L'escultor 'roig' de Franco

L'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà', que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit organitzar per a aquest octubre, no només ha aixecat una acalorada controvèrsia entre els partits. La mostra del Born Centre Cultural reunirà dues estàtues en què els autors, Frederic Marès i Josep Viladomat, van protagonitzar una curiosa crònica d'enfrontaments de divos.

La història té el seu pròleg ni més ni menys que el 1902, quan l'Ajuntament de Barcelona decideix erigir monuments en memòria de tres catalans egregis: mossèn Cinto Verdaguer (Diagonal-passeig de Sant Joan), el doctor Bartomeu Robert (plaça de la Universitat) i Francesc Pi i Margall (Diagonal-passeig de Gràcia).

En aquest últim cas, van passar 13 anys fins que es va posar la primera pedra del monument projectat per Miquel Blay, però les convulsions polítiques no van permetre avançar gaire més. Es va haver d'esperar a la proclamació de la Segona República per aixecar l'homenatge de pedra a Pi i Margall, encara que el projecte no seria l'inicial de Blay. El consistori republicà va decidir aixecar un obelisc rematat amb una al·legoria de la República i, al pedestal, un medalló amb l'efígie del federalista barceloní que el 1873 va presidir la Primera República durant un mes i set dies. Es van convocar concursos per a l'escultura i el medalló. Els van guanyar Josep Viladomat i Joan Pié, respectivament.

"ENTRE LA SOTANA I LA 'FULANA"

La inauguració també es va haver de posposar. Estava prevista per al novembre de 1934, però els Fets d’Octubre van obligar a endarrerir-la fins a l'abril de 1936. El nou monument aixecat al Cinc d’Oros va donar lloc a acudits. Alguns graciosos van comparar la dona despullada de l'obelisc amb Margarita Carvajal, una sensual vedet de l'època, perquè, com ella, tenia "gràcia al cul". I altres simpàtics, quan se citaven per passejar per la Diagonal entre l'estàtua de Verdaguer del passeig de Sant Joan i el nou monument del passeig de Gràcia, deien que quedaven entre "la sotana i la 'fulana".

El franquisme, com era d'esperar, va acabar amb la bellesa republicana i va mutar el simbolisme de l'obelisc. L'estàtua de Viladomat va ser retirada el 1939 i va anar a parar a uns magatzems municipals. Als peus de l'obelisc va ser col·locada una altra estàtua femenina, obra de Frederic Marès, una mica més tapada per suggeriment eclesial, que també havia competit en el concurs de l'ajuntament republicà, però que, segons Viladomat, no havia obtingut ni tan sols un accèssit. El noucentista Marès era ben vist pel nou règim, que li va encarregar nombroses obres i restauracions al llarg de la dictadura. Dalt de l'obelisc va ser col·locada una àguila imperial. Oficialment, el monument va passar a denominar-se de la Victòria. Popularment, la plaça era coneguda com 'del Lloro' o 'del Llapis'.

UN GRIPAU

Notícies relacionades

Les batalles del Born

Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global

El furibund Viladomat, que qualificava Marès de "feixista" i "pocavergonya", per col·laborar amb l'autocràcia, es va haver d'empassar un bon gripau del règim als anys 60. L'Ajuntament de Barcelona, presidit per José María de Porcioles, va decidir complimentar el dictador amb una estàtua, en agraïment per la cessió del castell de Montjuïc. A Porcioles li costava trobar un artista prestigiós. Però les muses li van ser propícies. Al cap de poc, Viladomat va ser detingut per la Guàrdia Civil amb l'acusació de contraban. L'escultor, amb casa a Andorra, va comprar allà un cotxe d'importació a millor preu que a Catalunya. Com a condició, l'havia de fer circular mig any com a mínim a Andorra. I la Guàrdia Civil el va enxampar sense permís amb el cotxàs quan sortia de sopar a Barcelona. Viladomat, al veure's entre reixes, va demanar auxili a Porcioles. L'alcalde notari li va prestar ajuda a canvi d'un petit favor: esculpir una efígie eqüestre del dictador. Viladomat va llançar unes quantes blasfèmies i va acceptar l'encàrrec. I l'escultura del 'caudillo' va ser inaugurada el 17 de juny de 1963 al pati d'armes del castell de Montjuïc. Això sí, sense la firma de Viladomat.

Marès va morir a Barcelona el 1991, després de deixar una àmplia col·lecció d'art reunida al museu que porta el seu nom a prop de la catedral. La seva ‘Victòria’ continua al magatzem del MUHBA de la Zona Franca des del 2011. Viladomat va morir a Escaldes-Engordany el 1989. Set anys abans, el 1982, es va proclamar "joancarlista" i va participar en la inauguració a Barcelona de l'escultura de Pau Casals que va fer el 1940, durant l'exili del violoncel·lista a Prada de Conflent. El seu 'Franco' ha estat arraconat des del 2008 -i decapitat des del 2013- en un magatzem municipal de Via Favència, a escassos metres de la seva germana 'La República', que s'exhibeix airosa a la plaça del mateix nom que fins fa poc es denominava de Llucmajor. El món de l'art també és un mocador.