Els veïns del cap de la xarxa de porno infantil: "Vivia amb un noi. Deia que era el seu fill"

Hi ha convivències que grinyolen en ciutats de dimensió petita i profundes arrels episcopals com Tortosa. No és gens estrany que entre el veïns del número 20 del carrer de Barcelona, la relació entre Jean Luc A., ‘el Francès’, com era conegut pels veïns, i el jove marroquí que vivia amb ell al quart pis, així com les visites assídues de més nois i, esporàdicament, d'un altre compatriota francès de més edat, disparessin tota classe de conjectures. Massa homes i escasses explicacions. Les que donava Jean Luc tampoc convencien massa: "Ens deia que el noi era el seu fill, i vam arribar a pensar que potser el van adoptar ell i el més vell, que venia poc. Això no estava clar", explica una veïna de l'immoble que, suposadament, entre els anys 2011 i 2015 van arribar a convertir en l'epicentre d'una productora de pornografia infantil i explotació sexual de menors d'abast internacional.

Malgrat les enraonies i constants sospites, al trasllat de paquets, sovint en tren, i als freqüents viatges, la imaginació dels veïns no va arribar a sospitar els nivells de depravació que la realitat mostra ara. "Per descomptat pensàvem de tot, perquè tothom veia que això no era normal, i sospitàvem que potser estaven ficats en tripijoc amb drogues, però ni quan avui [un any després de les detencions] he vist el cas de pornografia infantil per la tele he relacionat que es referien a ells", assegura un veí de la segona planta.

LLUM BLAVA

Altres, més suspicaços, sí que van vincular l'activitat llavors desconeguda a la informàtica: "De nit, una habitació desprenia la típica llum blava dels ordinadors, i vaig pensar que potser es dedicaven a produir còpies pirates de CD i DVD", apunta una altra de les residents de l'immoble. "Una vegada, Jean Luc em va dir que tenia una empresa d'informàtica, així com una perruqueria a Barcelona, on havia deixat una encarregada, i que ell podia treballar des d'on volgués: des de casa, des de la platja... on fos", afegeixen.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Una altra font d'enraonies, és clar, eren les reiterades visites de joves, en bona part d'origen també marroquí, i en ocasions més puntuals, de noies. "Ells no sé si eren menors. Potser tenien 17 anys; en qualsevol cas no eren nens, i sí venien amb freqüència", comenten els testimonis. "Quan venien les noies era perquè 'el Francès' no hi era. Una d'elles sembla ser que era nòvia del jove marroquí, i venia amb algunes amigues i es posaven a cantar i a fer gresca de nit, però no crec que hi hagués res més llavors", afegeixen.

CABELLS ENTRE ROSSOS I ROGENCS

‘El francès’, un home de cabells entre rossos i rogencs, amable en les formes, i molt discret, amb un estil de vida sense ostentacions, havia escrit a la seva bústia el nom de la seva empresa: Productos AschCom. A aquesta mateixa bústia, expliquen, arribava abundant correu postal, cosa que no deixa d'estranyar tractant-se d'un veí tan relacionat amb la informàtica. Després de la seva detenció, van començar a sovintejar les cartes que enviava el banc per impagament de la hipoteca, i avui ja només s'acumulen les factures de l'electricitat. No hi ha més senyal de vida en aquest pis, on van entrar els Mossos el 2015, davant l'estupefacció dels veïns, i es van emportar ordinadors i abundant material informàtic. "Quan van entrar fins i tot se'm va passar pel cap que podia haver-hi una cèl·lula terrorista", comenta un veí. Mesos després van venir les noies i es van endur el mobiliari que quedava.