El Constitucional obre amb els toros un nou front amb Catalunya
El tribunal preveu anul·lar d'aquí dues setmanes el veto a les corrides 6 anys després de la seva aprovació
La Generalitat i els antitaurins preparen iniciatives legals per esquivar la sentència
cmontanyes17102676 toros161005200445
El Tribunal Constitucional (TC) navega rumb a una nova col·lisió amb Catalunya. Els magistrats tenen des d'aquest dimecres sobre la taula una ponència que proposa anul·lar la prohibició dels toros aprovada pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol del 2010. El més probable és que es debati i s'aprovi d'aquí dues setmanes, però la notícia ha reobert ja la guerra entre pro i antitaurins i amenaça de llançar més combustible a l'enfrontament entre la Generalitat i l'Estat a l'amputar una altra competència que només el PP va discutir al seu dia que correspongués a Catalunya.
La qüestió competencial és precisament el principal argument en què es basa la ponència. La seva autora, Encarnación Roca, sosté que al prohibir els toros Catalunya va envair competències de l'Estat. Fonts de l'alt tribunal qualifiquen l'assumpte de "senzill", i per això no esperen un gran discussió quan els 11 magistrats que componen el ple comencin a deliberar l'assumpte. Tot indica, per tant. que el dictamen final estimarà el recurs del PP anul·lant la prohibició.
DURAN LLEIDA A LA CUINA
Roca, catedràtica de Dret Civil per la Universitat de Barcelona, va ser elevada al Constitucional amb l'aval de l'antiga CiU, encara que alguns recorden que aleshores l'interlocutor de la coalició a Madrid era Josep Antoni Duran Lleida. El democristià encara no havia baixat en marxa d'un procés que tot just começava.
El TC ha tingut guardat en un calaix el recurs més de sis anys, durant els quals ha estat vigent la prohibició aprovada pel Parlament de Catalunya per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Llavors el PSC va donar llibertat als seus diputats, que van votar dividits, però ara és més que probable que s'alineïn amb el front antisentència perquè el debat central ja no serà toros si, toros no, sinó a quina Administració competeix autoritzar-los.
INICIATIVA POPULAR
Una sentència desfavorable serà també un revés a una norma sorgida d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), presentada per la plataforma Prou! i avalada per 180.000 firmes. El segon revés a aquesta fórmula de participació ciutadana després de la recent suspensió per part del TC de la llei catalana antidesnonaments, fruit d'una ILP presentada per la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
La resposta apuntada pel Govern aquest dimarts suggereix que aquest podria seguir un camí semblant al transitat precisament per la llei antidesnonaments, ressuscitada aquest dimarts pel Consell Executiu a través del projecte de llei del Dret a la Vivenda per a persones en risc d'exclusió social. A llei morta, llei posada.
El problema per als legisladors catalans és que el TC podria trigar unes setmanes a tornar a suspendre cautelarment la nova legislació si l'Executiu de Mariano Rajoy, com seria d'esperar, tornés a recórrer-la. La sentència de la llei del 2010 ha pogut demorar-se sis anys perquè qui la va impugnar no va ser el Govern espanyol, presidit llavors per José Luis Rodríguez Zapatero, sinó 50 senadors del PP.
RECURSOS I BLINDATGE
El front antitaurí ha llançat ja les seves primeres advertències. La plataforma Prou! prepara recursos davant tribunals internacionals i l'Ajuntament de Barcelona assegura que tots els estudis jurídics estan a punt per blindar la ciutat contra les corrides.
Els protaurins no han deixat de mobilitzar-se durant els sis anys de vigència del veto. La Federació d'Entitats Taurines de Catalunya va presentar al Congrés una ILP recolzada amb 600.000 firmes en què es proposava l'aixecament de “qualsevol llei” que obstaculitzés la festa dels toros, encara que només van aconseguir la declaració de la Tauromàquia com a part del patrimoni cultural, cosa merament simbòlica.
Notícies relacionadesTampoc han deixat de pressionar al TC. En una recent carta dirigida el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, la Fundació del Toro de Lídia, advertia que la tardança en la resolució del recurs estava tenint "una repercussió molt negativa” en el món del toro.
Els protaurins pressionaven el TC perquè una sentència favorable als seus interessos sobre el veto català podria frenar també el reguitzell d'iniciatives antitaurines nascudes a la calor dels denominats ajuntaments del canvi a València, la Corunya, Sant Sebastià i Palma de Mallorca, entre altres municipis.
