Front institucional català contra el retorn dels toros

La resolució del Tribunal Constitucional (TC) feta pública ahir contra la llei que prohibeix les corrides de toros a Catalunya va suscitar una resposta automàtica de les institucions catalanes. Tant la Generalitat, a través del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, com l’Ajuntament de Barcelona, ciutat que ja es va declarar antitaurina el 2004, van assegurar que els toros no tornaran a Catalunya.

Rull, que com a titular de Sostenibilitat té inclòs en el seu càrrec els assumptes relacionats amb la protecció i el benestar dels animals, va garantir que «digui el que digui el Tribunal Constitucional» no hi tornarà a haver corrides de toros a Catalunya. El conseller va assegurar que hi ha «molts mecanismes normatius» per fer prevaler la voluntat del poble català i va recordar que la prohibició del Parlament neix d’una iniciativa legislativa popular.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar, per la seva part, que l’ajuntament treballarà de forma unitària amb els grups municipals per reafirmar la voluntat antitaurina de la ciutat i perquè la sentència del TC quedi «sense efectes pràctics». 

En una compareixença davant els mitjans al costat del líder de CiU al consistori, Xavier Trias; el del PSC, Jaume Collboni; el d’ERC, Alfred Bosch, i la regidora de la CUP Maria Rovira, Colau va afirmar que la normativa pròpia de l’ajuntament va més enllà de les corrides de toros, ja que també defensa els drets dels animals.

«Si no podem permetre clavar una banderilla a un gos del carrer, no podem deixar que es maltracti un animal en un recinte tancat», va proclamar l’alcaldessa.

COM EVITAR L’ANUL·LACIÓ DEL VETO

L’ordenança d’animals aprovada el setembre del 2014 per l’Ajuntament de Barcelona prohibeix els «espectacles amb toros que incloguin la mort de l’animal». El consistori va anar més enllà que el Parlament al vetar «tots els espectacles taurins de qualsevol modalitat que se celebrin dins o fora de la plaça de toros, així com simulació d’espectacles taurins de qualsevol naturalesa, sigui quina sigui la seva finalitat». I aquí entren els correbous.

Aquesta ordenança no ha sigut impugnada per ningú, està en vigor i, per tant, segons fonts municipals, és suficient per evitar que a la capital catalana es tornin a celebrar corrides. I és que, a més, els juristes consultats per aquest diari asseguren que un reglament d’aquestes característiques té «força de llei» al ser aprovat.

EXHIBICIONS AMB SANG

El Govern català podria regular en el marc de les seves competències exclusives a Catalunya en matèria d’espectacles públics de manera que, en la pràctica, no es poden celebrar corrides de toros tal com es coneixen en l’actualitat. Una de les possibilitats és modificar aquesta normativa d’Interior i no permetre fer exhibicions amb sang.

Una altra de les possibilitats apuntades per juristes és la denegació per raons de seguretat o condicions urbanístiques, dels permisos que es necessiten per poder celebrar corrides de toros. En aquest tema intervindrien tant les autoritats municipals com les autonòmiques. Actualment, només la plaça de toros Monumental, a Barcelona, reuneix aquestes condicions, ja que la de Tarragona no té corrals ni infermeria.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquesta denegació de llicències, no obstant, s’ha de justificar molt bé, ja que el promotor de la corrida podria recórrer als tribunals de justícia en contra de la decisió que es prengués i el resultat, al final, seria incert. A més, no podria aplicar-se de manera general per a totes les corrides. Una altra alternativa seria recórrer a instàncies europees.

¿QUINA TOMBA EXACTAMENT EL TC?

El Constitucional ha anul·lat només un capítol de la llei de protecció dels animals, una normativa aprovada el 2008 i que es va ampliar el 2010. És aquest últim punt el que es veurà afectat per la resolució aprovada ahir. En concret, la llei catalana incloïa en l’apartat 1 de l’article 6 determinades pràctiques que quedaven prohibides, com les baralles de gossos, les baralles de galls, les matances públiques d’animals, les atraccions firals giratòries amb animals vius i el tir de coloms. Dos anys després s’hi van incloure també les corrides de toros i els espectacles amb toros que prevegin la mort de l’animal i l’aplicació de la pica, les banderilles i l’estoc.