"Les retallades impedeixen que Espanya es prepari davant les malalties emergents"

«Hi ha una sèrie de malalties que sabem que el dia menys pensat arribaran aquí a causa del canvi climàtic i la globalització. Hem de prevenir, estar preparats per fer-hi front, però les retallades i la paràlisi del Govern ho impedeixen. No hi ha diners per investigar». Més clar no ho pot dir Santiago Mas-Coma, president de la Federació Mundial de Medicina Tropical, que també és expert de l’OMS i que com a catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València coneix molt bé l’auge que estan experimentat les poblacions de paparres, artròpode que ha causat a Espanya els dos primers casos a Europa Occidental de la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Se sospita, encara que no se sap del cert, que es tracta d’alguna espècie del gènere 'Hyalomma'.

La presència del virus que causa la Crimea-Congo en paparres es va detectar per primera vegada a Espanya el 2010 en una població de cérvols. ¿Què s’havia d’haver fet? El que van recomanar els experts: «Estudiar si s’havia estès a altres animals o zones, que és el que ara hauria de ser la màxima prioritat: veure quina implantació té i sobretot si ha colonitzat el bestiar de la zona on s’ha produït la picada», assenyala l’especialista.

FINS QUE NO HI HAGI MORTS

La Junta de Castella i Lleó ha creat una comissió interdepartamental que probablement encarregarà aquests treballs. «És la història de sempre. Com quan hi ha un revolt perillós en una carretera. Per més gent que digui que s’ha d’arreglar, no es fa fins que hi ha cinc morts», lamenta Mas-Coma, que revela com ja ho va advertir en una reunió de coordinació que va tenir lloc el maig passat al CSIC. «Tard o d’hora ens haurem de ficar en el tema de les paparres. Tothom hi va estar d’acord perquè érem tots científics i sabem el ques’ha de fer. Però sabíem que no es faria perquè no hi ha diners», recorda.

En aquest cas del Crimea-Congo no creu que la situació es compliqui més. «Hem tingut molt mala sort en aquests dos casos», reconeix, però sí que espera que almenys serveixi com a «toc d’atenció».

conviure amb les paparres

La qüestió és que cada vegada hi haurà més paparres de tots els tipus, inclosa la 'Hyalomma', i un perill més gran de transmissió de malalties. «Podem guanyar batalles personals, però la guerra la tenim perduda. No s’eradicarà mai. Hem d’aprendre a conviure amb elles», adverteix Agustín Estrada Peña, catedràtic del De­partament de Patologia Animal de la Universitat de Saragossa i un dels descobridors de la presència del virus en paparres d’Extremadura.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El també autor del llibre 'Garrapatas en España' explica que aquests insectes són presents a tot Espanya fins a altures d’uns 1.000 metres i tenen el seu període de més activitat a la primavera i a l’estiu. A l’hivern entren en letargia.

«Tot indica que cada vegada n’hi ha més, previsiblement per les temperatures més suaus dels últims anys. Hi ha llocs on ja no et pots estirar per fer una migdiada a l’aire lliure, sota una alzina», afegeix. La majoria de les picades són innòcues, sense transmissió vírica o bacteriana. Només un 5% de les paparres porten patògens, però com que n’hi ha moltes és transcendent. Són el primer vector de malalties de l’hemisferi nord, més que els mosquits. Les picades de paparres són bastant comunes en persones que viuen en contacte amb el camp, però com que la immensa majoria dels casos són lleus o asimptomàtics, «no se sap quants n’hi ha exac­tament». H