La tribu dels insultadors

El perfil de l'insultador no és únic, però els que lidien amb ells coincideixen en una cosa: tenen molt temps lliure. La seva capacitat de maniobra és il·limitada, l'eina gratuïta i el mal pot ser terrible, així que la rendibilitat de les seves accions sembla garantida fins que troben la sabata del seu peu: algú que els frena ignorant-los o donant-los una resposta dissuasòria, que generalment sol ser amb sentit de l'humor. O que els denuncia.

"Només es denuncien el 16% de les agressions homòfobes, i les xarxes socials ja són el segon canal on es produeixen després del carrer, i van en augment", afirma Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia. "Hi ha de tot, des de la noia transsexual que rep insults perquè s'apunta a una excursió en un grup de Facebook fins a qui justifica a Twitter l'assassinat de García Lorca per maricon", afegeix. 

"Molts insultadors estan organitzats. Solen ser homes, en atur o amb molt temps lliure, d'entre 25 i 45 anys, que arriben a muntar tribu. Primer per missatges directes a Twitter i després per grups de Whatsapp o Telegram on s'organitzen i estableixen estratègies i etiquetes. No necessiten xarxes de l'estil 'botnets', ja ho fan ells, i poden tombar personatges o marques posant-se d'acord per emetre missatges amb textos semblants a la mateixa hora per aconseguir ser 'trending topic' i que es fixin en ells", afirma Keka Sánchez, responsable de xarxes socials a Facua i bloguera.

EFECTE CRIDA

Aquesta capacitat d'organització des de fora de les xarxes la confirmen des dels Mossos d’Esquadra, que també alerten sobre l'efecte crida. Comença un, segueixen diversos i s'arriba a organitzar el que es coneix com a 'astroturfing', o la capacitat per fer que alguna cosa sembli més gran del que realment és. Un únic usuari que actua amb diversos comptes, l'ús de diverses xarxes socials i la repetició poden provocar una amplificació que faci creure a la víctima que té al davant un exèrcit organitzat. 

"'Trolls' i 'haters' viuen d'internet, tenen tot el temps per dedicar-s'hi i si els fas cas, ja tenen la campanya que volen. No es pot competir amb el temps i la dedicació que dóna l'odi", afirma Enric Jové, director de l'agència de publicitat McCann, que porta comptes de xarxes socials d'esportistes com Rafa Nadal o Pau Gasol. "El fet que les xarxes permetin a algú connectar amb la seva audiència no implica que hagin de contestar a tot, perquè si ho fan, ja tenen l'embolic assegurat. És clar que quan juga Rafa surten els insults de fans de Jokovic, però això es tapa amb el suport dels seus fans. No s'ha d'intentar posar barreres o posar-t'hi en contra. Creant un nou contingut i posant l'interès en un altre punt ja és suficient", afirma l'expert. 

Les ires dels insultadors també van per modes. "Hi ha pics de repunts d'odi contra un col·lectiu o un altre, i algunes persones van contra més d'un. El que és islamòfob sol ser també homòfob i masclista", explica la inspectora Marta Fernández, de la unitat de delictes tecnològics de la Policia Nacional. 

GUANYAR DINERS

Els canals de Youtube són, des de fa un temps, el nou filó. "Hi ha 'trolls' que han decidit fer diners amb els seus insults i crear vídeos on posen publicitat", apunta Fernández. En altres casos són joves fans que comenten sense cap pudor i que arriben a crear situacions d'assetjament als seus ídols i als que s'hi acostin. "La gent jove és més impulsiva i actua amb més llibertat per insultar i dir barbaritats. I les plataformes no hi ajuden. Si no hi ha una educació i no se'ls fa responsables dels seus actes, ho fan. Pel que fa als 'youtubers', si algú els cau malament, van contra ell o ella", apunta la criminòloga Marta López Escobar, que ha estudiat el fenomen de l'assetjament a Youtube.

Notícies relacionades

Jordi Ballart: "Em van arribar a enviar fotos amb ganivets"

Xarxes de linxament social

En el cas dels 'youtubers', a més, l'assetjament s'estén a altres xarxes com Instagram o Twitter i últimament Snapchat, on els missatges tenen una durada limitada. 

Els Mossos, davant una situació d'amenaces, insults o assetjament, aconsellen denunciar-ho primer a la plataforma i després a la comissaria. "Intentem que la víctima hagi d'explicar els fets el mínim possible, perquè significa reviure el procés. És la victimització secundària, que és brutal, però és que a més hi ha el que costa a la víctima i a l'Administració la denúncia", assenyala el caporal Guillem Goset, de la Unitat Central de Proximitat i Atenció Ciutadana.