La guerra dels deures

Mentre les escoles mantinguin el format de les classes magistrals, amb un professor que explica i 25 alumnes que l’escolten, i el treball individual dels estudiants no es realitzi dins del mateix col·legi, seguirà havent-hi deures. Aquest esquema, el de l’ensenyament tradicional en la seva definició més estricta, és el que hauria de modificar-se abans de posar fi a les tasques escolars, afirmen els experts. Mentrestant, la guerra sobre si s’han d’imposar tasques escolars perquè els nens les facin a casa ha enfrontat aquest divendres les famílies dels estudiants de la pública i de la concertada. Els segons han replicat a la confederació espanyola d’associacions de pares (Ceapa), criticant-la per cridar a fer boicot als deures el novembre vinent.

La confederació catòlica de pares d’alumnes (Concapa) ha criticat durament que la Ceapa «animi les famílies a fer que els seus fills no compleixin les seves obligacions educatives, entre les quals hi ha els deures». Aquesta és precisament la diferència: per a uns, els deures són una obligació educativa. Per als altres, no té per què ser-ho.

Els deures «són un símptoma de com es treballa en un col·legi», assegura Francina Martí, presidenta de l’associació de mestres Rosa Sensat, clarament contrària als deures. Si aquest moviment de renovació pedagògica s’hi oposa és, entre altres raons, perquè «els nens no només han d’adquirir coneixements, sinó que també tenen dret a realitzar activitats d’oci», subratlla. A aquest argument, que els pedagogs consideren una raó de primera magnitud, s’hi sumen els informes internacionals que alerten que els deures alimenten les desigualtats socials entre alumnes rics i alumnes pobres i dels problemes de salut que poden originar si es cometen excessos, afegeix.

Pel president de la Concapa, Pedro José Caballero, en canvi, els «deures són necessaris per consolidar el que s’ha après al centre educatiu, encara que han de ser proporcionats i d’acord amb el nivell educatiu de l’alumne».

Activitats que es poden fer

La resposta depèn de cada estudiant, de cada escola, «fins i tot de cada família», afegeix Francina Martí. Hi ha activitats familiars, prossegueix, que permeten als estudiants reforçar els coneixements i habilitats adquirits al col·legi, «com la lectura, veure una pel·lícula o anar a un concert i al teatre». «O fer viatges o visitar la pròpia ciutat, o parlar amb gent gran o amb un veí que té un ofici interessant, o cuinar junts», proposa. El que no han de ser, diu, és «repetitius i memorístics».

«També és cert –reflexiona la presidenta de Rosa Sensat– que l’escola convencional està canviant a poc a poc, però seria convenient que els alumnes tinguessin temps per fer a classe activitats individuals que ara els proposen per fer a casa».

Notícies relacionades

Les famílies impulsen el primer boicot als deures escolars

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Les famílies de l’escola pública asseguren, segons un estudi fet per encàrrec seu, que el 48,5% dels pares consideren que els deures dels fills afecten de forma negativa la seva vida familiar. Aquest, intervé Francina Martí, és un altre assumpte, que va més enllà del debat pedagògic dels deures. «En els últims anys s’ha traspassat a les famílies la responsabilitat d’explicar continguts als fills, cada vegada hi ha més pares que fan els deures amb els seus fills i això no hauria de ser així, la família no ha de suplir la feina de l’escola», ­afirma.

En tot cas, el que no pot ser, insisteix la Concapa, és que s’animi «les famílies a no respectar i complir les normes, ja que en cas contrari es fa un flac favor a l’educació i a la societat», sosté el president de l’entitat.