El nombre de corrides de toros a Espanya ha caigut gairebé el 70% en una dècada

La imminent sentència del Tribunal Constitucional que previsiblement anul·larà el veto de la lídia vigent a Catalunya des de fa sis anys arriba en un moment molt baix de la tauromàquia. El 2007 hi va haver a Espanya gairebé tres corrides de toros al dia, el 2015 amb prou feines n’hi va haver una diària. A més, la concentració territorial s’intensifica. El 2015 gairebé el 70% de les corrides es van realitzar a Andalusia, Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.

Les dades del Ministeri de l’Interior i del de Cultura no deixen lloc a dubtes, tot i que sí a interpretacions i els debats i enfrontaments cada vegada són més encesos. En tot just sis mesos s’han viscut dues multitudinàries manifestacions, al març a València a favor dels toros i al setembre a Madrid demanant la seva abolició. A més a més, l’arribada de forces d’esquerra a alguns ajuntaments ha propiciat canvis. A la província de València, per exemple, més d’una desena de municipis han prohibit celebracions amb toros; alguns com Xàtiva, on també s’han prohibit les corrides, després d’haver celebrat referèndums municipals, i d’altres, com València, on es va prohibir el bou embolat i el bou amb corda, després d’acords entre els partits que governen.

CÒRDOVA RETIRA LES SUBVENCIONS

La ciutat de Còrdova també va retirar a principis d’any les subvencions a espectacles en els quals existeixi maltractament animal, incloses les fins fa poc sagrades corrides de toros.

 A Euskadi, informa Aitor Ubarretxena, la societat està profundament dividida sobre la tauromàquia. Els contraris han sigut capaços de convèncer l’alcalde de Sant Sebastià, el penabista Eneko Goia, perquè convoqui una consulta sobre les corrides l’any que ve. No obstant, un recurs de la Delegació del Govern central al País Basc ha provocat que un jutjat tiri enrere la iniciativa.

En tot cas, a Euskadi se succeeixen les contradiccions. Mentre Goia defensava la consulta que podia acabar amb la prohibició de la festa a la capital donostiarra, els seus companys a Bilbao defensen a ultrança les corrides de toros. Encara crida més l’atenció la posició d’EH Bildu i els seus militants, que en localitats guipuscoanes com Deba o Azpeitia són seguidors acèrrims de la tauromàquia, mentre que a la resta d’Euskadi reclamen la seva eradicació.

A les Balears, els partits del Pacte que governen s’havien compromès a reprendre aquest mes la tramitació d’una llei de benestar animal que suposaria el final de les corrides, però ara han decidit esperar a conèixer la sentència sobre la prohibició a Catalunya. Això sí, si hi ha declaració d’inconstitucionalitat buscaran un altre camí.

PUNT D'INFLEXIÓ

Però el debat no se cenyeix exclusivament a les corrides. Segons les dades de Cultura, la totalitat dels esdeveniments taurins va passar de 2.290 el 2011 a 1.736 el 2015, cosa que suposa un descens del 24%. Per a Ana Bayle, secretària de la junta directiva del PACMA, convocant de la manifestació de Madrid i principal impulsor del moviment antitaurí, la tendència ja no té marxa enrere i el punt de no retorn es va superar al maig amb la supressió del Toro de la Vega de Tordesillas. «Molts municipis han començat a no subvencionar celebracions amb toros, és impropi de societats desenvolupades», celebra.

Des de l’altre costat de la barrera, acceptant les dades, la visió és diferent. «No crec que tingui res a veure amb un allunyament de l’afició sinó més aviat amb una situació econòmica brutal», assegura José Miguel Soriano, advocat de la Fundación Toro de Lidia, que va impulsar la manifestació de València.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A més, recalca que les prohibicions d’algunes administracions també han influït i la seva opinió en això és clara: «Des del 2013 la tauromàquia és bé d’interès cultural i qualsevol normativa contra corrides o celebracions taurines és absolutament contrària a la llei, i les anteriors com la de Barcelona esperem que també ho siguin».

Per Bayle, si es confirma que el Constitucional tomba la llei catalana serà en part per la força que ha fet el lobby que defensa els toros, però serà només «una última crida d’auxili d’un sector que s’està morint perquè no hi ha interès, hi ha un canvi generacional, hi ha més empatia, els valors han canviat». Soriano, en canvi, parla de «salut absoluta pel que fa a la gestió».