El Papa carrega contra el crim de la pobresa en la canonització de Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta "va fer sentir la seva veu als poderosos de la Terra, perquè reconeguessin les seves culpes enfront dels crims -¡enfront dels crims!- de la pobresa creada per ells mateixos".

En el sermó que ha acompanyat la cerimònia durant la qual la mare Teresa de Calcuta, fundadora de les Missioneres de la Caritat, ha sigut declarada santa per a tots els catòlics, el papa Francesc no ha desaprofitat l'ocasió de col·locar l'activitat de la petita monja albanesa, premi Nobel de la pau el 1978, en el context d'un dels principals cavalls de batalla del Pontífex, la denúncia d'un sistema econòmic que aboca milions de persones a la misèria, si bé per a ella va ser sol una dedicació caritativa "als últims dels últims" del planeta.

La mare Teresa era determinada i fins i tot tossuda, però mai va qüestionar la tasca dels poderosos perquè li resolguessin els problemes d'atenció als desnonats de la Terra. Prou que ho sabia Ronald Reagan, president dels Estats Units, el dia que ella va fer trucar a la centraleta de la Casa Blanca per demanar que enviessin un avió de menjar a una ciutat del Sudan, assetjada pels guerrillers de John Garang, que estaven finançats pels Estats Units en oposició al règim de Khartun. Teresa de Calcuta va haver de telefonar tres vegades a la centraleta, perquè li responien sempre: "Per favor, no molesti més". Encara que, al final, Reagan va encarregar a un tal George Bush que resolgués la situació. A la Xina va haver d'intentar inútilment tres i quatre vegades l'obertura de les 'cases' del seu orde, perquè tant les autoritats de Pequín -que no reconeix el Vaticà- com diversos cardenals de Roma observaven amb sospita l'intens moviment internacional de la diminuta monja.

MISERICÒRDIA

"Teresa de Calcula és santa, però seguirem dient-li mare", ha dit el Papa al final de l'homilia, subratllant que "la misericòrdia va ser per a ella la sal que donava sabor a les seves obres i la llum que il·luminava les tenebres dels que no tenien tenien ni tan sols llàgrimes per plorar la seva pobresa i patiment".

Entre 200.000 i 300.000 persones han seguit aquest diumenge la cerimònia a la plaça de Sant Pere, on per primera vegada s'ha estrenat un sistema de telecàmeres d'alta resolució que permet fer zoom fins a cadascuna de les cares dels que hi ha a la plaça. Una espècie de record personalitzat i, a la vegada, un instrument de més control per a la vigilància policial, que aquest diumenge ha arribat a la gegant xifra de 3.000 agents, 1.000 més dels que vigilen el Vaticà i voltants durant aquest Any Jubilar que acabarà al novembre. Per a l'esdeveniment, retransmès per 120 emissores, s'hi havien acreditat 600 periodistes de tot el món i la missa de la canonització ha sigut concelebrada, amb el Papa, per 70 cardenals, 400 bisbes i 1.700 sacerdots.

Canonitzar o declarar santa una persona significa per a l'Església proposar-la com a exemple per a tots els catòlics, mentre que l'esglaó anterior, conegut com a beatificació, es limita a oferir-la com a exemple només per als seus, en aquest cas les Missioneres de la Caritat.

FÓRMULA LLATINA

La fórmula oficial per declarar-la santa va ser pronunciada per Jorge Bergoglio amb una llarga frase una mica retòrica per a molts però que es fa servir des del segle XVI. És a dir, des que els papes van reservar per a si la declaració de santedat, perquè fins llavors podia succeir que els cristians d'un lloc proclamessin santa una persona i que a Roma no se n'assabentés, el que explica les enormes llacunes i molts dobles de sants que fins recentment hi ha hagut a l'anomenat martirologi, una espècie de cens dels beats i sants. Després de la revisió més recent (2004) el llibre inclou ara 5.600 noms.

Notícies relacionades

El diable i la mare Teresa

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

En el moment clau, aplaudit per tota la plaça, el pontífex Francesc ha dit la llarga fórmula en llatí que d'alguna manera resumeix l'itinerari seguit per l'Església en el que algu ha anomenat "la fàbrica dels sants" i que molts consideren com un dels "processos més democràtics del món, perquè qualsevol pot presentar-hi a un candidat". "En honor de la Santíssima Trinitat, per a l'exaltació de la fe catòlica i el foment de la vida cristiana, amb l'autoritat del nostre senyor Jesucrist, dels sants apòstols Pere i Pau i nostra, després d'haver reflexionat llargament, invocat l'ajuda divina i escoltat l'opinió de molts germans nostres en l'episcopat, declarem i definim com a santa la beata Teresa de Calcuta i la inscrivim en el registre dels sants, establint que en tota l'Església sigui aquesta devotament exalçada entre els sants". El Papa ha dedicat la canonització especialment dels voluntaris catòlics, convidant-los a prendre-la "com a exemple de santedat".

Acabats els actes oficials, Francesc ha invitat 1.000 sense sostre de Roma a menjar una pizza a la sala de les audiències, que han preparat desenes de cuiners amb matèries primeres arribades des de Nàpols. El tiberi ha sigut pagat amb els diners de què disposa el Papa per a les seves obres de caritat, que són els beneficis anuals del Banc Vaticà.