La crisi provoca una regressió en la conciliació de la feina i la família

La crisi econòmica ha provocat una regressió en la conciliació de la feina amb la vida personal i familiar, ressorgint els plantejaments que tornen a rescatar els valors tradicionals de la família i la relació entre dona i home, segons alerta un estudi dut a terme pel Laboratori de Sociologia de la Universitat de Saragossa encarregat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Manuel Calvo, un dels autors del treball, afirma que "la política social i d'igualtat no s'està implementant perquè la dona continuï al món laboral", que, considera, que és un "dret individual".

“¿Passarà la solució d'aquesta crisi per carregar les dones amb tasques d'atenció de la família, el cost econòmic de les quals l'Estat no pot o no vol assumir? ¿Haurà de tornar la dona a casa per alliberar llocs de treball? ¿Ja s'ha calculat quanta ineficiència pot portar de nou la desigualtat?”. Aquestes són tres preguntes que els autors de l'informe llancen en les seves conclusions. La investigació, encarregada per la Comissió d'Igualtat del CGPJCGPJ, ha suposat l'anàlisi de sentències dictades entre el 2010 i el 2012. L'objectiu és avaluar la llei orgànica del 2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes llei orgànica del 2007 per a la igualtat efectiva de dones i homesen l'àmbit de les mesures de conciliació. 

POLÍTICA SOCIAL

La conciliació de la vida laboral i familiar segueix recaient gairebé exclusivament en la dona. Els experts consultats ho tenen clar: mentre existeixi la bretxa salarial entre homes i dones (que en alguns sectors és del 19%) i els governs no tinguin polítiques socials, la conciliació familiar i les atencions de la dependència tindran nom de dona. Dolo Pulido, activista de l'associació Ca la Dona de Barcelona, ho confirma: “S'ha reforçat el paper tradicional de les dones com a cuidadores”.

Marta Padrós, secretària de Gènere de la Confederació General de Treballadors, insisteix a dir que el Partit Popular ha pretès conscienciar les dones que la seva millor contribució per sortir de la crisi és donar un cop de mà en l'atenció a  la família. És el retorn als plantejaments més atrotinats que atribueixen a l'home el suport econòmic de la família i a la dona, l'emocional. 

Per a José Luis Casero, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, Espanya és un país patriarcal i masclista. Casero reclama que la societat no hauria de caure en la hipocresia, ja que, argumenta, malgrat els avanços, hi segueixen existint desigualtats. “La dona és la gran perjudicada, i no és just”, acaba dient.

Notícies relacionades

"No tinc ni idea de l'horari que fan els meus treballadors"

Els experts detecten problemes "pràctics" en els permisos de paternitat

Pulido reitera que moltes dones deixen de treballar al tenir fills. “Si una guarderia privada costa uns 400 euros i hi ha sous de 400 euros, l'opció és deixar de treballar”. Això succeirà, segons Padrós, fins que “les guarderies no siguin un dret universal“. El problema no s'acaba aquí perquè aquestes renúncies de les dones al món laboral les converteix en dependents econòmicament de la parella i acaba repercutint en la seva futura pensió de jubilació. Casero reconeix que la dona ha conciliat, però no  l'home. Els exemples són abundants. Els col·legis truquen a les mares quan els nens tenen un problema, a les consultes dels metges hi són també les dones i, quan es debat sobre els horaris, el 90% del públic és femení perquè els departaments de recursos humans de les empreses manen sobre les dones. 

ALERTA A LA SOCIETAT

L'informe del CGPJ detalla que la “crisi està tornant a replantejar les peticions i les polítiques d'igualtat i les està valorant en termes econòmics”. Incideix a dir que “ja hi ha suggeriments i propostes per deixar-les de banda, perquè es diu que desplacen recursos i esforços d'altres problemes econòmics que es consideren més urgents que les mesures de conciliació entre la vida personal i laboral”. Els autors del treball destaquen que si el que es pretén és guanyar competitivitat “ha d'apostar-se per la conciliació, perquè, està demostrat, que les empreses que concilien són les més productives”.