Pediatres i químics resten importància al colorant del Dalsy

La sobrassada, la sangria preparada, els ous de peix o les melmelades porten molta més quantitat de colorant E-110 per litre o quilo de producte que el que apareix al Dalsy, el medicament denunciat per Facua per no incloure advertències sobre els seus possibles efectes secundaris en menors, concretament del risc de provocar hiperactivitat.

Els colorants i additius, presents en pràcticament tot el menjar processat, estan estrictament regulats per la legislació europea. Alguns d'ells també apareixen en medicaments, en proporcions molt més exigües (i per a ingestes molt menors) que en els aliments. La legislació sanitària, que va ser revisada el 2009 a partir de nous estudis, fixa requisits molt més estrictes. En el cas de l'E-110 està permès fins a 10 mil·ligrams per quilo, que és el percentatge que conté el Dalsy. Fa uns anys, el límit estava en 25 mg/litre.

Segons la base de dades d'additius autoritzats en alimentació de la Unió Europea, l'E-110 figura en proporcions molt més altes en el peix processat (salmó, ous de peix..) on es permet fins a un màxim de 200 mg/kg. En la sidra anglosaxona envasada o el bitter, s'admet fins a 100 mg/litre. En el preparat de sangria i altres vins aromatitzats, fins a 50 mg/litre. Per als preparats de fruita, excepte la compota, són 35 mg/kg; en la mostassa fins a 50 mg/kg; en salses preparades fins a 30 mg/kg, i en caramels o xiclets, 10 mg/kg. Està permès que superi el màxim autoritzat per a preparats de carn, que és de 15 mg/kg, en el cas de la sobrassada. I també està present en masses arrebossades (fins a 35 mg/quilo) i en cremes cosmètiques.

OBLIGATORI EN ALIMENTS

En tots els casos, els aliments que incloguin l'E-110 ha de constar obligatòriament en l'etiqueta: “Pot tenir efectes negatius sobre l'activitat i l'atenció dels nens”, segons recorda la Conselleria d'Agricultura, de qui depèn la subdirecció general de la inspecció i el control agroalimentari, que verifica el compliment de les normes de composició, qualitat i etiquetat. Si és un medicament, depèn de l'Agència del Medicament, que és competència de Sanitat. 

“Ja fa temps que es coneix la relació entre alguns colorants i la hiperactivitat, sobretot en relació amb les txutxes, i per això si contenen additius han de portar una alerta. En el cas de medicaments, no estan obligats a advertir-ho perquè no són aliments, ni porten una alta concentració ni es consumeixen de forma regular”, adverteix José Juan Rodríguez, professor de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Si existeix la possibilitat d'abusar d'un aliment i que llavors s'excedeixi la quantitat màxima recomanada d'un additiu, com en el cas de les txutxes o els refrescos, llavors el fabricant sí està obligat a advertir-ho”, afegeix.

AL·LÈRGIES, NO HIPERACTIVITAT

“El problema més comú amb els colorants o excipients són les al·lèrgies, no la hiperactivitat. Perquè el Dalsy provoqués hiperactivitat en menors, se n'haurien de prendre litres i amb les dosis que s'administren és impossible. I si es prenguessin aquestes dosis, abans que la hiperactivitat ja s'hauria produït una reacció a l'ibuprofèn, que és el principi actiu”, afirma Ferran Moraga Llop, expresident de la Societat Catalana de Pediatria.

Notícies relacionades

Facua denuncia que Dalsy amaga els efectes nocius del seu colorant

Tot el que has de saber sobre el consum de Dalsy

“Una altra cosa és si un xarop ha de portar colorants, que és per fer-los més atractius, però al meu entendre, això ha d'estar justificat”, afegeix el doctor Moraga Llop. "Molts medicaments porten colorants, conservants i excipients, tots ells de declaració obligatòria i que han d'avisar si poden provocar intoleràncies, com el cas de la lactosa".

Per a l'Associació per a l'Autocura de la Salut (Anefp), que agrupa els fabricants de medicaments sense recepta, com és el Dalsy (ibuprofèn en la seva composició principal), la presència de colorants en fàrmacs està plenament justificada. “El colorant permet diferenciar pastilles i evitar que es dupliquin o es confonguin. També fa que entri millor si té relació amb les propietats organolèptiques del producte. Si el xarop és de maduixa, ha de tenir gust de maduixa i tenir color de maduixa”, sosté Carmen Isbert, directora tècnica d'Anefp.