El Toro de la Vega enfunda la llança

El Toro de la Vega serà aquest any el Toro de la Peña. El primer permetia la justa del toro; llancejar-lo fins a matar-lo en una mena de torneig medieval en camp obert. El segon, aquest dimarts, repetirà escenari i recorregut, però els mossos, seguint el mandat de la Junta de Castella i Lleó, no podran acabar amb la vida de l’animal. Serà un encierro tradicional, amb carreres, cavallistes i toreig a cos net. Sense sang. Però que ningú s’enganyi: l’exemplar serà sacrificat al corral un cop finalitzi el recorregut, al costat del Duero. Mateix final, diferent mètode.

El segon dimarts de setembre era el dia elegit per celebrar la festa gran que cada any atreia milers de curiosos, turistes i amants de la tauromàquia. També centenars d’animalistes, que en les últimes edicions havien protagonitzat tenses picabaralles amb els veïns. Aquest any no vindran.

Ja van exhibir múscul dissabte en una multitudinària manifestació a Madrid a favor d’abolir la tauromàquia, i a més segueixen de ressaca després que el govern autonòmic del PP prohibís al maig l’espectacle a través d’un decret llei que va ser recolzat per tots els grups polítics, a excepció de Ciutadans, que es va abstenir. El va impulsar el conseller de Presidència, José Antonio de Santiago-Juárez, fill del que va ser delegat de Cultura del Ministeri d’Informació a finals dels anys 60, Antolín de Santiago-Juárez, principal valedor perquè Tordesillas recuperés, després de quatre anys de veto durant el franquisme, el Toro de la Vega. El pare el va ressuscitar; el fill li ha tornat a donar sepultura. ¿Serà per sempre?

Sense marxa enrere

El 13 de setembre del 2016 serà recordat. Com ho és el 13 de setembre de 1966, fa exactament 50 anys, data en què el poble tampoc va poder ajusticiar el toro perquè el règim va anul·lar el campionat obligat per la pressió social. El 1970, no obstant, el Toro de la Vega va tornar. Ara, segons la presidenta del Partit Animalista (PACMA), Silvia Barquero, ja no hi ha marge: «És la definitiva. Tornar-ho a permetre seria com tornar a vetar els casaments entre persones del mateix sexe. No hi ha partit que s’atreveixi a fer-ho».

La mateixa opinió comparteix el professor d’Història Contemporània de la Universitat de Valladolid Enrique Berzal, bon coneixedor de la història del campionat, tal com recull un interessant article que va escriure per a El Norte de Castilla. «Ja no hi ha marxa enrere perquè ara el context social és molt diferent».

La cita és a les 11 del matí, però abans, cap a les 10, s’ha convocat una manifestació en defensa del torneig, al costat de l’estàtua que reprodueix un toro, a l’entrada del poble. Unes 3.000 persones ja van sortir al carrer el 18 de juny al crit de «llibertat, llibertat». No hi faltarà el president de la Federació Taurina de Valladolid, Justo Berrocal. «Estem amb Tordesillas perquè el Toro de la Vega és un dels fonaments de la tauromàquia. És un costum popular, una tradició, i no una salvatjada. No ens sorprèn la decisió de la Junta. Ho fa per un grapat de vots».

Sobre l’encierro, Berrocal avança a aquest diari que s’ha elegit una ramaderia salmantina que ha aportat un «toro fet i ben plantat, com sempre». Es queixa de la hipocresia dels encierros, ja que, segons assenyala, la llei taurina «obliga a sacrificar-los» un cop acabat el recorregut. «No pot utilitzar-se per torejar o per a un altre encierro 

30 anys de llancer

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El que no té cap intenció de participar en la festa és José Antonio Rico Ovejero, portaveu de la Plataforma en Defensa del Toro de la Vega. Té 44 anys i és llancer des dels 14. Ha participat en 30 edicions del torneig (va guanyar la del 2001, el mateix dia que queien les torres de Nova York) i no amaga ni la seva tristesa ni el seu cabreig. No té cap fe que el poble recuperi el seu costum. Diu que «la culpa és en un 99,9% dels mitjans de comunicació». Assegura que no té lògica que els mateixos polítics que han firmat el decret «estiguin a la plaça un dissabte qualsevol en què es maten sis toros». «Ens hem sentit maltractats, vexats i humiliats», denuncia.

Barquero admet que la decisió de la Junta «ha sigut una de les principals victòries del PACMA», però en volen més: l’abolició absoluta de la tauromàquia, ja que en corrides i encierros els toros pateixen «estrès, ansietat i tota mena de lesions». I, després, la mort, pública o entre bastidors.