Castella i Lleó prohibeix matar el Toro de la Vega per adaptar el torneig al segle XXI

El Toro de la Vega és un fòssil vivent, en això tothom hi està d’acord. Però mentre el fòssil vivent de Tordesillas és per uns, la minoria, una nobilíssima lluita entre l’home i l’animal, per altres, la majoria, és una salvatjada. És el que té ser un torneig medieval conservat en ambre (si bé amb ingredients moderns com la massificació i l’esperpent de cara als mitjans). 

En vigílies electorals la Junta de Castella i Lleó (PP) va fer ahir un gest de cara al sentiment majoritari i va aprovar un decret que prohibeix la mort de toros en presència de públic en espectacles taurins populars i tradicionals. El Toro de la Vega és l’únic dels 13 espectacles d’aquestes categories que hi ha a la comunitat autònoma que inclou la mort del toro, de manera que la norma és específica per a la justa en qüestió. Entre vetar o protegir l’assetjat Toro de la Vega, ha explicat José Antonio de Santiago-Juárez, conseller de la Presidència, han optat per la segona opció amb una fórmula que l’adapta «a la sensibilitat del segle XXI».

L’alcalde de Tordesillas, el socialista José Antonio González, va informar que l’ajuntament recorrerà als tribunals el decret amb base al fet que contravé l’esperit de la llei per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural. Així mateix va dir que de cara a la pròxima edició del torneig, al setembre, el consistori treballarà «perquè se segueixi celebrant com s’ha celebrat durant 500 anys». El centenar de veïns que omplien el saló d’actes municipal van aclamar el regidor.

LLEI COVARDA

Luis Martín, professor de la Facultat de Medicina de Valladolid i membre del Patronat del Toro de la Vega, va anunciar «batalla legal i resistència civil» davant una «llei covarda que castiga el dissident». «Si tant els ofèn la mort d’un toro, ¿per què no la prohibeixen en les corrides, on se’n maten sis?», s’ha interrogat. Així estan les coses entre els paladins de la festa, que tendeixen a veure’s com a guardians de la tauromàquia primigènia.

Fora del cercle de seguidors del combat tot era satisfacció. Pedro Sánchez, el candidat socialista a les generals, va qualificar el veto de «molt bona notícia». El diputat del PP Leopoldo Barreda ho va considerar «d’acord amb la sensibilitat de la societat actual». Les entitats animalistes ho van aplaudir si bé ho van jutjar com una victòria a mitges: reclamen que es prohibeixi tot l’espectacle. I per un cop hi va estar d’acord l’Associació Taurina Parlamentària, el president de la qual, l’exsenador del PSOE Miguel Cid, va dir: «No té a veure amb la tauromàquia, a la qual desprestigia. Que se suprimís l’espectacle em semblaria bé».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La popularitat del Toro de la Vega ha crescut en paral·lel al rebuig que genera. Com més protestes, entregues de firmes en contra al Congrés i denúncies davant Brussel·les i tot, més assistents. A l’última celebració hi havia 40.000 persones (Tordesillas no arriba a 9.000 habitants). 

A la pròxima ha anunciat que hi anirà el Rey Chatarrero, acompanyat de lluitadors del seu gimnàs, com a resposta a les agressions sofertes per dues defensores dels animals en uns bous de Mas de Barberans. La seva idea és unir-se als animalistes que cada any intenten sabotejar l’espectacle i protagonitzen amb la seva nèmesi un berlanguià espectacle paral·lel («bruts», criden uns; «rastaflautes», repliquen els altres). El Rey Chatarrero anirà tan lluny a protestar per uns fets que van tenir lloc a Tarragona perquè el Toro de la Vega s’ha convertit en el símbol de la crueltat amb els animals.