Les empreses d'internet ja ho saben (gairebé) tot de tu

Com en el conte, a internet tots anem deixant petites engrunes pel camí de les quals es pot deduir gairebé tota la nostra vida: els llocs on som, les nostres habilitats idiomàtiques, el poder adquisitiu, la capacitat tecnològica i les relacions. Un Sherlock Holmes modern dedueix tot això i més només de veure el rastre de les connexions a internet d'un usuari. Són les metadades, la informació que acompanya una connexió i que revela posició, dispositiu, sistema operatiu, idioma, temps de connexió i accions realitzades, entre altres coses. Una informació que s'ha anat refinant amb el temps i la capacitat dels dispositius de traçar el rastre de les comunicacions.

La legislació espanyola inclou aquestes metadades com a part del secret de les comunicacions. Almenys en els seus aspectes bàsics: qui es connecta, quan, a què, com, des d'on i per quant de temps. Però aquesta informació en principi reservada la té qualsevol web a la qual accedeixi un internauta. El xivato es diu 'cookie', i permet identificar l'usuari quan torna o va a un altre lloc. I no la llança només una web o una 'app'; totes en tenen en més o menys mesura sempre que es permeti al navegador d'internet emmagatzemar-les.

La legislació europea sobre privacitat està sobretot pensada per protegir l'individu davant la recopilació d'informació que fan les empreses, perquè és on sorgeixen més problemes, i l'ús posterior que se'n fa, de vegades associat a la seguretat de les transaccions. “Com els governs quan monitoritzen els ciutadans amb l'argument de la seguretat, les empreses tendeixen a recol·lectar totes les dades possibles per després mirar les que les poden ser útils”, afirma Rolf Reinema, cap de tecnologia de Siemens AG en un informe sobre ciberseguretat de la Fundació Bankinter.

EL NEGOCI DE LA DADA

No solament és per requeriment administratiu, el negoci digital s'assenta en bona part sobre les dades. Per això, a WhatsApp, Twitter o Telegram tant els fa el contingut de les converses, que poden controlar solament amb el rastre del que fan els usuaris. Del que diuen que ja s'encarregaran Google i Facebook, especialistes a escrutar de forma automàtica converses i sentiments associats a elles per vendre publicitat “rellevant per a l'usuari”.

Notícies relacionades

Privacitat versus vigilància en les comunicacions, el combat del segle XXI

Moxie Marlinspike, l'home que ho encripta tot

En el món analògic, les empreses d'anàlisi electoral, per exemple, encreuen dades de vivendes per analitzar rendes i nivell socioeconòmic, segons estereotips que es refinen a la pràctica en contacte amb la realitat. A internet això es fa amb el tipus de dispositiu (sobretot mòbil) i localització de l'adreça web (IP) des d'on es connecta. L'idioma del navegador també revela part d'aquesta característica socioeconòmica sobretot en comunitats on la llengua és rellevant, com els grups ètnics als EUA (hispans, per exemple) i l'hora de connexió pot revelar si s'està a casa o a al feina, una informació que complementa la IP de sortida, que també és geogràfica.

Segons un estudi d'investigadors del MIT publicat per Science, es podia esbrinar la identitat d'un comprador només per quatre transaccions que hagués fet amb la targeta de crèdit en una mateixa botiga. Hi intervenien variables com l'hora de connexió, el lloc i la data, i l'import de la compra. I arribaven a afinar fins a un 90% dels casos en el nom i cognoms.