La investigació per les obres de l'AVE a la Sagrera destapa una altra macrotrama de funcionaris corruptes

La investigació judicial i de la Guàrdia Civil sobre suposats suborns i malversació de fons públics en les obres de l'AVE de l'estació de la Sagrera a Barcelona ha posat al descobert una presumpta trama de pagaments per part d'una important constructora a funcionaris públics de diferents organismes, com l'Ajuntament de Madrid, la Comunitat de Madrid i, fins i tot, els ministeris de Medi Ambient i de Foment. Les sospites es basen en uns documents trobats el maig del 2014 a la seu de l'empresa Isolux Corsán i en què apareixen llistes de persones, amb indicació del seu càrrec i una quantitat de diners.

La Guàrdia Civil va portar a terme el 5 de maig del 2014Guàrdia Civil una marcrooperació sobre presumptes suborn i malversació de fons públics vinculats a l'estació de l'AVE. Coordinats per un jutjat de Barcelona i pel fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, els agents van registrar les seus d'Adif a Madrid i Barcelona, així com la de Corsán, adjudicatària d'obres ferroviàries. Es van arribar a fer fins a nou detencions, incloses les de diversos alts càrrecs de la línia d'alta velocitat.

A la seu de la constructora a Madrid, i més concretament al despatx d'un dels seus directius, l'investigat Antonio G. T., s'hi van trobar una sèrie de documents que, segons la fiscalia, podrien ser “reveladors de conductes indiciàriament delictives” diferents de les investigades sobre l'estació de l'AVE de la Sagrera. Com que la trama ara descoberta radica a Madrid, el fiscal Sánchez Ulled ha sol·licitat a la jutge de Barcelona que porta el cas de l'AVE que enviï còpies d'aquests documents i un arxiu informàtic als jutjats de la capital d'Espanya per si les conductes que se'n desprenen poguessin ser constitutives de possibles delictes de suborn actiu i passiu.

LLISTATS COMPROMESOS

El fiscal explica al seu informe, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que la Guàrdia Civil va trobar a la seu de Corsán a Madrid llistes amb noms, xifres i altres indicacions que “apunten que funcionaris públics de diferents rangs podrien haver estat rebent beneficis pecuniaris” de la constructora, “la qual tindria interessos econòmics als departaments” en què els treballadors públics sota sospita prestarien els seus serveis.

Així, a les oficines de Corsán s'hi van trobar dos folis confeccionats amb un processador de text, encara que amb anotacions manuscrites il·legibles, que contenen una relació de persones amb noms, telèfons, adreces d'enviament i càrrec públic, als quals s'assignen diferents xifres amb el símbol de l'euro (de 50 a 500). Els ens públics referits en aquests documents són el Canal Isabel II, l'Ajuntament de Madrid, la Comunitat de Madrid (adreces generals de Carreteres i d'Infraestructures), Metro de Madrid i una sèrie de consorcis de naturalesa desconeguda.

La Guàrdia Civil també hi va trobar un foli titulat 'Relació Madrid Edificació', que inclou el llistat de vuit persones amb indicacions del seu càrrec i una columna amb xifres de 500, 400 i 300, però sense cap símbol. Les entitats a les quals pertanyen serien la Universitat Alfons X, Arproma (Arrendamientos y Promoción de la Comunidad de Madrid), EMS San Fernando (empresa municipal del sòl de San Fernando), Emsule (empresa municipal del sòl de Leganés) i IVMA (Institut de la Vivenda de Madrid).

Així mateix, els agents van confiscar a la constructora investigada dos folis més datats el desembre del 2010 i el desembre del 2011 amb una sèrie de noms i cognoms, o d'inicials i cognoms, dividits en dos grups titulats 'MMA' i 'MF', amb xifres que van de 300 a 6.000, se suposa que euros, ja que al marge hi apareix la indicació de 'metàl·lic' o 'TECI'. Aquesta última anotació pot correspondre a targetes regal d'un centre comercial.

DISC DUR

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

En relació amb aquests dos últims documents, els informes policials posen de manifest que al disc dur intervingut al despatx d'un altre directiu de Corsán, l'investigat Eduardo P., s'hi ha trobat un arxiu denominat 'Transports Nadal 2012' en què alguns dels noms que s'hi inclouen semblen correspondre's amb diversos dels consignats als folis manuscrits. En aquest arxiu informàtic, aquests noms van lligats a determinats càrrecs dels ministeris de Medi Ambient i de Foment. Això permet interpretar, segons la fiscalia, que les sigles MMA i MF es refereixen precisament a aquests ministeris.

Segons l'acusació pública, d'aquests documents se'n pot desprendre que la constructora Corsán “ha proporcionat beneficis econòmics a diversos funcionaris pertanyents a ens relacionats amb els contractes públics”, tot i que es desconeix, això sí, si això s'ha fet per mera consideració al càrrec ocupat o a canvi d'alguna mena d'actuació pública. La quantia d'aquests suposats pagaments és reduïda en alguns casos, però en altres resulta elevada, i es repeteix en dos anys successius. Però en tot cas, segons la fiscalia, es tractaria de “beneficis injustificats” i, per tant, “il·lícits”.