"Vaig venir a Seseña perquè tinc al·lèrgia la contaminació"

No tots els habitants del barri d’El Pocero han viscut de la mateixa manera la invasió del núvol tòxic que desprèn l’incendi de l’abocador de pneumàtics de Seseña. Lucía Centurión se n’ha emportat la palma per una raó que s’entén a la primera: es va traslladar a l’erm ventós de Seseña després que a Madrid desenvolupés una al·lèrgia a la contaminació. Va fugir del foc per caure a les brases.

Probablement també va ser dels primers veïns que es va adonar que alguna cosa anava malament. «Em vaig despertar de matinada, amb tos, esternuts i mocs», recorda. Les portes i finestres estaven tancades però no li servia de res. El fum impactava de ple al seu sisè pis. I no es podia aplicar antihistamínics perquè encara dóna el pit al petit dels seus tres fills.

No és estrany que hagi sigut dels pocs veïns (només 55) que s’han allotjat amb tota la seva prole i el seu marit al pavelló habilitat per als desplaçats. Passat l’ensurt ahir lluïa el somriure de qui respira més bé, però, com la resta dels afectats, no entén que durant 15 anys no s’hagi solucionat el problema del gegantí abocador il·legal. «Diuen que al propietari li han posat una multa de 600.000 euros que no ha pagat; doncs, mira, a nosaltres ens en van posar una de 300 i cada mes ens restaven una part del sou», lamenta. La història eterna dels de dalt i els de baix es repeteix i la repeteixen tots habitants am qui et creues, siguin de la ideologia que siguin. Cap color polític se salva de les crítiques.

Llauner d’‘El Pocero’

Qui s’ha emportat menys ensurt és Paco Tirado, el degà de la urbanització. Va treballar en la seva construcció com a llauner d’El Pocero i s’hi va quedar. La nit del desallotjament es va fer el distret. Ni tan sols va firmar el paper que la policia exigia als que es quedaven testificant que ho feien sota la seva responsabilitat. Malgrat que durant unes hores el fum va encerclar el seu pis, situat en una segona planta, no va ni tenir la temptació de sortir.

«Sóc com els d’El Álamo. Moriré amb la botes posades», fa broma. No creu que a la seva edat, 62 anys, aquest fum li faci més mal que totes les cigarretes que s’ha fumat. És un fervent admirador del barri. «La qualitat de vida aquí és estupenda i els pisos, formidables», sosté. I mostra un interior d’illa on llueix, esplèndida, una piscina olímpica.

Si tot es va quedar a mitges «és perquè el Pocero no va voler pagar l’impost revolucionari a l’alcalde d’Izquierda Unida, aquí ho sabem tot», proclama el vigilant de la finca. Tots els mals, diuen, vénen d’allà. Situats entre una autopista de peatge i una autovia, han de fer unes enormes voltes per accedir a aquestes vies ràpides perquè «van voler enfonsar» el gran tauró immobiliari.

En parador desconegut

Notícies relacionades

Controlar el fum de l'incendi de Seseña, objectiu del dia

Cifuentes exigeix al Govern central que s'impliqui en l'incendi de Seseña

Abans que es declarés aquest incendi, el barri ja no s’assemblava gens a aquella ciutat fantasma que quan va esclatar la bombolla immobiliària es va convertir en un símbol. Els bancs que van embargar el gran patró s’han tret de sobre la majoria dels seus pisos a preus de saldo (58.000 euros per vivendes de dues habitacions, traster i pàrquing, s’anuncia en un cartell). Més de 10.000 persones donen vida a un erm que només durant uns quants dies ha tornat al seu passat desèrtic.

Moltes persones coneixien l’últim propietari de l’abocador, que està en parador desconegut. «Un dia vaig fer un cafè amb ell i em va dir que al cap d’un any ja s’ho hauria emportat tot», diu un client d’un bar que és regentat per una família xinesa. Ells tampoc han acatat el desallotjament malgrat que van haver de canviar d’habitació per poder dormir sense fum. Els xinesos i la contaminació: a Noè li parlaràs de pluja.