¿Què va fer Montilla i què va fer Mas en la privatització sanitària?

La privatització d'importants porcions d'activitat quirúrgica i assistencial que ha començat a desmantellar el conseller de Salut, Antoni Comín, es va forjar en els últims temps del tripartit i es va consolidar i es va ampliar el 2012 amb Artur Mas com a president de la Generalitat. El procés de desprivatització iniciat per Comín ha revelat que fer les mateixes operacions a la pública és el 12% més barat, com ha publicat EL PERIÓDICO, fet que rebat l'argument que va utilitzar la Conselleria de Salut en l'última legislatura, amb Boi Ruiz com a titular, que suposava un estalvi incorporar quatre centres privats amb finalitat lucrativa al Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública (SISCAT), és a dir la sanitat pública, un fet sense precedents.

L'inici d'aquesta privatització va ser l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona, derivat de l'antiga mutualitat de l'Aliança. El centre passava la seva enèsima crisi financera i corrien rumors de tancament de la institució. L'hospital, una institució privada sense ànim de lucre, assumia, i ho segueix fent, totes les especialitats mèdiques i té assignat un sector de població de l'Eixample barceloní. Per salvar-lo, la consellera de Salut del tripartit de José Montilla, Marina Geli, va encarregar al llavors conseller delegat de l'Hospital Clínic, Raimon Belenes, la recerca d'una solució en què intervindria el prestigiós centre sanitari barceloní.

El que Belenes va fer va ser gestar la venda del Sagrat Cor al grup IDC Salud, llavors Capio i des de fa pocs dies part del grup alemany Fresenius Helios. El 2011, Belenes es va incorporar a IDC Salud com a director general d'Innovació en un nou cas de porta giratòria.

Això va implicar la derivació al Sagrat Cor d'un important gruix d'intervencions quirúrgiques de baixa complexitat, amb una funció que es pretenia doble: alliberar el Clínic de l'assistència del menys brillant però amb més demanda en la sanitat pública -cataractes i galindons, entre elles- o molt costoses -col·locació de pròtesis de genoll i maluc-, i oferir una vida econòmica viable al centre del carrer de Viladomat.

DOS NOUS CENTRES

Com ha explicat Comín a Catalunya Ràdio, el Govern de Mas va ampliar el 2012 aquest acord amb la firma d'un contracte que incorporava al SISCAT dos centres més d'IDC Salud, l'Hospital General de Catalunya (HGC) i la Clínica del Vallès, tots dos privats amb afany de lucre. Això és, dos centres amb finalitat lucrativa van passar a integrar-se a la xarxa pública.

"Mas ho aprofita i diu: aquests hospitals que també són teus [d'IDC Salud], els posem a la xarxa pública", ha afirmat Comín en referència a la Clínica del Vallès i a l'HGC. Es tracta dels dos centres que Comín ha expulsat del SISCAT.

Tots dos rebrien a partir del contracte firmat per l'Executiu de Mas porcions d'activitat procedents d'altres centres públics que tancaven instal·lacions, un transvasament d'històries clíniques que es va justificar en la saturació i l'augment de les llistes d'espera a què estaven conduint les retallades imposades a la xarxa pública pel Govern de Mas.

Notícies relacionades

La cirurgia privatitzada per Mas sortia el 12% més cara que la pública

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

IDC Salud va passar a facturar al CatSalut, segons fonts coneixedores de l'acord, uns 125 milions d'euros anuals. "Per assumir el Sagrat Cor, IDC Salud exigia augmentar el seu múscul assistencial a Catalunya", afirmen.

Aquest pas va crear un precedent que va ser seguit per la Clínica de Ponent, propietat de l'empresari i exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll, que des del 2012 factura al CatSalut una activitat per valor de 6,2 milions d'euros, i la Clínica Girona, que rep 12 milions d'euros anuals a canvi d'assumir 1.923 intervencions i 1.870 ingressos hospitalaris anuals. Aquests dos últims centres encara no han sigut expulsats del SISCAT. Els seus expedients estan en estudi, indiquen fonts de Salut. Podria passar que, fins i tot perdent la seva condició de centres públics, mantinguessin els seus actuals concerts d'activitat ja que, segons sembla, resulten necessaris per als hospitals dels quals reben derivacions: l'Arnau de Vilanova, de Lleida, i el Josep Trueta, de Girona.