Joan Carles Alay: «Jo no sóc Indiana Jones, jo persegueixo Indiana Jones»

Joan Carles Alay fa 31 anys que treballa en una empresa d'assegurances. És la seva feina, però no és el que més l'apassiona. Potser no ho saben a la seva oficina, o potser no ho saben tots, que aquest home tota la vida ha estat fascinat per l'arqueologia; que quan es va posar en marxa la Societat Catalana d'Arqueologia va ser un dels primers a apuntar-s'hi, i que des de fa uns anys n'és el secretari general; que ha estudiat fins a doctorar-se, i que el tema que li fa perdre el son és l'espoli, els furtius, el robatori; i que s'ha fet tan expert en el tema que a vegades, quan n'ha aparegut un cas, els cossos de seguretat li han trucat per demanar-li assessorament.

Arqueologia, furtius, espoli: Alay n'és expert i assessora els cossos de seguretat quan se'n presenta algun cas.

-Expliqui'm un cas en què hagi ajudat. Doncs, per exemple, una vegada em va trucar la Guàrdia Civil, una patrulla del Seprona a Valls. Li estic parlant dels anys 90, quan no hi havia gaire experiència en aquests temes. Havien sorprès dos homes al mig del camp amb un parell de detectors de metalls i quatre peces que havien trobat.

-¿Què va haver de fer? Com li dic, hi havia poca experiència. Ni tan sols estaven segurs que fos un espoli. Llavors em van trucar i jo hi vaig anar i els vaig dir que sí, que efectivament era un jaciment, i que hi havia hagut una prospecció i s'havien emportat material. Llavors em van demanar un informe amb una valoració.

-¿Del que havien robat? Sí, i això és important, perquè durant molt temps, en els judicis, quan al pèrit arqueòleg li preguntaven pel valor del que s'havia robat, la resposta típica era: «Incalculable, d'un valor incalculable». I és clar, venia l'advocat de l'acusat, que no era tonto, i deia: «Doncs l'hi calcularé jo: 50 euros». Per això em vaig inventar un sistema per valorar la quantia del que s'havia robat, i l'aplico quan em demanen un informe.

-¿Com va acabar el cas? Doncs es va acabar amb una cosa que parla dels obstacles per combatre l'espoli; quan l'agent va tenir l'informe i el cas ben documentat, i el va presentar al jutjat, el fiscal li va dir: «Però, ¿i qui reclamarà per això? ¿Els ibers? ¡Amb tota la feina que tinc!» I així es va quedar tot.

-Però vostè no deixa de fer informes quan els hi demanen. No, és clar. De fet, un dia se'm va ocórrer que per investigar bé un espoli s'havia de fer alguna cosa que no es feia fins llavors, que era assumir l'afectació del jaciment com una escena del crim. Se'm va ocórrer fa anys, i va ser quan em vaig adonar que el tema dels furtius donava per a una tesi de llicenciatura i per a molt més: va ser el tema de la meva tesi doctoral. Fins i tot vaig fer un curs de perfilació criminològica per sostenir tota aquesta feina, i ara sóc, imagini's: diplomat en investigació de l'escena del crim.

-¿Perfilació criminològica? Sí: jo sostinc que, com en qualsevol escena del crim, en un jaciment espoliat el furtiu deixa empremtes. En la meva tesi estableixo un sistema que a partir de l'anàlisi de l'escena permet dir... no ho sé: «Probablement aquest senyor viu en un radi de cinc quilòmetres; té estudis d'arqueologia, i és possible que escrigui sobre les seves troballes en una revista local».

-Carai. És un sistema que estableix una tipologia. De fet, forma part del títol de la tesi: es tracta d'una sistematització de la tipologia conductual dels furtius. Per cert, això de furtius: jo crec que hi hauria d'haver una altra paraula per designar aquestes persones.

Notícies relacionades

Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?

Altres jornades històriques a les fosques

-¿Com diu? Quan es parla de furtius la gent de seguida pensa en caçadors, o en pesca, però mai en arqueologia. Per això en una ponència que estic preparant proposaré un nou terme: els arqueofurtius.

-I serà un caçador d'arqueofurtius. Exacte. Em recorda una vegada que em van dir una cosa així com que estava fet tot un Indiana Jones. I jo: «¡No!» És clar que no. Indiana Jones és un furtiu en tota regla. «Jo no sóc Indiana Jones», li vaig dir. «Jo sóc el que va darrere d'Indiana Jones».