Vuit dubtes que deixa el pacte del 'cas Benítez'

1. ¿HA EXPEDIENTAT INTERIOR ELS AGENTS?

El 4 de novembre del 2013, després de confirmar-se la imputació dels mossos ara condemnats per la mort de Juan Andrés Benítez, el llavors conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va anunciar que suspenia els vuit policies. Aquesta suspensió va comportar que perdessin la feina de manera «cautelar» però no el seu sou, que van seguir percebent sense la part –considerable– de suplements que completen els emoluments de qualsevol agent. Espadaler va argüir que els delictes que els imputava la jutge Eva Moltó eren «molt greus».

Un mes després, els membres del Cos Nacional de Policia, a càrrec de la investigació d’aquest cas per elecció de la magistrada, van cometre un error transcrivint una trucada telefònica de Benítez a la Guàrdia Urbana just després de barallar-se amb un veí del carrer Aurora. En lloc d’«estic sagnant» van entendre «m’estic quedant». L’error va accentuar les suspicàcies envers la tasca dels policies del CNP i va propiciar el reingrés dels agents al cos, reassignats a funcions de despatx lluny del carrer.

2. ¿SEGUIRAN EXERCINT DE POLICIES?

El conseller d’Interior, Jordi Jané, i el director dels Mossos, Albert Batlle, han remarcat que sota cap concepte es plantegen expulsar-los del cos ni imposar-los una sanció administrativa. Ni als dos que han admès haver obstruït la tasca de la justícia eliminant el bassal de sang que va deixar el cos de l’empresari o intentant esborrar imatges que podien resultar útils a la investigació, ni als altres sis que han reconegut que els seus cops van causar la mort de Benítez. Per Batlle, el tema «està tancat des del punt de vista penal» perquè la sentència té «la conformitat de totes les parts». 

Expulsar-los o sancionar-los, segons ell, suposaria atemptar contra el principi jurídic que ningú pot ser condemnat dues vegades pels mateixos fets. No obstant, una condemna penal no té per què excloure una sanció del cos policial. Batlle considera que l’acord firmat implica unes condemnes «proporcionals». Cada ciutadà és «lliure» de sentir-se indignat però insisteix que, en aquest cas, ell «difícilment» pot entendre-ho.

3. ¿PODRAN SEGUIR PATRULLANT?

La sentència expulsa els sis implicats en la mort de Benítez del cos dels Mossos durant dos anys. Després d’aquest període d’inhabilitació, recuperaran la seva condició de policies però no podran tornar a patrullar com a agents de seguretat ciutadana ni tampoc acostar-se a menys d’un quilòmetre del carrer Aurora durant cinc anys. És a dir, l’acord permet que, l’abril del 2023 (després de complir dos anys d’inhabilitació més els altres cinc de mesures de llibertat vigilada), puguin tornar a la comissaria de Ciutat Vella i patrullar novament pel Raval, també pel carrer Aurora, on va morir Benítez.

No obstant, això últim sembla poc probable, ja que els antecedents penals que pesen sobre tots els policies els obligarien a ingressar a la presó si tinguessin qualsevol nou incident. Diverses fonts de l’entorn d’aquests agents asseguren que el més probable és que la majoria d’ells optin per integrar-se en altres serveis policials que redueixin al mínim aquest risc. 

4. ¿INTERIOR HA PRES MESURES PER EVITAR MÉS CASOS?

Una de les condicions del pacte d’aquesta sentència compromet la Conselleria d’Interior a revisar els protocols de reducció de persones alterades per minimitzar el risc que es pugui repetir un cas com el de Benítez. Des dels Mossos es remarca que els procediments per detenir sospitosos que suposen una amenaça per als ciutadans o per a si mateixos fa temps que estan en revisió.

Fins ara, l’aposta més clara per canviar la manera de procedir en aquestes situacions passa per comprar 134 pistoles elèctriques que s’entregaran a cada un dels caps de totes les comissaries. Els dispositius conductors d’energia alliberen una descàrrega que rep la persona alterada i que suspèn durant uns segons la seva capacitat per controlar el seu cos. Aquests instants permeten als policies arrestar-la sense necessitat d’enfrontar-se en un cos a cos, com en el cas de Benítez. La compra de les pistoles per Interior està a l’espera que rebi l’aval del grup de treball creat al Parlament per estudiar la idoneïtat de les pistoles elèctriques. 

5. ¿SÓN HABITUALS ELS ACORDS ABANS DEL JUDICI?

Els acords entre acusacions i defenses són més habituals del que sembla, sobretot en delictes que comporten penes menors. En un any se’n firmen més de 10.000 només a Barcelona. Els advocats consultats per aquest diari els defensen. «És una forma que les dues parts arribin a una solució satisfactòria per a totes dues, però no han d’oblidar que cada una té la seva veritat i que les sentències tampoc garanteixen que les dues parts quedin contentes», afirma el lletrat Miguel Capuz.

L’advocada Blanca de Olivar destaca que «la conformitat en el procés penal és una figura que s’utilitza cada vegada més. Com diu el refrany: millor un mal acord que un bon plet». En la seva opinió, «el fet que s’accepti un acord evita suportar un judici llarg o resoldre una situació que té mal final, encara que se celebri el judici». Pel lletrat José Ángel González Franco, «impliquen una entesa que, sempre que sigui respectuosa amb la llei, és molt positiva per a l’aplicació del dret». A més, al seu entendre, els acords «sempre protegeixen els interessos de les víctimes».

6. ¿ELS CIUTADANS PODEN SENTIR-SE FRUSTRATS?

L’advocat José Ángel González Franco és conscient que aquests acords «en ocasions poden malinterpretar-se pel conjunt de la societat, que espera sempre el resultat més retributiu, però la tendència en la imposició de penes ha d’anar en un altre sentit». I sobre el cas Benítez afegeix: «Si la família de la víctima s’ha donat per rescabalada i ha considerat que la pena acceptada pels acusats era suficient, i si aquesta suficiència l’ha compartit la fiscalia, poca cosa es pot afegir».

Miguel Capuz subratlla que els agents han reconegut una actuació delictiva «gravíssima», cosa que pot suposar «una absoluta desconfiança per a la ciutadania», a la vegada que adverteix que els «pactes es produeixen quan l’acusació pot tenir dubtes de si la seva tesi prosperarà». 

Blanca de Olivar admet que «moltes vegades l’opinió pública» no entén aquests acords», igual que alguns acusats que creuen que poden ser absolts després del judici i, no obstant, accepten la culpabilitat».

7. ¿QUÈ HA PASSAT EN EL 'CAS BENÍTEZ'?

L’acord va començar a forjar-se fa mesos, cap a l’estiu de l’any passat. Les negociacions van ser àrdues i dures perquè sis agents s’enfrontaven a penes de fins a 11 anys de presó, fet que hauria suposat l’expulsió del cos. Al cap d’un temps, l’acusació particular, exercida per l’advocat David Aineto en nom de la família, va començar a veure amb bons ulls el pacte, a l’entendre que suposava el reconeixement dels agents que havien matat la víctima.

La part que s’hi va resistir fins a l’últim moment va ser l’acusació popular de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans. El seu advocat, Álex Solá, va justificar dilluns el seu canvi de postura pel fet que la fiscalia havia plantejat dubtes sobre el resultat del procés. «El vaixell de l’acusació començava a fer aigües», va dir, a la vegada que, davant d’aquesta situació, era millor una condemna, a la qual s’havia afegit que els mossos no poguessin acostar-se al barri ni patrullar durant cinc anys i haguessin d’assistir a un curset. Els amics de Benítez han mostrat el seu disgust.

8. ¿HI HA HAGUT ALTRES PACTES MEDIÀTICS?

En els últims anys s’han produït altres acords rellevants. Un va ser el que va liquidar el cas de la tragèdia que va tenir lloc el 2009 al camp municipal de beisbol de Sant Boi, en què van morir quatre nens i nou van resultar ferits. Per evitar el judici, els acusats, dos tècnics municipals i un constructor, van acceptar dos anys de presó i el pagament de 2,2 milions en indemnitzacions, dels quals les asseguradores van assumir 1,7 milions.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un altre dels pactes sonats va ser el de Fidel Pallerols pel presumpte desviament de subvencions, part de les quals van anar a parar a Unió Democràtica (UDC). Però en aquesta ocasió no li va sortir gens bé a l’empresari que, al final, va haver d’ingressar a la presó tot i haver acceptat els fets i una pena de set mesos. El partit va haver de dipositar 300.000 euros per fer front a la responsabilitat civil.

Un altre cas rellevant va ser l’a-cord a què van arribar el 1994 un total de 89 acusats, la majoria empresaris, per un milionari frau a la Seguretat Social i que es va saldar amb penes mínimes. El judici només es va celebrar per a set díscols.