Un contagi anunciat que arriba de la mà del canvi climàtic

Els científics han rebut amb divisió d’opinions la notícia que Espanya ostenta el dubtós honor de ser el primer país occidental a registrar casos autòctons del virus de Crimea-Congo. Alguns parlen de «gran sorpresa»; altres recorden que ja es va advertir del perill.

Pesades i perilloses

La paraula paparra serveix també per descriure algú molt pesat i plom. Evoca com és de difícil arrencar-la de la pell o la roba. Però amaga altres perills. «La mossegada ja fa mal, però a més a més pot transmetre malalties infeccioses, com la febre botulosa mediterrània, de símptomes semblants als del xarampió», explica Antoni Trilla, cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia del Clínic.

Més agressives i actives per la calor

La infecció més letal que pot transmetre és, sens dubte, la del virus de Crimea-Congo, però només el gènere Hyalomma, d’origen africà, pot fer-ho. «El Hyalomma no sol picar les persones, però amb l’augment de les temperatures mitjanes de l’estiu registrat els últims anys aquests artròpodes s’estan tornant més actius i agressius», segons el cap del departament de Malalties Infeccioses de l’hospital de la Rioja, José Antonio Oteo.

Un estudi en va avisar del perill el 2015

No s’havia detectat a Espanya cap paparra infectada fins que el 2010 va arribar de Càceres la primera alerta: adherides a un grup de cérvols, s’havien capturat Hyalommas amb la malaltia. Sanitat va encarregar un informe a una comissió d’experts, que va dictaminar que el risc de transmissió en humans era «baix», i el seu hipotètic impacte en la mortalitat, «molt baix», però va demanar que es vigilés la circulació del virus. Una altra investigació dirigida entre el 2013 i el 2015 pel mateix Oteo, basada en la troballa de Càceres i en paparres infectades en aus, va aportar conclusions més preocupants: «Malgrat que no tenim evidència de cap cas d’infecció humana, és altament recomanable establir un sistema de vigilància activa en paparres i en la població per la gairebé segura emergència d’aquesta infecció a la península Ibèrica», deia.

L’Administració va ignorar els avisos

«El canvi climàtic està afavorint l’aparició de plagues de paparres. Aquestes són el principal vector de transmissió d’agents patògens i això ha fet que només a Europa augmentin notablement les malalties que transmeten les paparres a l’home». Més clar no hova poder dir al febrer el director de la càtedra de Parasitologia de la Universitat de València, Santiago Mas-Coma. «No tenim dades a Espanya perquè a ningú li han interessat mai les paparres i no s’han fet mostrejos que s’han demanat a l’Administració».

Ni diagnòstic ni autòpsia

L’home mort a Madrid no va ser diagnosticat correctament i ni tan solsse li va practicar l’autòpsia. Un fet que els experts en sanitat consideren normal. «Si no se n’havia donat cap cas a Europa occidental i el pacient no havia viatjat a països de risc recentment és normal que es descartés la febre hemorràgica», sosté Trilla, segons el qual els símptomes són compatibles amb altres malalties.

Una taca al mapa

Notícies relacionades

Espanya registra els dos primers casos a Europa d'una febre hemorràgica mortal

¿Què és la febre hemorràgica?

«Ha sigut una gran sorpresa. La notícia donarà la volta al món. Als mapes epidemiològics de la malaltia apareixerà una taqueta aïllada que serà Espanya», destaca Trilla, que relativitza l’estudi sobre el cas de Càceres.

Tractament efectiu

Trilla creu que hem d’«estar molt tranquils» perquè, a més a més, en la gran majoria dels casos el virus desenvolupa només símptomes molt lleus, a vegades imperceptibles i només en els casos greus la mortalitat s’acosta al 40% en països amb una sanitat feble. A diferència de l’Ebola, aquest virus respon bé a un tractament, la Rivadivina, molt accessible ja que està indicat per a altres malalties».