Sis mesures que funcionen contra la pobresa

La desigualtat s'ha convertit en el principal escull per complir l'objectiu d'eliminar la pobresa extrema el 2030, segons un estudi del Banc Mundial, que demana per això "mesures orientades a reduir l'elevat nivell de desigualtat" i planteja sis fórmules concretes i provades per aconseguir-ho.

"El missatge és clar: per posar fi a la pobresa, hem d'aconseguir que el creixement beneficiï els més pobres, i una de les mesures més eficaces en aquest sentit és reduir l'elevat nivell de desigualtat, en particular als països on resideixen moltes persones pobres", afirma el president del Grup Banc Mundial, Jim Yong Kim.

L'informe 'La pobresa i la prosperitat compartida' se centra en països que han aconseguit una reducció significativa de la desigualtat en els últims anys, com el Brasil, Cambodja, Mali, el Perú i Tanzània, per identificar fins a sis estratègies d'alt impacte i d'eficàcia "àmpliament demostrada" per incrementar els ingressos dels pobres, augmentar el seu accés a serveis essencials i millorar les seves perspectives de desenvolupament a llarg termini, sense perjudicar el creixement. 

Aquestes polítiques generen més bons resultats quan es combinen amb un creixement sòlid, una bona gestió macroeconòmica i mercats laborals que funcionen adequadament, creen ocupació i permeten que els habitants més pobres aprofitin aquestes oportunitats: ­

1. Desenvolupament i nutrició en la primera infància. Aquestes mesures ajuden els nens durant els primers 1.000 dies de vida, ja que les deficiències nutricionals i la falta de desenvolupament cognitiu durant aquest període poden ocasionar endarreriments en l'aprenentatge i menys rendiment escolar en etapes posteriors de la seva vida. 

2. Cobertura universal de salut. Proporcionar cobertura als habitants exclosos dels serveis assequibles i oportuns d'atenció de la salut redueix la desigualtat i al mateix temps augmenta la capacitat de les persones per aprendre, treballar i progressar.

3. Accés universal a educació de qualitat. La matriculació escolar ha augmentat a tot el planeta i ara, en lloc d'aconseguir que els nens assisteixin a l'escola, és necessari posar èmfasi a garantir que tots els nens, a tot arreu, rebin una educació de qualitat. En l'educació de tots els nens s'ha d'assignar prioritat a l'aprenentatge universal, els coneixements i el desenvolupament d'aptituds, així com a la qualitat dels docents.

4. Transferències monetàries a famílies pobres. Aquests programes proporcionen un ingrés bàsic a les famílies pobres, que els permet enviar els seus fills a l'escola i brinda a les mares la possibilitat d'accedir a serveis bàsics d'atenció de la salut. Així mateix, les famílies els poden utilitzar per comprar llavors, fertilitzants o bestiar i per afrontar les sequeres, inundacions, pandèmies, crisis econòmiques o altres pertorbacions potencialment devastadores. S'ha comprovat que redueixen considerablement la pobresa i creen oportunitats tant per als pares com per als nens.

5. Infraestructura rural, en particular camins i electrificació. La construcció de camins rurals redueix el cost del transport, connecta els agricultors rurals amb els mercats on venen els seus productes, permet que els treballadors es traslladin amb més llibertat i promou l'accés a les escoles i els centres sanitaris. A Guatemala i Sud-àfrica, per exemple, l'electrificació de les comunitats rurals ha contribuït a incrementar l'ocupació de les dones. Així mateix, l'electricitat fa que les petites empreses familiars siguin més viables i productives, cosa que és especialment útil en les comunitats rurals pobres.

6. Tributació progressiva. Els impostos progressius equitatius permeten finançar les polítiques i els programes estatals que són necessaris per equiparar les condicions i transferir recursos als habitants més pobres. Així mateix, es poden dissenyar sistemes tributaris que permetin reduir la desigualtat i al mateix temps mantenir el cost d'eficiència en un nivell baix.

"Algunes d'aquestes mesures poden reduir ràpidament la desigualtat d'ingressos i altres generen beneficis de manera més gradual, però cap és una solució miraculosa", ha destacat Jim Yong Kim. "No obstant, totes es basen en proves sòlides i moltes estan dins de les possibilitats econòmiques i tècniques dels països. Si bé l'adopció de les mateixes polítiques no implica que tots els països obtindran els mateixos resultats, les polítiques que hem identificat han sigut eficaces repetidament en contextos diferents a tot el planeta". 

REDUCCIÓ DE LA POBRESA

L'estudi del Banc Mundial revela que gairebé 800 milions de persones van subsistir amb menys d'1,90 dòlars al dia el 2013. Això suposa que 100 milions menys de persones vivien en l'extrema pobresa respecte a l'any anterior i certifica que la pobresa extrema segueix disminuint a tot el planeta malgrat l'estat "letàrgic" de l'economia mundial.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L'informe destaca que "contràriament al que se sol suposar", la desigualtat entre tots els habitants del planeta ha disminuït sense pausa des del 1990, i fins i tot disminueix a molts països des del 2008: per cada país en què es va registrar un augment considerable de la desigualtat durant aquest període, en dos més es va observar una disminució similar.

"S'ha d'evitar caure en un excés de confiança", segons l'informe, ja que en 34 dels 83 països inclosos, les bretxes d'ingressos es van ampliar perquè els ingressos del 60 per cent més ric de la població van créixer a un ritme més accelerat que els del 40% més pobre. A més, en 23 països, els ingressos del 40% més pobre van disminuir efectivament durant aquests anys: no només respecte dels membres més rics de la societat, sinó també en termes absoluts.