Els antitaurins de l'Ebre surten de l'armari

Existeix un antitaurinisme a les Terres de l’Ebre que durant anys ha preferit el silenci. Abans que renegar públicament del que per a alguns és un signe d’identitat sustentat en la tradició, es callava. La veu per plantar cara als ultrataurins, segons la denominació de certs animalistes, arribava de fora, cosa que originava una confrontació marcada per les fronteres. Però els incidents de Mas de Barberans han reforçat la crítica interna patent per l’agressió, sí, però la ce­lebració festiva no en surt indemne. La CUP Terres de l’Ebre ha reclamat públicament que «els actes taurins s’allunyin de les festes majors» i a les xarxes socials i als debats a peu de carrer han saltat les crítiques, com a mínim, per l’excés de programació d’aquesta modalitat d’espectacle finançat amb diner públic pels ajuntaments.

Polítics buscant el vot

«La irrupció en càrrecs de poder de les anomenades forces polítiques del canvi, amb animalistes a les seves files, està propiciant un replantejament. La gent vol conservar les tradicions però no a qualsevol preu», afirma Aïda Gascón, portaveu d’AnimaNaturalis. Cita ICV i la CUP, dues de les formacions, juntament amb el PACMA, més crítiques amb els correbous. La CUP Terres de l’Ebre ha lamentat «que els polítics de l’Ebre no tinguin la valentia suficient per treballar fermament per canviar el model de festes i recolzar iniciatives del teixit associatiu de cada municipi i no justificant ni promocionant, a canvi d’uns quants vots, els espectacles on es maltracten animals».

Notícies relacionades

La guerra dels bous

Cascada d'insults a les Terres de l'Ebre a les xarxes socials

    «Les coses s’estan fent bé», defensa el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés. L’argument insistent, per part de sectors taurins i institucions, que no hi ha maltractament, es va reforçar notablement amb l’aplicació del «reglament de bones pràctiques». Els avala el fet que la gran majoria de denúncies presentades cada temporada per entitats antitaurines no prosperen. De 214 actes amb toros el 2015, es van presentar 10 denúncies i només 2 van prosperar. Solen ser casos puntuals que en ocasions han acabat en sanció, com a Alcanar o Sant Jaume d’Enveja. «El problema ­perquè aquestes denúncies prosperin és que la legislació a Catalunya és massa laxa», assegura Gascón. Reclamen una modificació legal.

    No obstant, hi ha qui considera que la via legislativa està esgotada, i apel·la al sosteniment social i polític. A Vilanova i la Geltrú es va parar l’activitat taurina el 2013, i a Badalona, un acord del nou govern municipal de Guanyem, ERC i ICV ha suprimit les festes amb bous que se celebraven al barri de Llefià. A Olot la pervivència dels bous se sotmetrà a consulta ciutadana al juny. Si cauen els correbous serà pel seu propi pes, no per prohibició, sostenen els partidaris.