Un equip d'investigadors aconsegueixen generar cèl·lules mare renals

Un equip multidisciplinari de científics, integrat per investigadors de diferents nacionalitats i dirigits per l'espanyol Juan Carlos Izpisua, professor del Laboratori d'Expressió Gènica de l'Institut Salk dels EUA i catedràtic extraordinari de Biologia del Desenvolupament de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), ha desenvolupat un nou mètode que permet generar una font inesgotable de cèl·lules progenitores renals humanes (també conegudes com cèl·lules mare), el que denominen "la clau de l'eterna joventut", almenys pel que fa a un tipus de cèl·lules progenitores del ronyó humà.

En opinió d'Izpisua, investigador principal de l'estudi, en el qual també han participat especialistes de l'Hospital Clínic de Barcelona, "tenir una font inesgotable de cèl·lules progenitores de ronyó podria ser el punt de partida per generar òrgans funcionals al laboratori, així com una forma de començar a aplicar teràpies cel·lulars a ronyons amb la funció disminuïda".

La vicerectora d'Investigació de la UCAM, Estrella Núñez, ha recordat que intents previs per mantenir en cultiu cèl·lules progenitores de nefrona van fracassar, ja que les cèl·lules morien o perdien gradualment la seva capacitat de desenvolupament.

MANTINGUDES EN CULTIUS

No obstant, aquest grup d'investigadors ha aconseguit capturar-les i mantenir-les en cultiu en el laboratori. Aquest tipus de cèl·lules presents a la fase inicial del desenvolupament del ronyó es podrien utilitzar per generar teixit renal, per estudiar la fisiologia del mateix ronyó o qualsevol malaltia que afecti aquest òrgan.

Cèl·lules progenitores de les nefrones (NPC) només existeixen, almenys en éssers humans, durant una breu etapa inicial del desenvolupament embrionari, ja que més tard evolucionen per donar lloc a nefrones, que són les unitats funcionals del ronyó i responsables de la filtració de la sang i excreció de l'orina.

Per tant, en humans adults, al no existir cèl·lules NPC, no hi ha possibilitat de generar teixit renal nou que pogués substituir al teixit renal degenerat per una malaltia. Aquests científics consideren que el cultiu 'in vitro' d'aquestes cèl·lules NPC proporciona una nova plataforma científic-tecnològica per estudiar tant el desenvolupament del ronyó, com el tractament de malalties renals.

EMBRIONS DE RATOLÍ

En un primer moment, els investigadors van treballar amb cèl·lules NPC aïllades d'embrions de ratolí per desenvolupar les condicions que els permetés mantenir-les en cultiu 'in vitro' en el seu estadi progenitor.

Així van descobrir que, cultivant-les en 3D, en lloc de fer-ho en placa bidimensional, i utilitzant una nova mescla de molècules i factors de creixement, podien capturar-les, mantenir-les vives i dividir-les al laboratori indefinidament. Seguidament van demostrar que aquestes cèl·lules així cultivades podien ser induïdes i convertir-se en nefrones funcionals que es comporten com tals tant al laboratori, com quan són trasplantades en animals.

El coneixement adquirit inicialment amb cèl·lules de ratolí va permetre, en una fase posterior, el desenvolupament de metodologies per a l'obtenció de cèl·lules progenitores renals humanes

NOVES TERÀPIES

La generació de progenitors renals humans obre les portes al desenvolupament de noves teràpies destinades a reemplaçar òrgans malalts, així com a la simulació i estudi de malalties humanes al laboratori. Mitjançant la introducció de mutacions relacionades amb una malaltia en aquestes cèl·lules es podrà estudiar l'aparició i progressió de la malaltia, així com descobrir nous fàrmacs per al seu tractament.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

De fet, en col·laboració amb l'Hospital Clinic de Barcelona, s'estan començant a desenvolupar els primers protocols preclínics per al possible trasllat d'aquests coneixements a l'estudi de determinades malalties renals.

A més, actualment aquest equip investigador està treballant en el cultiu d'altres tipus de cèl·lules progenitores, necessàries per generar un ronyó complet.