L'ombra d'un crim masclista plana sobre l'explosió mortal de Premià

El diumenge 18 de setembre a les vuit del matí el domicili que compartien María José i José María --Chema-- a Premià de Mar va saltar pels aires. La dona va morir i l'home va quedar malferit. Dues setmanes més tard, el fum que va generar segueix sense dissipar-se del tot. La mort de Chema, confirmada dissabte passat per l'Hospital de la Vall d’Hebron, ha evaporat la manera més senzilla per aclarir la causa que va originar l'explosió.

Els rumors sobre un suposat crim masclista emmascarat amb la deflagració van córrer ràpid pel poble. Les dues vies que els Mossos tenen per acreditar el que corre entre els veïns (l'autòpsia i la inspecció ocular de la runa), de moment, no ho confirmen. L'autòpsia practicada al cadàver de María José no ho va aclarir. La inspecció, que ja s'ha fet, encara no ha aportat tampoc cap resultat concloent. No hi ha constància de denúncies judicials de la dona contra l'home per maltractaments.   

HOME A LA CORNISA

De l'explosió d'aquest bloc de Premià, que a més de segar la vida de María José i Chema va deixar ferides 17 persones (totes ja tenen l'alta mèdica) i manté desallotjades 34 famílies, queda per al record la imatge d'un home nu penjat a la cornisa d'un segon pis. Des dels balcons contigus, els veïns van gravar vídeos mentre li demanaven que resistís. L'home era Chema, que al morir abans de ser interrogat pels Mossos seguirà sense revelar com va arribar fins aquesta cornisa i per què estava nu.  

Els equips d'emergència el van traslladar a l'hospital de Barcelona i el primer comunicat, amb un 30% de la superfície corporal cremada, era greu. Poc després, es va complicar i va passar a ser crític. Aquest dissabte ha acabat morint. 

"LA FARÉ GROSSA"

El jutge de Mataró que instrueix aquest cas va decretar el secret de sumari de totes les actuacions. Des del principi això va obrir una escletxa entre el que es comentava al carrer i el que oficialment es podia confirmar.  

Chema va veure el Leganés-Barça al Celler de Premià. Es va prendre quatre o cinc cerveses i es va menjar un entrepà de truita. Cap a les quatre de la tarda, va marxar. En aquest bar el recorden com un “bon paio” que bevia “bastant” i que sempre pagava el compte. Al Deportivo, per contra, un altre local pròxim, la propietària li va prohibir l'entrada fa quatre anys per haver protagonitzat alguna bronca. Al Raconet, molt a prop de la seva vivenda, va acabar aquell dissabte a la nit.

Havia begut força i fins i tot va ser gravat en estat d'embriaguesa en aquest bar. El vídeo circula pels telèfons de molts dels veïns del municipi. Abans d'anar-se'n, es va acomiadar d'un client amb les següents paraules: “Aquesta abraçada que et faig serà l'última, la faré grossa”. La parella d'aquest client, que també va sentir les amenaces de Chema, ha relatat a aquest diari que l'endemà, al saber que hi havia hagut l'explosió, van decidir explicar als Mossos aquest incident.

ULTIMÀTUM DE MARÍA JOSÉ

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Algunes companyes de María José, empleades en un Sorli Discau, també van assegurar als policies que la dona havia afirmat els dies anteriors al succés que li havia donat un ultimàtum a Chema. Volia que se n'anés de casa perquè la relació s'havia deteriorat i volia trencar amb ell.

Aquestes i altres declaracions han disparat els rumors a Premià, on alguns veïns de les dues víctimes parlen de discussions i crits freqüents al domicili. Els Mossos, que també han escoltat els fills que tots dos tenien de matrimonis anteriors, les tenen en compte però continuen buscant un indici que confirmi que l'etiologia de l'explosió és criminal. Ara com ara, no hi ha cap evidència que substanciï l'amenaça de Chema i la por que tenia María José.