Xarxes de linxament social

Les xarxes socials s'han convertit en les noves places públiques on sembla que està permès vilipendiar, acarnissar-se i burlar-se de qualsevol. Moltes vegades no passa d'exhibir sentit de l'humor però en altres l'educació es deixa de costat i es converteix en un autèntic linxament on el que menys importa ja és el motiu inicial. 

Ha passat amb famosos que han realitzat comentaris o accions desafortunades dins i fora de les xarxes, però també amb persones d'idees diferents de les dels opinadors 'oficials' (futbol, toros, política), o en les polèmiques de sempre amb rerefons de nacionalisme, masclisme, racisme i homofòbia. Ja té fins i tot nom: linxament digital, i va més enllà del 'troll' (gamberro) o 'hater' (odiador) i congrega multituds que s'animen entre elles. Però les xarxes estan dient prou i van posant filtres que alguns creuen que haurien de ser més severs.

L'assumpte ha arribat tan lluny que la revista 'Time', que el 2006 va fer personatge de l'any els internautes, una dècada després -l'agost passat- va dedicar la portada a preguntar-se si estem perdent internet per la cultura de l'odi amb el sagnant exemple dels insults a una de les seves periodistes. 

Aquest estiu passat, sense anar més lluny, no han faltat els casos també a Espanya. La mort del torero Víctor Barrio a la plaça, la nòvia del Rubius, la periodista Ana Pastor, l'activista transsexual Mar Cambrollé o l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han rebut autèntics banys d'insults de tota mena algun dels quals ha acabat a la fiscalia. 

Els motius per a tant odi es concentren en temàtiques fixes: política, futbol, famoseig, escriptors, toros, sexe o errors. I denoten racisme, homofòbia, masclisme i intolerància general. A vegades, les burles deriven cap a insults, amenaces i intimidacions tan fortes que arriben a ser denunciades a la policia. I ja hi ha hagut les primeres sentències. Des de les multes per insults que ha aconseguit la periodista Almudena Ariza contra un bloguer fins a la condemna a dos anys de presó per a una fotògrafa valenciana per acudits i comentaris sagnants sobre víctimes d'ETA com Irene Villa o Miguel Ángel Blanco.  

Però ha sigut un cas als Estats Units, el de l'actriu afroamericana Leslie Jones, que va rebre insults racistes pel seu paper en la nova versió d''Els caçafantasmes', el que ha fet que Twitter, una de les xarxes socials on més es produeix aquest linxament, assumeixi el compromís de prendre mesures d'una vegada.

PROMESES DE DORSEY

De moment, l'efecte del cop de força de Jack Dorsey, el cofundador i actual director general de Twitter, ha sigut un anunci que encara s'ha de concretar però que es basa en l'anomenat 'filtre de qualitat', una eina llançada l'any passat que bloqueja paraules ofensives que poden arribar a ser 'trending topic' (sobretot insults racistes) i evita els duplicats i el trànsit que considera que és automatitzat. La xarxa pot donar de baixa un perfil i no tornar-lo a admetre fins i tot per a tota la vida, però com que Twitter permet l'anonimat, molts 'community managers' es queixen que es tornen a donar d'alta amb un altre nom, encara que hagin perdut els seus seguidors en el transvasament. Precisament l'opció de l'anonimat, unida al fet que tot el contingut és públic i que permet arribar a grans audiències, ha fet de Twitter el territori favorit de 'haters' i 'trolls'.

L'actualització del 'filtre de qualitat' encara no funciona completament a fora dels EUA. El nou mecanisme farà que sigui l'usuari qui seleccioni les paraules que no vol veure, però no quedaran censurades per a tothom a excepció d'unes de clarament fixades. S'afegirà així a les opcions d'informar sobre contingut inapropiat, bloquejar un usuari o silenciar-lo que ofereix actualment la plataforma i que es revelen insuficients quan són molts els usuaris que insulten.

Twitter esgrimeix que ara és més fàcil denunciar que fa uns anys, però admet que encara han de millorar moltes coses, entre altres, la difusió de com han d'actuar els usuaris que se sentin afectats. "A vegades un 'hashtag' nascut amb intenció d'insultar s'acaba convertint en positiu", es disculpen, en referència a la creixent autoregulació de la comunitat.

Però els esforços de Dorsey no són els únics. El sistema de bloquejar paraules ja l'utilitzen Facebook i Instagram. "Facebook elimina el llenguatge que incita a l'odi, és a dir, tot contingut que ataca directament persones en funció de raça, ètnia, nacionalitat, religió, orientació sexual, sexe, gènere o identitat sexual, discapacitats o malalties greus", asseguren fonts de l'empresa. 

La companyia de Mark Zuckerberg, no obstant, confia que siguin els usuaris els que denunciïn els continguts que consideren ofensius i després els sotmet a moderació d'un grup de treballadors sobre els quals la companyia -com tampoc Twitter- vol comentar res i que segons va publicar un consorci de periodistes revisen massa comentaris. 

IRONIES EXPLICADES 

"Els usuaris de Facebook poden qüestionar idees, institucions i pràctiques. I fins i tot compartir contingut amb llenguatge que incita a l'odi cap a una altra persona amb la intenció d'educar-ne altres sobre aquest tipus de llenguatge", diuen, però adverteixen: "En aquest cas, esperem que s'indiqui clarament la finalitat perquè puguem entendre millor per què s'ha compartit".

Notícies relacionades

Jordi Ballart: "Em van arribar a enviar fotos amb ganivets"

La tribu dels insultadors

Youtube també ha optat per implantar filtres i sistemes per intentar minimitzar els linxaments col·lectius, com reforçar els sistemes de denúncies i els d'identificació d'usuaris, però l'edat dels fans dels 'youtubers', un dels últims filons d'assetjament, hi influeix i mantenen els seus àlies. A Periscope és possible denunciar un usuari que comenti el vídeo que s'està emetent, però si comencen a insultar diversos a la vegada, pot arribar a ser impossible fer-ho per la velocitat a la qual apareixen els comentaris.

"Twitter desprotegeix bastant l'usuari. Facebook ja suprimeix comentaris que arriben duplicats o que estan escrits en majúscules, o que continguin paraules senyals. I Periscope i Tumblr són paradisos de 'trolls' perquè és lliure insultar", adverteix Keka Sánchez, responsable de xarxes socials de l'organització de consumidors Facua i bloguera.