Absolts els mossos acusats d'haver mutilat Ester Quintana

 

L'Audiència de Barcelona ha absolt l'escopeter i sergent acusats d'haver mutilació d'un ull a Ester Quintana tras una manifestació convocada en el centre de Barcelona en la jornada de vaga general del 14 de novembre del 2012. El tribunal de la Secció Tercera considera que amb el material probatori del que disposa no "resulta impossible" determinar si l'objecte que va impactar en la dona fue una pilota de goma o un projectil viscolático o de foam, i, per tant, qui va disparar.

La sentència sosté que "acceptant que una de les detonacions correspon a l'arma" de l'escopeter acusat, també és "impossible determinar" qui va efectuar l'altre tret que apareix reflectit en una gravació realitzada per una periodista. Els magistrats tampoc poden fer "cap afirmació concloent" sobre quin dels dos trets o detonacions va ser la que va ocasionar les lesions de la víctima.  

 

El tribunal destaca que "el més probable és que les lesions sofertes per Ester Quintana van ser conseqüència d'un impacte rebut a l'ull per una pilota de goma, però el cert és que no podem excloure que també pogués ser degut a l'impacte d'un projectil de foam" (viscoelàstic). Davant d'això, els magistrats argumenten que per dictar una sentència condemnatòria els "correspon realitzar un judici de certesa i no de probabilitat". Per això, incideixen "hem de concloure que no ha quedat acreditat que les lesions fossin causades, necessàriament, per una pilota de goma”  

 

 

 

INCOMPLINT PROTOCOLS

La sentència recull, no obstant, que els mossos que portaven les escopetes o les llançadores (armes que disparen projectils viscoelàstics) "sabien que estaven incomplint els protocols establerts per a la utilització d'aquestes armes i no podien desconèixer que les instruccions establertes en aquests protocols precisament tenen per objectiu evitar successos tan lamentables com aquest, que ha provocat a Ester Quintana unes lesions i seqüeles que sens dubte la seguiran afectant de forma permanent al llarg de tota la vida”. 

La fiscalia demanava dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per lesions imprudents, mentre que l'acusació particular reclamava nou anys de presó i d'inhabilitació per lesions amb pèrdua d'òrgan principal. Quintana ja va arribar a un acord econòmic amb la Generalitat fa uns mesos per ser indemnitzada amb 261.000 euros, però l'acord deixava oberta la via penal.

ENCOBRIMENT DELS AGENTS

Un cop coneguda la sentència, Quintana ha confessat  la seva "frustració" per una sentència que "no fa justícia". En declaracions a la premsa després de saber-se l'absolució dels dos antiavalots, Quintana ha lamentat la falta d'investigació interna sobre els fets i l'"encobriment" dels agents per part d'Interior, a qui ha acusat d'ocultar proves incriminatòries i de canviar successivament les seves versions sobre el cas. 

El judici va començar l'11 d'abril i va portar al banc dels acusats dos dels mossos que eren a la confluència de Gran Via amb passeig de Gràcia durant els fets.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Els fets van passar el  14 de novembre del 2012, quan un grup d'amics, entre els quals hi havia Ester Quintana, van participar en la manifestació amb motiu de la vaga general. Cap a les 20.30 hores, i ja pràcticament finalitzada la vaga, van baixar pel passeig de Gracia amb Gran Via direcció plaza Catalunya per tornar cap a casa.

Com van detallar llavors, la confluència entre Gran Via i passeig de Gracia va quedar tancada per un cordó de furgonetes dels agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra i es van trobar amb la descàrrega. El grup d'amics es va dispersar i alguns van córrer pel passeig de Gracia mentre continuaven les descàrregues. Per això van optar per anar cap al carrer Casp i, fruit de les incessants càrregues policials, es van dispersar. Va ser en aquest moment quan Ester Quintana va rebre l'impacte que li va causar la pèrdua de l'ull.