Pistes de ball en extinció a Barcelona

L'erràtica política municipal sobre oci, el pes de les queixes veïnals i la crisi han castigat el sector de l'oci nocturn en els últims anys

 

 

3
Es llegeix en minuts
PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

L'any que ve es compliran 20 anys d'una batuda de pel·lícula com a preàmbul al tancament d'una de les discoteques que més tardes de bogeria a la pista (i més queixes veïnals) van donar als anys 90, Barçalles. La sala de Mallorca-Castillejos, on els raigs làser es confonien amb els rajos dels aspersors en un deliri col·lectiu de 1.500 persones amb versions de tarda i nit, és un símbol més de la marxa d'una dècada amb molts decibels urbans indigestos. ¿Què queda de les pistes de fa 25 anys? Poca cosa. Tampoc dels locals de fa una dècada. O han tancat per ressorgir com a copisteries o súpers, o han canviat de nom i estil buscant una nova generació.

L'oci nocturn, que a Barcelona va viure un apogeu una mica més tardà que a Madrid a finals dels anys 80 i 90, l'han bombardejat per tots els flancs: amb una erràtica política municipal sobre la integració de la diversió nocturna, amb queixes veïnals (a vegades amb tota la raó del món i altres vegades basades en 'veïns' amb interessos particulars i influències), amb fins urbanístics, amb una piconadora anomenada pujada de l'IVA, i amb una crisi galopant que ha deixat el consum de copes sota mínims, perquè molts joves amb pressupost ultracongelats se les beuen a casa o al carrer. 

La necrològica (desordenada) és contundent: Apocalypse, Fibra Óptica, Up&Down, Ars, Barcelona de Noche, Monumental, Martins, Cibeles, Distrito Distinto, James Dean, Jimmy'z, Arena Gran Via, Centro Ciudad, Torres de Ávila, Trauma, Terraza América, Torre Melina i un llarg etcètera han anat caient. Un exregidor socialista amb dilatada carrera manté que no hi va haver una consigna de neteja, ni maniobres teledirigides per ubicar aquí o allà l'oci. No obstant, a vegades és suficient la subtilesa d'uns reiterats controls d'alcoholèmia a l'Eixample per desinflar els noctàmbuls de la zona. 

MODES I PRESSIONS

Si l'ajuntament no ho va orquestrar, sí que va ser molt sensible a les queixes veïnals, que van acompanyar defuncions com les de Fibra Óptica i altres locals per sobre de la Diagonal. Quan l'oci va molestar el Tibidabo, després a l'eix de Marià Cubí i l'entorn, o al centre de l'Eixample, es van succeir inspeccions, com corresponia, recorda un empresari que va regentar diversos locals. I encara que el consistori (sigui quin sigui el seu color) sempre ha descartat els guetos d'oci, en un moment donat va apostar amb claredat per apartar-lo cap al mar. Menys veïns i menys conflictes. Però l'experiència del Maremàgmun (on va morir d'èxit) i el Moll de la Fusta (ídem, el 2000, amb l'agreujant d'una discutible planificació prèvia per a la grandària de la zona, va fer anar en orris l'invent.

Notícies relacionades

D'aquesta vocació marinera va néixer també la zona d'oci nocturn de més èxit dels últims anys, Marina Village, a la dreta de l'Hotel Arts, on abans hi va haver 'afters' i fa uns anys s'alineen locals com Pachá, Shôko, Opium Mar, Carpe Diem... amb doble ús com a restaurants i discoteques després de la mitjanit. L'ajuntament va afavorir la seva implantació i sota l'últim mandat socialista encara va ampliar les seves llicències a la categoria de discoteca per contenir els noctàmbuls a la zona; una cosa que es va ratificar sota la batuta Trias però que ara, en l'etapa Colau, ha encaixat estranyes restriccions en les seves terrasses abocades al mar.

Per Ramon Bordas, del grup Costa Este, el més gran d'oci a la ciutat (Opium, Bling Bling, Universal, Astoria...), el turisme s'ha convertit en pilar de la nit de Barcelona, mentre minvaven els noctàmbuls locals per la crisi. Aquesta nova saba es tradueix en moltes taules en zones privades a preus d'infart en aquests locals. El mateix passa al carrer de Tuset, l'altre eix potent, que a més de bars aglutina les grans pistes del Sutton i el Bling Bling, on l'abundància d'oficines a la zona ha fet que les queixes veïnals siguin moderades. Resisteixen també referents com Luz de Gas, Razzmatazz o Bikini, mentre que el circuit gai s'ha difuminat i el principal grup promotor d'aquest àmbit, Matinée, ha concentrat esforços en l'exitós festival Circuit i la importació de festes amb marca barcelonina.