La mina del 'top manta'

El manter camina amb pressa pels carrers del polígon Badalona Sud. És alt i fort. Sobre el cap porta una gran bossa que subjecta amb les dues mans. "No puc parlar. Tinc molta feina", talla el periodista que li ha sortit al pas. El manter entra en una botiga de venda de calçat a l'engròs ubicada a l'avinguda del Maresme. És una de les moltes naus regides per xinesos que s'han instal·lat al polígon en els últims anys. Dos companys se li uneixen i carreguen en bosses dotzenes de sabatilles esportives. Paguen en efectiu.

Les vambes estan fabricades a la Xina, però no llueixen marca a l'exterior. L'encarregat de la botiga assegura que ells no venen articles falsificats. “Posen multes molt grans”, comenta. També afirma que la policia fa inspeccions freqüentment. “No posis el nom de la botiga, que he parlat massa”, sol·licita.

El manter repeteix l'operació de compra en una altra botiga situada al carrer de la Indústria i després abandona la zona amb tot el gènere. Són les 11 del matí de dimecres. Dues hores més tard, el mateix manter està al Port Vell de Barcelona, el nou paradís de la venda il·legal, amb altres companys. Les mantes esteses a terra estan plenes de vambes amb les marques Nike i Adidas. En altres parades hi ha bosses amb els distintius de Chanel i Michael Kors.

UN MÈTODE RECENT

La pregunta és inevitable: ¿aquestes sabatilles i aquestes bosses amb marca falsificada són les mateixes que el manter ha comprat a Badalona? La resposta la dóna l'inspector Carlos Manchón, cap de la unitat de delictes tecnològics de la Policia Nacional a Catalunya.

“Això és el que nosaltres denominamos assemblatge. És un mètode bastant recent, una evolució natural de la falsificació. La temporada passada va ser el 'boom'. Amb aquest sistema, aquestes grans botigues de Badalona i de la zona del Maresme eviten que puguem intervenir-los el material”, admet.

El mètode és senzill. Els fabricants i distribuïdors copien els models de la marca Nike, que té registrat el logo però que no patenta els nous dissenys. Les sabatilles sense marca (anomenades còpies en blanc) es venen després als manters, que els enganxen els logos de forma artesanal a casa seva utilitzant planxes tipus pinces o altres aparells.

IMITACIONS AL LÍMIT DE LA LLEI

Les grans marques de bosses sí que patenten els models. En aquest cas, el mètode és el mateix, només que els fabricants, en lloc d'imitar-los fidelment fan una còpia blanca molt similar però que no és idèntica, i per això no és il·legal. Després els manters col·loquen les xapes de les marques.

“Abans fèiem intervencions de quantitats de roba brutals, perquè ho portaven tot muntat des de Xina o ho portaven en parts i després ho muntaven ells aquí. Llavors arribàvem nosaltres i arrasàvem amb magatzems sencers. Però aquestes operacions els costaven un dineral i s'han posat a pensar: ‘Fem-ho tot en blanc i els logos i altres els donarem als que ens comprin i després que facin ells l'assemblatge”, explica l'inspector.

El comandament de la Policia Nacional reconeix que encara no han aconseguit demostrar que siguin els grans distribuïdors de Badalona els que també proporcionen els distintius per fer les falsificacions. "Aquí hi ha la mare dels ous ¿Qui els facilita els logos? Possiblement els mateixos que els venen els productes en blanc, només que els logos els arriben per un altre costat", comenta.

LOGOS I CÒPIES

Aquest nou sistema dificulta molt la feina a la policia, perquè tenir còpies en blanc d'un producte no és il·legal si el model no ha sigut patentat o si la còpia és només semblant i no idèntica. Passa el mateix amb els logos i distintius de les marques. No és delicte tenir-los si no estan posats sobre una base, és a dir, si no estan col·locats en un producte, assegura l'inspector Manchón.

Aquesta és una part del negoci, la de les còpies en blanc, però també segueixen arribant moltes peces falsificades que s'han fabricat íntegrament en altres països. Sobretot aquelles que no es poden acoblar, com els polos de Ralph Lauren i altres articles que porten les marques brodades o integrades en la peça o l'article, com pot ser un rellotge.

Molts d'aquests productes entren pel port i l'aeroport procedents de Grècia, Turquia, Índia, Pakistan i Xina. Altres arriben per carretera des de Portugal, "un país importador de material falsificat a tenir en compte", assenyala el comandament policial.

ESTRUCTURA PIRAMIDAL

En aquest cas, els manters solen proveir-se d'altres individus, normalment compatriotes que tenen negocis amb empreses que estan ubicades a Espanya i que actuen com a intermediaris. Aquestes persones oculten el material en pisos, locals o trasters de lloguer. Per sobre d'això hi ha grans grups "més consolidats i amb més entitat" que importen a gran escala. "És una estructura piramidal, i en la cúspide pots trobar-hi àrabs, xinesos, pakistanesos i també espanyols", diu Manchón.

Els investigadors han detectat que els grups que entren a Espanya peces i articles de marca falsíficats en altres països també estan canviant la seva organització logística per esquivar la policia. Ja no emmagatzemen grans quantitats de gènere per procedir a la posterior venda i distribució, sinó que cada vegada més opten per enviar els productes als intermediaris o als manters que els venen mitjançant empreses de paqueteria d'àmbit internacional. És el que la policia denomina "paqueteig", un sistema amb què els falsificadors operen com si es tractessin d'un agent comercial convencional.

Notícies relacionades

"Som tants manters que és difícil vendre"

Mal de queixal municipal

Fonts del sindicat de manters que prefereixen mantenir l'anonimat també confirmen el que ha presenciat aquest diari. "Sí, els nois ho compren tot a Badalona. Ells no fabriquen res i tampoc importen. S'ajunten tres o quatre, compren en comú i, si a un d'ells li incauten el gènere, els altres li presten diners perquè pugui tornar a comprar", comenten.

"Aquests grans naus de Badalona són d'empresaris milionaris. Gestionen molt capital i tenen relacions amb les classes altes d'Espanya, per això a ells mai els tocaran", afirmen.