Amb la vènia, en el nom de Juan Andrés Benítez

El pacte a què s’ha arribat entre les parts per resoldre la mort a cops de Juan Andrés Benítez invalida el judici, asserena el cos policial i agita la indignació dels impulsors de la campanya que durant 32 mesos han reclamat justícia per al comerciant del Gaixample.

Amb la vènia, el judici probablement hauria aclarit les ombres que van embolcallar aquell succés del 5 d’octubre del 2013. Les preguntes creixen sense respostes clares.

Va estar previst que declaressin com a testimonis set veïns del Raval. Des de l’acusació popular no s’ha pogut preguntar: ¿quants veïns tenen imatges i so i no s’han atrevit a presentar-ho per por? Algun d’ells hauria pogut confirmar si es va impedir intervenir el personal sanitari que es va presentar al lloc dels fets. ¿La sala hauria tingut en compte la declaració d’un home que va assegurar que va sentir enmig de l’aldarull l’exclamació «¡'maricon', et matarem!». ¿Com hauria influït en el jurat el caràcter homofòbic de l’homicidi?

La citació de metges forenses i pèrits també il·luminaria. Els ploms s’han fos i ningú ja no podrà determinar si Benítez va morir a urgències de l’Hospital Clínic o al carrer de l’homicidi imprudent. Tampoc es resoldran les sospites que turmenten el cercle d’amistats del comerciant: ¿per què es va trigar dos dies a avisar la família de la víctima? ¿És cert que el cadàver va estar identificat erròniament aquell cap de setmana? ¿Regina Benítez no va poder veure el cos del seu germà fins al cap d’una setmana d’haver tingut lloc els fets? ¿Hi va haver algun protocol incomplert per part d’algun metge de l’hospital?

Als fidels de Benítez els qualificaran d’amics de les teories de la confabulació. No els importa gens. S’inquieten a l’intuir per què la família (una germana, un cunyat i dues nebodes amb residència en una urbanització de Sevilla) ha optat per renunciar al procés. «No volíem diners, volíem que es fes justícia», adverteixen al mateix temps que qüestionen el paper de l’advocat David Aineto, abanderat de l’acord. «¿Hi ha alguna manera de descobrir quin percentatge cobrarà el defensor dels 150.000 euros de la indemnització?», es va sentir a comentar dilluns a la tarda entre l’atribolat veïnat del carrer de l’Aurora concentrat en un solar per lamentar la resolució judicial.

Aquest espai, batejat com a Àgora de Juan Andrés, disposa d’un petit hort i de mobiliari escampat on abans regnaven la runa i les xeringues usades. El van rescatar els inquilins de la zona al constituir-se en plataforma justiciera. El cognom Benítez és la seva bandera i sobretot en aquestes jornades de desolació. ¿Què farà a partir d’ara aquest grup activat per Iñaki García, Gerardo Ariza i Eugeni Rodríguez?

De moment, pair la sentència, buscar rèdits al moviment generat i clamar perquè mai més es repeteixi una actuació tan tremenda dels Mossos d’Esquadra. «Per a les pròximes generacions el que quedarà per sobre de la sentència seran les imatges de la pallissa mortal». Ariza, l’amic que ha deixat la salut en la batalla, adverteix que el més important serà sempre «no perdre l’esperança que la lluita al carrer tindrà èxit».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

També tocarà guarir les ferides sofertes. Per fer-ho necessiten que Àlex Solà i Laia Serra, advocats de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, aclareixin «de veritat» per què van subscriure el pacte.

Tampoc obliden aquell tens Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBT) en què es va exigir la dimissió del llavors director general de Policia Manel Prats amb el vot contrari de Joan Igual, el president d’Acegal, l’entitat que reuneix els comerciants del Gaixample, a la qual pertanyia Benítez. «Que ho fes el col·lectiu gai de CiU, es pot entendre, que ho fes Igual, no. Va atacar l’amic desaparegut dient que ‘feia una vida molt equivocada’», com recorda un testimoni d’aquella assemblea.