Francesc S. Carcassés: «¿Qui no sap cantar un tros d'havanera?»

A la taverna El Trinquet de Palamós, que va fundar el seu padrí -el seu oncle matern-,un bar d'ambient bohemi en què hi havia un piano, Francesc Sánchez Carcassés (Palamós, 1957) va fer les seves primeres immersions en el món de l'havanera. Era a finals dels anys 60. «La gent venia a prendre un trago, una copa de cava o un got de vi. Hi entraven pescadors de l'Escala i espontàniament entre la tertúlia sortien cançons. El cant mariner i la cançó de taverna anaven definint un repertori», rememora Carcassés. Durant 10 anys ha presentat la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, que aquest any, està d'aniversari.

Presentador de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, que aquest dissabte celebra la 50a edició

-¿Què hi haurà d'especial aquest dissabte? Amb motiu dels 50 anys, hem preparat moltíssimes activitats, ja a partir de demà, divendres, fins diumenge. Calella, capital de l'havanera, serà la capital de la música, perquè hi haurà actuacions d'altres estils durant el cap de setmana. Vindran artistes com Calamaro, Sanjosex... A més, Joan Roca ha creat la tapa Havanera i el cèlebre gelater de Palafrugell Jordi Domingo ha fet el gelat de cremat.

-¿I la Cantada també sorprendrà? Estrenem una havanera, El salanc de Calella, amb música de Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas, component de Port Bo.

-¿Quins grups hi actuaran? Hi cantaran Peix Fregit, Bergantí, Port Bo i Sílvia Pérez Cruz, palafrullenca i molt vinculada a l'havanera. Els seus pares, Càstor Pérez i Glòria Cruz, són autors d'havaneres com Vestida de nit o Temps perdut.

-Si cada any hi ha tantíssim públic, ¿com albergaran més gent aquest any? A més de les habituals pantalles ubicades a les cales pròximes, aquest dissabte també hi haurà pantalles gegants que retransmetran la cantada en una plaça de les poblacions de Sant Feliu de Llobregat, Puigcerdà, Lleida i Tortosa. I, entre finals de setembre i principis d'octubre, es retransmetrà en llocs emblemàtics com el Palau de la Música de Barcelona, l'Auditori de Girona, el Teatre Ateneu de Tàrrega i l'Auditori Pau Casals del Vendrell.

-Com a director artístic i veu de la Cantada, ¿sent que l'havanera ha traspassat l'aire de mar i ja és de tothom? Per a mi, l'havanera ja és un cant popular absolut. El que va començar en tavernes de Tossa, Sant Feliu, Palamós i Calella, l'agost del 1966, amb motiu de la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, va tenir la seva primera interpretació a l'aire lliure i va agradar tant, que a partir de llavors se celebra la Cantada amb escenari al costat del mar. Però la transmissió per televisió va ser decisiva per a la seva popularització. Ja ha calat en tot el públic en general. ¿Qui no sap cantar un tros d'havanera? Qui més, qui menys...

-En el cas d'El meu avi va anar a Cuba és gairebé segur... El meu avi i La gavina, que és traducció de l'original en castellà La gaviota, van obrir les portes a l'havanera en català.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

-La seva veu radiofònica ha presentat multitud d'actes, i els partits de futbol de la selecció catalana. Si tanca els ulls imaginant-se les dues presentacions, ¿què sent que tenen en comú haveneres i futbol? Sento una mateixa il·lusió en el meu interior. Jo no faig res que no m'il·lusioni, i porto aquests dos espectacles a dins. Disfruto veient el públic, al costat del mar i a les grades. Més que presentador, em sento comunicador, sóc periodista vocacional i busco la connexió i el diàleg amb el públic.

-¿Quina va ser la seva primera presentació? Va ser la de la coral de Palamós. Jo era el xaval del poble, amb amics que cantaven, i em van dir: «Tu, surt a presentar». I ho vaig fer molt tranquil. Després van venir concerts de sardanes, el Festival de la Cançó marinera, cròniques esportives a ràdio Costa Brava... i fins avui, 35 llargs anys.