El triomf d'una addicció

Els milions de seguidors de Pokémon Go que aquests dies van pels carrers perseguint ninots animats no han perdut el seny ni són objecte d'una despersonalització col·lectiva, consideren els psiquiatres consultats.  

"El joc reuneix els requisits de l'èxit -afirma José Antonio Ramos Quiroga, responsable de l'àrea de Psiquiatria de l'Hospital del Vall d’Hebron-: capta l'interès, atrapant amb un potent component addictiu que és reforçat de forma immediata amb la sensació de triomf, de plaer". El nivell d'èxit d'un joc depèn del grau d'addicció que aconsegueixi crear i de com gestioni de bé el procés de recompensa que percebi el jugador, afegeix el psiquiatre. "Pokémon Go utilitza un aspecte molt atractiu, la realitat augmentada, i s'ofereix amb missatges naïf o friquis que inciten a desitjar-lo. En contrapartida, és tremendament addictiu”, sosté.

No és només un bon producte de màrqueting, adverteixen. Un joc mai captarà l'atenció per més bones intencions que tinguin els seus dissenyadors. “Ja m'agradaria a mi disposar d'una aplicació semblant amb la qual poguéssim tractar les persones que pateixen anorèxia o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)…”, diu l'especialista.  

TOCA EL NUCLI DISCRIMINADOR

Notícies relacionades

Una nova dana suspèn classes, talla carreteres i paralitza les Falles

Catalunya investiga la relació entre crisi climàtica i Alzheimer

El factor de la innovació que suposa la proposta de Pokémon Go és, segons els experts, un element fonamental del seu triomf. El joc toca el nucli del cervell que discrimina les sensacions bones de les dolentes o les neutres, un punt anomenat accumbens. I promou que triomfi la satisfacció. “¿Per què a moltes persones els costa controlar l'acte de menjar, mantenir sexe o fumar? Perquè aquestes accions toquen el nucli accumbens: tot el que arribi allà, t'atraparà. I si perds, ho pots tornar a intentar”.

Aquest aspecte addictiu ha sigut motiu d'alerta des de l'Associació Catalana d'Addiccions Socials (ACENCAS), que ha avisat els pares de nens vulnerables a aquest i altres jocs similars. L'obsessió pel joc, el fracàs reiterat a l'intentar abandonar l'afició per aquest joc, o la dependència emocional dels seus personatges són símptomes d'addicció descontrolada, adverteixen.