ajuntaments i entitats taurines serviran per aturar la confrontació. I també respecte a si l’objectiu dels animalistes està més a prop avui que quan ho van anunciar sis anys enrere.

    «Ho hem aconseguit [en referència al veto de les corrides], ara toca dedicar els nostres esforços i energies a intentar acabar amb espectacles com els correbous, va argumentar llavors Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis a Espanya i una de les agredides a Mas de Barberans, un incident que ha fet esclatar la tensió entre taurins i animalistes a les Terres de l’Ebre. Els defensors dels bous reconeixen que, molt a pesar seu, aquest succés ha donat ales a l’estratègia dels detractors de visibilitzar aquestes celebracions per anar construint una massa contrària. «El que ha passat ha perjudicat la nostra festa, hem retrocedit», admet el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines, Joaquim Martí.

CRIDES A LA CALMA / Després de l’esclat, el Govern català, ajuntaments i entitats taurines han insistit a fer crides a la calma. En una reunió divendres a la nit a la Delegació del Govern, van acordar com a mesura principal per aturar nous incidents posar a disposició dels animalistes, i també de tots els que pretenguin gravar o fotografiar l’espectacle, espais públics de seguretat ja existents a les places, com els destinats a les autoritats.

    Tot i ser voluntària, la mesura no ha trigat a ser rebutjada per entitats animalistes com Actyma: «No acatarem una mesura de submissió dictatorial. Govern, penyes i consistoris pretenen obligar a gravar els correbous des d’on s’indiqui. Aquests espectacles són públics i com tals qualsevol ciutadà té el dret d’escollir el lloc que li vingui de gust per captar-ne imatges, sense ser identificat ni fiscalitzat per ningú», defensa el president d’aquesta organització, Lluís Altés. Segons apunta, «la fórmula per evitar que es produeixin fets de violència entre partidaris i detractors és assignar patrulles policials a tots els correbous o que no se celebrin aquests espectacles».

    La proposta de reforçar la presència policial, no obstant, és rebutjada pels taurins: «La policia no ha d’estar al recinte, no hi ha estat mai i tampoc hi ha d’estar ara; hi ha altres prioritats», va afirmar el president de l’Agrupació de Penyes després d’una reunió que va convocar ahir a Santa Bàrbara (Montsià) més d’un centenar d’aficionats.

Notícies relacionades

Cascada d'insults a les Terres de l'Ebre a les xarxes socials

Els antitaurins de l'Ebre surten de l'armari

GRAVACIONS / Els contraris als correbous han anunciat que pensen seguir assistint als recintes on se celebren per realitzar gravacions per fonamentar les seves denúncies. La llei de regulació de les festes tradicionals amb bous aprovada pel Parlament a penes dos mesos després de l’abolició de les corrides a Catalunya frena la majoria d’aquestes denúncies, però no la confrontació. Això sí, després dels successos que van tenir lloc a Mas de Bar­berans, les penyes i comissions asseguren que «no tornarà a passar» i confien que «la resta de la temporada sigui tranquil·la i festiva, com ho és sempre».

    Per respondre als insults i amenaces continus que, asseguren, reben per part dels animalistes en cada espectacle, aconsellen «presentar les corresponents denúncies abans de recórrer a una violència que en cap moment veiem justificada», assenyala Martí. «A partir dels fets de Mas de Barberans hem de fer la reflexió i prendre consciència que només amb una actitud responsable aconseguirem que els bous se celebrin amb total normalitat», afirma Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita.