Sis mossos admeten que van causar la mort de Benítez per evitar la presó

Trenta-cinc minuts ha durat el judici contra els mossos d’esquadra acusats de la mort de Juan Andrés Benítez al Raval després d'una violenta reducció policial ha durat 35 minuts. I sense jurat popular. No ha fet ni falta elegir-lo. Els agents han acceptat 'in extremis' aquest dilluns la proposta de la fiscalia i les acusacions, tant la particular com la popular, de declarar-se culpables d'un delicte d'homicidi per imprudència greu i un altre contra la integritat moral i han assumit una pena dos anys de presó, que no compliran, i altres mesures addicionals, com no poder acostar-se al Raval o patrullar pel carrer durant cinc anys.

El jutge ha dictat sentència 'in voce' i, després ha suspès l'ingrés a la presó dels agents amb la condició que no cometin cap delicte durant un temps. En vista només s'ha llegit l'acord i els policies han mostrat la seva conformitat. Un mer tràmit.

La pena imposada per als sis acusats de la mort de Benítez, que es va produir el 6 d'octubre del 2013, és de just dos anys de presó, supensió de feina i sou durant el mateix període, així com cinc anys més de llibertat vigilada, el contingut de la qual consisteix en la prohibició d'acostar-se a una distància no inferior a 1.000 metres del lloc dels fets, al carrer Aurora del Raval, a patrullar pel carrer i a l'assistència a un curs de drets humans.

A dos agents se'ls ha imposat tres mesos d'arrest per obstrucció a la justícia. Un per tirar aigua sobre la taca de sang que va deixar a terra Benítez amb la intenció de netejar-la. I un altre per preguntar a una veïna si havia gravat l'escena de la detenció del seu mòbil i, en lloc de requisar el material, deixar que la dona l'esborrés en la seva presència.   

La indemnització fixada en l'acord per a la família de la víctima, que puja a 150.000 euros, ha sigut consignada pels acusats, als quals se'ls ha aplicat l'atenuant "molt qualificada de reparació del dany". L'advocat de la Conselleria d'Interior ha dit davant el tribunal que el departament es compromet a revisar els protocols sobre l'actuació sobre persones alterades. En el seu escrit provisionals, la fiscalia reclamava per a sis mossos fins a 11 anys de presó i les acusacions una pena encara més elevada.

COPS DE PUNY I COPS DE PORRA

L'acord recull que els mossos condemnats van donar puntades, cops de puny i cops de genoll i de porra a Benítez, que abans havia tingut una baralla amb un veí, mentre l'immobilitzaven. I afegeix que els policies van efectuar la subjecció i reducció de la víctima de "forma excessiva, desproporcionada, tant en la durada, que hauria pogut ser superior als 12 minuts, el nombre de mossos que hi van intervenir, fins a vuit, així com en la força física exercida sobre la víctima".

Segons el pacte, els agents van provocar en Benítez un estat d'estrès que, "unit als cops" que li van clavar, van portar la víctima a "un estat d'inconsciència i a una situació d'aturada cardiorespiratòria". L'acord incideix en la "desproporció" pel que fa a la quantitat de cops proferits a la víctima, ja que quan es van produir, aquest ja estava estirat a terra, "i no calien per complir amb l'obligació dels policies en l'exercici de les seves funcions".

En plenes negociacions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat a les defenses i acusacions que desestimava els recursos presentats pels mossos i decidia mantenir en el procés l'acusació popular, exercida per l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l'única part que fins aquest dilluns s'oposava al preacord al qual havien arribat la fiscalia, l'acusació particular, exercida per David Aineto en nom de la germana de la víctima, i la defensa dels acusats. La seva posició ha variat radicalment aquest dilluns amb la nova proposta.

CANVI D'OPINIÓ

Segons l'advocat d'aquesta associació, Álex Solá, el primer acord només era d'un any de presó i l'oferta al final acceptada amplia a dos anys aquesta pena i afegeix els condicionants de la llibertat vigilada. "Som juristes i dijous passat, en la vista del recurs, el vaixell de l'acusació havia començat a fer aigües (la fiscal es va referir al "desenllaç incert" del procés) i a sortir dubtes. Va ser una càrrega de profunditat", ha assegurat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Segons l'acusació popular, davant el risc d'absolució, l'associació de drets humans ha preferit assegurar-se una condemna que impedeix als agents patrullar i acostar-se al Raval, cosa que segons el parer de Solà, suposa "una mena de desterrament" del barri barceloní. Amb l'acord, ha ressenyat el lletrat, s'ha aconseguit "certa protecció penal" dels veïns del Raval, que en els últims anys han suportat pràctiques policials "fora de tota lògica". L'associació, això sí, ha renunciat a una de les seves principals reclamacions, que era que els agents fossin expulsats del cos.

La decisió d'aquesta associació d'avenir-se al pacte, ha indignat els impulsors de la campanya Justícia per a Juan Andrés, que, en un comunicat han criticat l'acusació popular que actuï "unilateralment" sense aconseguir una sentència justa.