Alerta per l'augment de les estafes en el lloguer de vivendes turístiques per internet

L’estiu del 2014, nombrosos turistes anaven a la comissaria dels Mossos de Roses (Alt Empordà) a denunciar la mateixa estafa: un individu els havia llogat un magnífic apartament i, després de pagar la paga i senyal (o tot el lloguer) i desplaçar-se fins a la Costa Brava, descobrien que la residència amb vistes al mar no existia o, si era real, pertanyia a un altre propietari que no s’havia plantejat mai llogar-la.

Després d’una investigació, els Mossos van detenir un ciutadà francès que oferia apartaments turístics inexistents a través de diferents portals a la xarxa. La policia catalana va detectar que aquest estafador feia  uns quants anys que actuava i li va imputar 28 estafes d’aquestes característiques.

La imparable irrupció d’internet ha canviat la nostra vida i com planifiquem i contractem les vacances. Una enquesta recent de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) conclou que el 72% dels apartaments que es contracten en vacances s’han localitzat a través d’una web. Un canvi d’hàbits al qual també s’han apuntat els estafadors.

MÉS DENÚNCIES

El 2014, els Mossos van rebre 18 denúncies per aquesta mena d’estafes. Un any més tard ja van pujar a mig centenar, i en els set primers mesos d’aquest, sense que encara s’hagin comptabilitzat les d’agost (quan més proliferen, encara que es produeixen durant tot l’any), ja se n’han presentat 14.

«És un nombre petit que no reflecteix el que realment està passant», admet el caporal Guillem Goset, de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la policia catalana, conscient que els casos reals són molts més. «Molta gent no denuncia o ho fa al seu país si és estranger. Moltes vegades perquè es tracta de quantitats petites, a vegades només una paga i senyal. Altres perquè són turistes i no volen passar-se un dia de vacances a comissaria per presentar una denúncia en un idioma que desconeixen», explica el comandament policial.

En altres casos, l’usuari es conforma a presentar una simple queixa als organismes de consum o a les associacions d’usuaris, com la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), que fa temps que recomanen extremar les precaucions abans de llogar per internet. El president d’aquesta associació, Gustavo Samayoa, recorda que s’ha de tenir en compte una sèrie de mesures per no emportar-se’n «sorpreses desagradables», ja que la meitat de queixes que reben cada any sobre arrendaments corresponen a lloguers d’apartaments turístics.

«Apartaments inexistents a l’arribada al lloc d’estiueig, d’inferior categoria a l’acordada, falta d’higiene, més distància de la platja del que s’indica, menys capacitat del que s’havia pactat o electrodomèstics que no funcionen són només alguns dels múltiples problemes que pateixen molts espanyols cada estiu», adverteix.

Els Mossos afirmen que la majoria dels estafadors solen captar les seves víctimes col·locant anuncis fraudulents a les webs dedicades a la compravenda d’articles i serveis i també als grans portals dedicats al mercat immobiliari i al lloguer. A vegades fins i tot arriben a clonar pàgines de grans empreses per als seus propòsits.

«Solen treballar amb números de telèfon que pertanyen a mòbils amb targeta prepagament i amb correus electrònics amb perfil fals de Gmail, Hotmail o Yahoo. Una altra característica és que demanen transferències bancàries o girs postals per formalitzar la reserva», explica el comandament dels Mossos. «Et fan anar de  pressa i diuen que la paga i senyal s’ha de fer com més aviat millor perquè hi ha diverses persones interessades. És un truc perquè la gent faci la transferència o el gir sense pensar-s’ho», afegeix.

INVESTIGACIÓ COMPLEXA

Notícies relacionades

Sense cobrar el lloguer i amb la casa rellogada

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Altres vegades l’estafa consisteix a dir que el propietari de l’apartament viu a l’estranger (perquè ell també ho és i parla malament espanyol) i que no pot ensenyar-te el pis, però que et farà arribar les claus així que paguis la paga i senyal.

«En la majoria dels casos, darrere de tots aquests muntatges l’afectat no té res, ni la identitat de l’estafador, ni un telèfon fix, i el correu electrònic és molt difícil d’investigar perquè quan es tracta d’estafes de quantitats petites els jutges no solen atorgar ordres per obligar els proveïdors d’internet a revelar les dades d’aquests usuaris», adverteix Goset.