Així es combat el foc al bosc

La primera cosa que passa quan crema el bosc és que totes les carreteres afectades es tallen i que es desallotgen les cases que hi puguin haver en el recorregut de les flames. Aquestes mesures de seguretat tampoc permeten que ningú es quedi a la zona per observar de prop com es comporta el foc i com el combaten els bombers. Valdria la pena veure les dues coses. Perquè en un gran incendi forestal els arbres rugeixen, els animals fugen i el fum enfosqueix el cel en ple dia. I perquè, al costat d’una de les forces de la natura destructives i belles, el que fan els bombers és una cosa tan optimista com intentar ordenar el caos.

Tot acostuma a començar amb una trucada de telèfon que acaba a la Sala Central de Bellaterra. Potser d’un conductor que ha vist una columna de fum a prop de la carretera i ha trucat al 112 o ha enviat un avís amb geolocalització a través de l’aplicació my112. L’avís, si es produeix els mesos més calorosos de l’estiu, en zones de vegetació seca i durant un episodi de vents, obliga a mobilitzar amb gran rapidesa una gran quantitat de mitjans per ser «contundents» des del començament, assegura Sebastià Massagué, responsable de la divisió de Grups Operatius Especials dels Bombers de la Generalitat.

El responsable del dispositiu dirigeix l’operació des de l’helicòpter de comandament que sobrevola l’incendi. S’estableix un centre de comandament avançat i un punt de trànsit. El primer funciona com a base d’operacions simplificada i s’ubica en una zona segura amb bona cobertura (com el camp de futbol d’un municipi pròxim). El segon és el lloc des d’on s’indiquen les rutes que han de seguir tots els camions que s’incorporen a l’emergència.

PROFESSIONALS I AUXILIARS

Els primers a arribar al foc són els vehicles procedents dels parcs dels voltants. En cada camió hi acostumen a viatjar dos o tres bombers professionals i tres o quatre auxiliars forestals. Els primers són els encarregats d’empunyar «la llança» (la punta de la mànega) i tirar aigua sobre les flames. Els segons, peons contractats exclusivament per col·laborar en l’extinció de focs vegetals entre el 15 de juny i el 15 de setembre, són els que carreguen les mànegues, les despleguen i les connecten per permetre l’avanç de la línia d’aigua.

L’OROGRAFIA

Els bombers persegueixen l’incendi a peu i, en funció de l’orografia del terreny, ho fan a una velocitat d’entre 3 i 6 quilòmetres per hora. L’envergadura dels camions sovint fa que les línies comencin a connectar-se lluny de l’incendi.

El primer que ha de fer el màxim responsable d’un dispositiu d’extinció és «tractar de preveure com es desplaçarà el foc», explica Massagué. No és pas senzill. El principal enemic sempre és el vent, que empeny les flames i que no es manté estable al llarg del dia. Pot créixer, suavitzar-se o canviar de direcció. Això últim és molt perillós perquè un gir imprevist podria atrapar els bombers.

Però entren en joc més factors: l’arribada de la nit o l’empitjorament de les condicions meteorològiques, que impedirà que els mitjans aeris volin; la presència de muntanyes, que faran que les flames s’enfilin pel pendent; les carreteres, que podrien ser una barrera de contenció, o l’estat de la vegetació, que farà que la combustió sigui lenta o que, per contra, cremi en pocs segons.

CREMES I CONTRAFOCS

Notícies relacionades

Els juristes reclamen una normativa per fer front al ‘greenwashing’

Suècia fa història: oficialment és el primer país lliure de fum

Després d’estudiar totes aquestes variables, es busca la millor estratègia per atacar el foc. Catalunya compta amb el Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), una unitat d’elit en l’extinció forestal, que pot resulta vital en grans incendis. Els GRAF els coneixen més bé que ningú i són capaços de combatre’ls amb les seves mateixes armes. Es poden fer cremes controlades que deixin sense combustible vegetal un punt cap a on es dirigeix el front de les flames o llançar contra aquest un contrafoc que el debiliti al deixar-lo sense oxigen.

Els hidroavions i els helicòpters bombarders llancen les descàrregues damunt del front –format per les flames més virulentes–. Així, els mitjans aeris donen temps als terrestres perquè envoltin el foc. La part més dura del dispositiu finalitza quan tota la superfície de l’incendi està tancada dins de l’anell d’aigua que han anat formant els auxiliars al connectar les mànegues. El que queda per fer a partir de llavors és «rematar» els focus que encara cremen dins del perímetre. Quan l’incendi exhali el seu últim alè, es donarà per extingit.